Resultats de la cerca

Estudià música i cant a París i el 1950 debutà al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles, on romangué durant tres temporades Tot i haver centrat la seva carrera a França, especialment a l’Òpera i a l’Òpera Còmica de París i al Festival d’Ais de Provença, al qual assistí assíduament a partir del 1956, també actuà a Brusselles i a Amsterdam i obtingué èxits internacionals gràcies a les seves aparicions als festivals de Salzburg 1972-88 o Glyndebourne 1966 i a les actuacions al Metropolitan de Nova York, on debutà el 1982 amb Les contes d’Hoffmann El 1985 estrenà a l’Òpera de París diverses…

Dirigí la publicació Feminal 1907-17 i collaborà com a periodista en revistes i diaris com  Joventut —des d’on, amb el pseudònim de Xènia , polemitzà amb Ors—, Or i Grana i a “Pàgina Femenina” de La Veu de Catalunya 1927-32 Pronuncià diverses conferències sobre la cultura i els drets de la dona recollides a Cultura femenina, estudi i orientacions 1910 Fundà 1913 i dirigí La Llar, primera residència per a professores i estudiantes, i tingué una actuació destacada —especialment com a conferenciant— en la defensa del millorament i la modernització de l’ensenyament de les dones El…

Vida El cognom real de la família era Eberst, però el seu pare, llibreter, músic i cantor a la sinagoga de Colònia, era conegut com a Offenbach pel fet d’haver nascut a Offenbach am Main L’excepcional talent per a la música de la família quedà palès en el trio que formaren Jacques al violoncel, el seu germà Julius al violí i la seva germana Isabella al piano El 1833 el pare dugué Jacques i Julius a París perquè ampliessin els seus estudis musicals Només Jacques, però, aconseguí entrar al conservatori, gràcies a L Cherubini, llavors director del centre, que n’autoritzà l’admissió encara que no…

Fou assidu dels cercles literaris i artístics de la França de Lluís XIV Tot i gaudir de la protecció de la noblesa, el reconeixement, sobretot pels Contes et nouvelles en vers 1666 i les Fables 1679, molt sovint utilitzades en composicions musicals, no li arribà fins després de la mort Escriví algunes obres amb acompanyament musical el ballet Les rieurs du beau Richard i el llibret Astrée 1691, amb música de Pascal Collasse JB Lully s’inspirà en el drama de La Fontaine Les amours de Psyché et de Cupidon 1659 per a la tragèdia ballet Psyché amb text de Molière, però en rebutjà un llibret,…

Estudià cant al Conservatori de París i debutà a l’Òpera Còmica de la mateixa ciutat el 1906 Cinc anys més tard participà en l’estrena de L’heure espagnole M Ravel i també cantà en les primeres funcions íntegres de Les contes d’Hoffmann El 1915 es presentà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires, i posteriorment entrà a formar part de la companyia de l’Òpera de Chicago, amb la qual realitzà diverses gires arreu dels Estats Units L’any 1922 interpretà els papers titulars de Salome R Strauss i Thaïs J Massenet L’any 1925 es retirà dels escenaris, després d’una pèrdua progressiva de la veu…

Inicialment es formà com a pianista amb el seu oncle, Theodore Ritter, i debutà com a tal a setze anys Posteriorment, estudià cant amb els seus pares i debutà el 1917 com a Violetta La Traviata Dos anys més tard fou contractada a l’Òpera Còmica de París, on actuà amb èxit en diverses òperes de WA Mozart, Ch Gounod o R Hahn, del qual el 1949 hi estrenà Oui des jeunes filles El 1932, després de diversos èxits a París, Milà i Berlín, es presentà al Festival de Salzburg La seva versatilitat li permeté abordar un repertori molt divers, des de Mozart fins a R Strauss, passant per l’òpera…

Estudià música a París, on el 1955 obtingué el primer premi de cant del conservatori Ben aviat debutà com a cantant d’òpera i es presentà a la Sala Favart amb Les contes d’Hoffmann , de J Offenbach El 1959 interpretà el paper de Margarida de Faust a l’Òpera Garnier i, el mateix any, el de Micaela de Carmen Fins el 1973 formà part de la companyia de l’Òpera de París, amb la qual es destacà, especialment durant les representacions de Mireille , de Gounod 1964 S’especialitzà en música francesa romàntica i contemporània enregistrà El rei David , de Honnegger i ensenyà cant al Conservatori de…

Fill del compositor Jean-Baptiste-Louis Guiraud, estudià al Conservatori de París juntament amb G Bizet El 1859 guanyà el Premi de Roma Compongué òperes, música per al teatre i algunes obres per a orquestra, com l' Overture d’Arteveld , opus 10 1882 Fou professor d’harmonia i acompanyament al Conservatori de París des del 1876, i de composició des del 1880 fins a la seva mort És conegut per la seva relació amb altres músics, com Bizet feu la que, actualment, es coneix com a Suite núm 2 de L’Arlésienne i J Offenbach orquestrà els Les contes d’Hoffmann Fou professor de composició de C Debussy…

Estudià cant al Conservatori de València amb MC Martínez Lluna i acabà la carrera el 1981 amb les màximes qualificacions Posteriorment es traslladà a Milà, on perfeccionà la seva tècnica al costat de G Simionato El 1983 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas de Barcelona Especialitzada en els papers de soprano de coloratura , interpretà amb èxit papers com els de Carolina Il matrimonio segreto , el titular de Lucia di Lammermoor , Olímpia -de Les contes d’Hoffmann , que interpretà al Gran Teatre del Liceu el 1986 al costat d’A Kraus-, Susanna Les noces de…

Estudià cant amb Greta Callew i Jessica Smity Al principi dels anys cinquanta ingressà en el National Theatre Movement, amb el qual protagonitzà Els contes de Hoffmann el 1954 Aquest mateix any anà a París per perfeccionar els seus coneixements amb el baríton Dominique Modesti i el 1956 debutà a l’Òpera Còmica de la capital francesa amb Tosca En 1956-57 cantà a l’Òpera de París, escenari on a partir del 1959 interpretà assíduament Carmen El 1958 participà en la representació de Rigoletto , al costat de J Sutherland, al Covent Garden El 1967 obtingué la nacionalitat francesa Entre el 1972 i…