Resultats de la cerca

Iniciat en el món de la composició a través de la música cinematogràfica, la seva collaboració amb Arthur Freed fou el punt de partida d’una carrera en el món dels musicals per al cinema Entre les seves cançons sobresurten, per la seva popularitat, Singin’ in the Rain 1929, Alone 1935 i Sing before Breakfast 1935

A partir dels anys seixanta es convertí en la cantant nord-americana per excellència A l’igual de Frank Sinatra, mantingué una gran popularitat quan els qui venien més discos eren grups de pop-rock Enregistrà el seu primer disc el 1963, The Barbra Streisand Album , però en aquella època les seves prioritats eren el teatre, la televisió i el cinema, i la cançó restà com a activitat complementària, tot i que posteriorment la reprengué i ha publicat més d’una cinquantena d’àlbums En el món de l’espectacle, el seu èxit en la revista musical Funny Girl la portà al cinema aconseguí l’Oscar i el…

Realitzà estudis de conservatori i treballà per al teatre i la televisió abans de lliurar-se a una prolífica carrera cinematogràfica que inicià amb Sudden Fear 1952, David Miller The Man with the Golden Arm 1955, Otto Preminger, The Ten Commandments 1956, Cecil B De Mille, The Magnificent Seven 1960, John Sturges, The Great Escape 1963, John Sturges, Thoroughly Modern Millie 1967, George Roy Hill —Oscar de l’Acadèmia—, The Shootist 1976, Don Siegel, The Blues Brothers 1980, John Landis, Heavy Metal 1981, Gerald Potterton, etc

Estudià viola i el 1910 dirigí, a disset anys, l’Orquestra de Hastings Posteriorment marxà a Londres, on estudià violí i composició al Royal College Entre els anys 1925 i 1936 tocà la viola a l’Orquestra Simfònica de Londres i a la del Covent Garden Més tard estigué al davant de diverses companyies d’òpera i fundà la London Mozart Orchestra Dirigí com a convidat l’Orquestra Simfònica de Londres fins l’any 1939, que s’establí a Califòrnia Orientat cap a la música cinematogràfica, tornà a Anglaterra després de la Segona Guerra Mundial per enregistrar nombroses partitures al capdavant de la…

S’inicià en el cinema espanyol com a nena prodigi -a catorze anys va actuar al film Zampo y yo -, i posteriorment començà una carrera cinematogràfica, teatral i musical sòlida i reconeguda El 1972 es casà amb el cantautor Víctor Manuel i, el 1983, començaren a interpretar junts cançons com La muralla i La puerta de Alcalá En solitari feu populars les peces Oh que será i Sólo le pido a Dios Els anys noranta, juntament amb Víctor Manuel, Miguel Ríos i Joan Manuel Serrat, feu unes gires molt aclamades Ha estat distingida amb el títol de cavaller de l’Orde de les Arts i les Lletres i ha rebut…

Estudià música a Oxford, on fou membre integrant del Club d’Òpera del Klebe College Posteriorment perfeccionà els seus coneixements a Londres i el 1972 debutà a la Sadler’s Wells Opera El mateix 1972 es presentà amb èxit al Covent Garden i tres anys més tard fou Sarastro La flauta màgica a l’Òpera de San Francisco Ha interpretat els principals papers de baix Osmin, Comanador, Sarastro, Gurnemanz, Arkel, Daland, Fiesco, Banquo, etc en teatres i festivals d’arreu del món Ha participat en nombrosos enregistraments fonogràfics Es doblà ell mateix en la producció cinematogràfica Parsifal 1982,…

Estudià composició amb J Rídký al Conservatori de Praga 1939-46, i ben aviat s’interessà per la música cinematogràfica, en què desenvolupà procediments que després aplicà a altres gèneres Destacà també pels seus amples coneixements en teoria i història de la música, i en altres camps com el folklore i les ciències Motivat pel jazz i la música contemporània, és autor de diversos textos de recerca i crítica La percussió en l’orquestra contemporània , 1947 El paper de l’orquestració , 1948, i essencialment Elements de les noves tècniques de composició en la música del passat, l’exòtica i la…

Estudià música amb Friedrich Schorr i debutà el 1950 com a Sorel en l’estrena de The Consul GC Menotti a Filadèlfia Entre el 1953 i el 1955 formà part de la companyia de la New York City Opera El 1955 es presentà a San Francisco i dos anys més tard ho feu a Chicago El 1959 cantà Don Carlo al Teatro alla Scala de Milà i Rigoletto al Metropolitan de Nova York, escenari on aparegué repetidament fins el 1987 Alguns anys després enregistrà Rigoletto amb J Sutherland També cantà a Viena, al Covent Garden de Londres, a Florència, a Roma i a Buenos Aires 1960-72 El 1983 coprotagonitzà la versió…

Estudià cant a Estocolm, on debutà el 1955 com a Papageno La flauta màgica Romangué amb la Reial Òpera de la capital sueca fins el 1967 i, parallelament, es presentà amb èxit al Covent Garden de Londres, al Festival de Glyndebourne i a la Deutsche Oper de Berlín El 1971 cantà al Festival de Bayreuth i dos anys més tard debutà al Metropolitan de Nova York amb Rigoletto Destacà en el repertori líric de WA Mozart, G Verdi, PI Cajkovskij, R Strauss i G Puccini, entre d’altres, i realitzà diversos enregistraments fonogràfics El 1983 protagonitzà la versió cinematogràfica de Rigoletto dirigida…

Estudià música i cant a Ginebra, Salzburg i Hilversum i amplià la seva formació a París amb N Boulanger El 1959 debutà a Zúric amb Les malheurs d’Orphée D Milhaud Cinc anys més tard es presentà a l’Òpera Còmica de París amb Zoroastre , de JPh Rameau, i el 1966 estrenà a Ginebra La mare culpable , de Milhaud El 1974 debutà al Covent Garden de Londres amb La clemenza di Tito , que també interpretà a Salzburg i que enregistrà en la versió cinematogràfica dirigida per JP Ponnelle Cantà a San Francisco, Drottningholm i Ais de Provença, sempre amb un ampli repertori que inclogué òperes de C…