Resultats de la cerca

Li són atribuïdes la lletra i la música d’un gran nombre de cançons litúrgiques i profanes esparses en un centenar de manuscrits, els quals coincideixen a situar-lo, encara que sota diversos noms "Herman", "Johanns", "Hanns" o, senzillament, "monjo", al servei de l’arquebisbe de Salzburg, Pilgrim II von Puchheim 1365-96 La cinquantena de peces religioses atribuïdes a aquest personatge -moltes adaptacions d’originals llatins- comprenen invocacions a la Mare de Déu, per al calendari litúrgic i per al santoral La nadala Josef, lieber neve mein encara és cantada El repertori profà…

Oboista de banda del 1761 al 1768, el 1776 s’establí a Viena, on es dedicà sobretot a l’ensenyament i es relacionà amb FJ Haydn, WA Mozart i, especialment, amb L van Beethoven La importància de Förster rau, d’una banda, en la seva obra didàctica, en la qual destaca, entre altres, el tractat Anleitung zum General-Baß 'Introducció al baix continu', 1805 de l’altra, en el seu vessant creatiu, principalment en l’obra de cambra una bona part composta de quartets de corda i per a piano, amb un estil de transició entre el Classicisme i el Romanticisme Escriví una cinquantena de peces…

Format molt possiblement pel seu pare, Juan Gómez de Navas, obtingué el càrrec d’arpista de la capella reial i de la cambra reial de Madrid el 17 de maig de 1669 El seu nom apareix en diversos textos aprovatoris d’obres musicals el Compendio numeroso para arpa , de Diego Fernández de Huete 1700 editat el 1702 les Reglas generales de acompañar , de José de Torres 1702, i les Curiosidades de canto llano , de Jorge Guzmán 1709 Després d’aquest any, desapareixen les notícies documentades d’aquest compositor S’han conservat una cinquantena llarga d’obres escèniques, litúrgiques i de…

Constituí un intent d’implantació del teatre líric català Malgrat l’excellent presentació de les obres i la gran acollida del públic, després de tres temporades hagué d’abandonar l’activitat, en no poder superar les dificultats econòmiques Els espectacles es presentaren sobretot al Teatre Principal, sota la direcció artística d’Adrià Gual i Modest Urgell i la direcció musical de Joan B Lambert S’estrenaren prop d’una cinquantena de funcions escèniques, entre les quals destaquen La santa espina , d’E Morera i A Guimerà, Picarol , d’E Granados i A Mestres, i La presó de Lleida , de J Pahissa i…

La seva carrera professional s’inicià a la collegiata de Berlanga de Duero, però no es coneix la seva comesa específica La continuà exercint càrrecs referents a la pràctica de la música vocal el 17 de novembre de 1636 passà a la catedral de Toledo com a director de l’escolania, i des del 1638 fou cantant tenor El pas a la categoria de mestre de capella tingué lloc a la catedral de Màlaga, on serví, amb molts problemes personals, del 1641 al 1645 Un llarg parèntesi 1645-60 el dedicà a la interpretació organística al monestir de La Encarnación de Madrid, i retornà al mestratge de capella a la…

La seva carrera musical començà a Oriola, on ocupà el càrrec de mestre de capella de la collegiata entre el 1562 i el 1581 Aquest any fou elegit per a fer-se càrrec del magisteri de capella de la catedral de València Allí tingué, entre els seus deixebles, Joan Baptista Comes El 1595 retornà a Oriola, on havia obtingut una canongia i hi restà Les seves obres es conserven a la catedral de València, a la de Segòvia i al Collegi del Corpus Christi de València Les que es guarden a la catedral d’Oriola són transcripcions posteriors Se’n coneixen una cinquantena, la majoria de caràcter…

Se’n tenen poques dades biogràfiques i també sobre les seves activitats Possiblement fou deixeble de Josquin Des Prés, i és probable que estigués actiu a França i a Itàlia Se suposa que mantingué contactes amb els compositors de la cort francesa entorn del 1501 Ocupà alguns càrrecs a Ferrara entre el 1506 i el 1508, i a Roma Sant Lluís dels Francesos entre els anys 1521 i 1522 Possiblement també ocupà algun lloc a Florència i a la regió d’Avinyó, on gaudí de beneficis eclesiàstics i del patronatge del cardenal François de Clermont Es creu que vers el 1550 era a Venècia Com a compositor…

Vida Membre d’una reconeguda família d’artistes napolitans, el 1835 obtingué el càrrec de productor i poeta oficial del Teatro San Carlo de Nàpols i inicià una fèrtil collaboració amb Gaetano Donizetti - Lucia di Lammermoor , L’assedio di Calais , Pia de Tolomei , Poliuto , entre altres títols-, que li reportà un gran prestigi De la cinquantena dels seus llibrets sobresurten els realitzats per a Giovanni Pacini - Saffo -, Saverio Mercadante - Elena da Feltre , La Vestale , Orazi e Curiazi - i Giuseppe Verdi, per al qual escriví els textos de les òperes Alzira , La battaglia di…

S’inicià musicalment a Reus amb el mestre Victorià Agustí i a dotze anys ingressà a l’escolania de la capella de música de la catedral de Tarragona, dirigida llavors per Ramon Bonet Arribà a ser un dels seus millors deixebles i sovint feia de suplent del mestre a l’orgue de la seu tarragonina El 1871 es traslladà a Barcelona, on amplià els estudis de piano amb el mestre Pere Tintorer Després d’uns quants anys de dificultats econòmiques que l’obligaren a acabar els estudis musicals com a autodidacte, feu oposicions per al càrrec d’organista segon de la Capilla Real de Madrid, que guanyà el 19…

Estudià a l’Acadèmia d’Arquitectura de Berlín i entre el 1803 i el 1805 visqué a París i també viatjà per Itàlia Plasmà les seves impressions d’aquests anys d’estudi a l’estranger en Karl Friedrich Schinkel - Reisen nach Italien Com a arquitecte, les seves primeres obres s’insereixen dins el moviment neogòtic, que més tard abandonà pel neoclassicisme En totes elles, però, sempre mostrà una preocupació per la funcionalitat Primer arquitecte del Ministeri d’Obres Públiques del govern prussià 1810, projectà, entre altres edificis, el Teatre del Gendarmenmarkt 1818-21 i l’Alte Museum 1822-30,…