Resultats de la cerca

Els primers intents de formar una coral a Puig-reig partiren de mossèn J Besora, però no fou fins al cap d’alguns mesos que la Colla Joventut Sardanista decidí crear la seva pròpia coral, que nasqué a la tardor del 1968 sota la direcció de mossèn Josep Solà amb al nom de Coral Joventut Sardanista L’any següent, Ramon Noguera, l’actual director, es posà al capdavant de la formació Aviat començà a oferir concerts pels pobles de la rodalia, i el 1974 enregistrà el primer disc, que ha estat seguit de molts altres D’ençà d’aleshores, la gran qualitat de la seva tècnica vocal l’ha portat a…

Resident a Torroella de Montgrí, fou un popular i conegut ballador de contrapassos i sardanes, marxant i botiguer de professió La seva habilitat el feu famós com a cap contrapassaire i com a codificador del sistema de repartició de la sardana llarga, que exposà en el Mètodo per apendre de ballar sardanas llargas , obra publicada a Figueres l’any 1850 i reeditada a la Bisbal el 1878 Sovint acompanyava la cobla de Pep Ventura amb una colla de dansaires És coneguda la seva exhibició davant d’Isabel II en la visita que feu la reina a Montserrat el 30 de setembre i l’1 d’octubre de 1860

A tretze anys formà part del cor de Notre-Dame de París i posteriorment estudià flauta i orgue al Conservatori de Versalles Rebé classes de cant d’A Deller i R Jacobs del 1976 al 1978, any que fundà el Conjunt Clément Janequin, amb el qual s’especialitzà en música antiga Com a cantant d’òpera, debutà a Tourcoing amb La coronatione di Poppea 1982 i posteriorment interpretà obres de MA Charpentier, ChW Gluck, GF Händel, F Cavalli o JA Hasse en diversos teatres europeus, i també d’autors contemporanis LBerio Colla borà en diversos enregistraments i representacions dirigits per R Jacobs, i…

S’inicià en la música a la Fundació Escolar de Sant Josep de Cluny de Caldes de Malavella, i complementà els seus estudis de manera autodidàctica Fou pianista de l’orquestra popular Jadris Es destacà com a compositor de ballables, gènere que abandonà els anys quaranta en entrar al gènere sardanístic Ajudat inicialment per Pere Mercader, anà esdevenint l’autor més programat en les ballades de sardanes El seu estil, senzill i fortament influït pels ballables, especialment el pasdoble, feu que el sardanisme popular de l’època de la dictadura el convertís en un ídol Mas i Ros fou l’autor…

Havia de dominar força instruments de vent pfeifer , ’sonador d’instruments de vent', tot i que una obligada versatilitat el podia portar a tocar-ne també de corda Els períodes d’or del stadtpfeifer foren el Renaixement i el Barroc Els càrrecs lligats amb la cort tenien una major consideració social que els relacionats amb el municipi i les seves esglésies Així, un kapellmeister director de les activitats musicals, religioses o seculars, d’una cort mestre de capella tenia, en general, més prestigi que un kantor cap de les activitats musicals d’una església i, sovint, de les ciutadanes, i,…

Continuà l’ofici familiar d’argenteria S’inicià en la pintura a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i el 1892 aconseguí una medalla a l’Exposició de Belles Arts i Indústries Formà part de l’anomenada Colla del Safrà, amb Nonell, Canals, Pitxot, Gual i Mir El 1896 regentà l’establiment termal de Caldes de Boí Alta Ribagorça, amb Nonell i Canals, per tal de trobar models nous entre la gent d’aquelles contrades El 1899 participà en la tertúlia de la cerveseria Els Quatre Gats Al començament del segle XX abandonà la pintura, però fins el 1906 no es decidí a escriure Durant aquest temps es…

Vida La seva formació s’inicià al collegi de nobles regit pels jesuïtes a València, i posteriorment estudià matemàtiques i música a la Universitat de Salamanca Ingressà a la Companyia de Jesús el 1745 La seva tasca docent s’inicià en el camp de la retòrica, les matemàtiques i la geometria El 1763 fou nomenat professor de matemàtiques i director tècnic de l’Escola d’Artilleria de Segòvia Durant la primavera del 1767, de resultes de l’ordre d’expulsió dels jesuïtes, abandonà la Península camí d’Itàlia, s’installà a Roma i se secularitzà A Roma estudià música seriosament amb Felice Masi, mestre…

Vida Inicià els estudis musicals a Granollers, on es traslladà amb la seva família quan tenia nou anys, i els continuà a Barcelona amb Enric Morera, Joan Baptista Lambert i Joan Lamote de Grignon L’any 1921 s’estrenà a Granollers la seva primera sardana, Aires del Vallés , i inicià una llarga relació amb el món sardanista, al qual aportà una bona colla de grans obres Començaren uns anys prolífics que ja feien entreveure la interessant personalitat musical de Ruera, amb sardanes tan emblemàtiques com Tocs de festa 1930 o l’excellent Meditació , per a clarinet/flauta i piano 192 El moment més…

Coneguda durant l’època romana pel nom de Limonum, Poitiers conserva d’aquell període nombroses ruïnes de teatres i arenes Amb el cristianisme, la ciutat fou un dels principals centres religiosos de França, amb importants esglésies i monestirs Tota la regió es veié afectada per les guerres de religió i a Poitiers resten testimonis històrics tant del calvinisme com de la Contrareforma Ja des del segle XV s’hi celebraren representacions de drames religiosos, els misteris, que amb el temps perderen el seu caràcter sacre i esdevingueren una manifestació teatral de caràcter popular El 1735 s’hi…

Després de les obres de M Glinka i d’A Dargomižskij no existia a Rússia una creació musical amb trets propis La pujada al tron d’Alexandre II significà un desvetllament de la consciència nacional que es reflectí en la literatura d’IS Turgenev, L Tolstoj o FM Dostojevskij El crític musical V Stasov donà el nom de "colla poderosa" als compositors afeccionats que estaven sota el guiatge espiritual de M Balakirev K’ui era enginyer militar, Borodin químic, Musorgskij oficial i buròcrata i Rimskij-Korsakov oficial de la marina En realitat, l’època en què se’ls pot considerar com a integrants d’una…