Resultats de la cerca

El 1935, els violinistes Conrad Cardús i Joaquim Ragon, el viola Òscar Almer i el violoncellista Joan Palet s’uniren per formar un quartet de corda, que, amb la incorporació de nous instruments, constituí aquesta orquestra de cambra Els membres són majoritàriament músics no professionals o estudiants de música L’objectiu prioritari de la formació és donar suport als músics novells amb l’estrena d’obres de compositors poc coneguts i la promoció de joves intèrprets L’associació ha procurat fer arribar la música a un públic majoritari, per la qual cosa, des del 1955, realitza concerts matinals…

Estudià al conservatori de Toronto i el 1957, després de diverses actuacions al Canadà, debutà al Covent Garden de Londres amb Un ballo in maschera Un any després cantà en la cèlebre producció de Don Carlo dirigida per Luchino Visconti al mateix teatre, i també en Medea , amb Maria Callas, i actuà a Bayreuth, iniciant així la seva faceta d'intèrpret wagnerià, camp en el qual destacà El 1960 fou Canio I Pagliacci al Metropolitan de Nova York, paper que interpretà molt sovint al llarg dels vint-i-cinc anys següents També fou un gran intèrpret de les òperes de Benjamin Britten, especialment…

Vida Influït per Hank Williams, s’inicià en el country , però després d’assistir a una actuació d’Elvis Presley decidí dedicar-se al rock , gènere en què aconseguí un gran èxit, tot i la curta durada de la seva carrera, estroncada per un accident d’avió La popularitat li arribà el 1957 amb el grup The Crickets, amb el qual creà una fórmula que marcà el rock des d’aleshores baix, bateria i dues guitarres Enregistrà temes que esdevingueren clàssics, com That’ll Be the Day , Peggy Sue i Early in the Morning , basats en la senzillesa i les melodies agradables Holly destacà no tan…

A setze anys es traslladà a Barcelona, on, el 1974, entrà en contacte amb gent de la Nova Cançó i inicià la seva carrera professional Es donà a conèixer ràpidament gràcies a la qualitat de la seva veu, amb un repertori heterogeni, marcat per un to feminista i pel compromís polític Collaborà en un espectacle musical i en el disc collectiu Llegendes de Catalunya 1975 El 1976 enregistrà el seu primer disc, Si volíeu escoltar , que aplega cançons populars amb textos actualitzats per M Aurèlia Campmany i Joan Ollé El seguiren Penyora 1978, que incloïa  La gavina , el seu principal…

Inicià la seva formació musical de manera autodidàctica, però posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Magí Alegre fou el seu primer mestre de guitarra, instrument que perfeccionà amb Francesc Tàrrega, de qui esdevingué el millor alumne Començà a fer concerts a Barcelona quan tenia disset anys, i al principi del segle XX inicià una sèrie de gires per la península Fou a París on es donà a conèixer internacionalment Durant el període 1904-14 visqué a la capital francesa i entaulà amistat amb I Albéniz, R Viñes, M Ravel, C Debussy, F Mompou i M de Falla, entre d’altres…

Alguns grups de gran renom internacional han contribuït a definir el concepte modern de cor de cambra en aquests termes, com per exemple el Cor de Cambra Eric Ericson de Suècia o el Cor de Cambra de Stuttgart a Alemanya Els repertoris més interpretats per aquesta mena de formacions són les composicions a cappella de tots els temps, els oratoris barrocs i clàssics i les obres vocalinstrumentals de plantilla instrumental reduïda

Estudià al Conservatori de Madrid, i posteriorment ho feu a París Després de realitzar diverses gires de concerts arreu d’Europa, tornà a Espanya A partir del 1916 exercí com a docent al Conservatori de Madrid, centre del qual més tard fou director, i enregistrà diversos discos amb obres d’autors espanyols clàssics i contemporanis, especialment d’I Albéniz, E Granados, J Turina i M de Falla, de qui el 1916 estrenà Noches en los jardines de España En el terreny de la música de cambra acompanyà sovint Jacques Thibaud i Gaspar Cassadó

A nou anys guanyà el premi Santa Cecília de Terrassa, amb un jurat presidit per Frederic Mompou, i als onze anys feu el seu primer recital a Sitges Format al Conservatori de Música de Barcelona, del qual fou catedràtic de piano 1968-2001, es perfeccionà amb Tomàs Buxó, Sofia Puche, Stefan Askenase i Wilhelm Kempff A divuit anys guanyà el primer premi del Concurs Internacional Maria Canals de Barcelona i també fou distingit pel conservatori amb el premi extraordinari, el premi d’honor de virtuosisme i el premi Ònia Farga La seva carrera concertística es desenvolupà a escala internacional…

Installat a Chicago des dels anys trenta, fou un dels grans pianistes del blues Tingué com a principals influències Roosvelt Sykes i Big Bill Broonzy De fet, començà acompanyant Broonzy al piano, fins que el 1944 inicià una prolífica carrera en solitari, a cavall entre el blues tradicional i l’urbà Amb la seva veu profunda, cantà cançons com Lend Me Your Love , Rockin’ the House , Nobody loves me , Alberta i Messin’ Around With the Blues , que ell mateix escriví i que es convertiren en clàssics del blues El 1963 s’establí a París, on visqué fins a la seva mort

Les seves obres es feren tan populars i conegudes que pot ser considerat un dels clàssics de la música nord-americana del segle XX Amb el lletrista Lorenz Hart, escriví els musicals de Broadway The Girl Friend 1926, Connecticut Yankee 1927, Babes in Arms 1937 i Pal Joey 1940 A partir del 1943 collaborà amb el productor, empresari i llibretista O Hammerstein, i junts crearen alguns dels musicals de més èxit a Broadway, com ara Oklahoma 1943, Carousel 1945, South Pacific 1949, The King and I 1951 i The Sound of Music 1959 També és autor del musical Do I Hear a Waltz , amb llibret de Stephen…