Resultats de la cerca

Deixeble de Carlo Cignani Treballà a Parma i a Plasència, i el 1708 fou cridat a Barcelona pel rei arxiduc Carles III per a portar la direcció artística de les festes cortesanes, habitualment òperes representades al saló de Llotja Vers el 1711, ajudat per Antoni Viladomat, féu la decoració —que restà inacabada— de la nau de l’església de Sant Miquel Arcàngel, destruïda el 1868 El 1711, en ocupar Carles el tron imperial d’Àustria, fou cridat a Viena, on, tanmateix, pocs anys més tard fou eclipsat per artistes autòctons, com JB Fischer von Erlach Retornà a Bolonya el 1717, i en la…

Sembla que durant la seva joventut fou llaütista al servei de Claude de Clermont, baró de Dampierre, i, després, del vescomte de Tours Posteriorment, el 1545, entrà a treballar amb l’editor parisenc Jean de Brouilly El 1551, juntament amb el seu cosí Robert Ballard, fundà una de les cases editorials més importants de la història de la música francesa del Renaixement, Le Roy et Ballard Home culte, freqüentava els cercles intellectuals de l’Acadèmia de Música i Poesia, i coneixia alguns dels millors literats francesos del moment com P de Ronsard o JA de Baïf, i era amic personal de Roland de…

Fundat el 1974 per Jordi Savall gambista, Montserrat Figueras soprano, Hopkinson Smith llaütista i Lorenzo Alpert flautista i percussionista, el conjunt sorgí a l’entorn de la Schola Cantorum Basiliensis El seu objectiu inicial fou de recuperar el patrimoni musical hispànic anterior al segle XIX Posteriorment la formació s’amplià amb violins, cornetins i clavicèmbal, i estengué el seu repertori inicial a la música europea compresa entre els segles XVI i XIX, especialment d’Itàlia, Anglaterra, Alemanya o França Integrada per instrumentistes i cantaires dirigits per J Savall, Hespèrion XX ha…

Vida Inicià la seva formació musical en l’àmbit familiar, especialment sota la guia del seu padrastre Fou director de l’orquestra del Teatre Principal de Palma El 1836 s’installà a París, on estudià amb H Collet i A Elwart, i on també exercí de professor de cant Posteriorment fou mestre de capella i cambra de la reina Isabel II i professor de cant del Reial Conservatori de Música i Declamació de Madrid Fou membre de l’Institut de França i de la Reial Acadèmia de San Fernando Després de vint-i-sis anys a la cort madrilenya retornà a Mallorca a causa del seu nomenament com a Batlle del Reial…

Entre el 1651 i el 1654 fou nen cantor al cor de la Capella Júlia del Vaticà, on fou deixeble del mestre de capella Orazio Benevoli Entre el 1675 i el 1678 fou mestre de capella de diverses esglésies a Roma i també a Messina Es traslladà a París el 1678 i esdevingué una figura important en la controvèrsia originada contra el monopoli exercit per JB Lully i en benefici del reconeixement de la música italiana Aconseguí el suport de Lluís XIV, que el nomenà superintendent de música de la reina, i també dels aristòcrates més influents, que feren possible que la seva pastoral italiana Nicandro e…

Usualment presenta una estructura simple amb frases curtes sense anacrusi, i sovint amb repetició de seccions internes de dos compassos El nom aparegué a França al segle XVII, quan les danses cantades i cançons populars poloneses pròpies del final del XVI chodzony , pieszy , wolny , wielki i d’altres es difongueren -ja com a peces purament instrumentals- entre l’alta societat francesa tot esdevenint danses cortesanes En derivà així una peça instrumental que després d’un lent desenvolupament, majoritàriament fora de Polònia, donà lloc, al principi del segle XVIII, a una forma de dansa…

Vida És un compositor especialment important pel paper de pioner que exercí en la introducció de l’òpera italiana a la cort de Viena No se sap pràcticament res de la seva joventut ni de la seva formació Probablement s’estigué a Roma, on estrenà les seves primeres òperes El 1692, però, començà la relació que mantingué fins al final de la seva vida amb la família dels Habsburg Primer fou compositor de la cort d’Innsbruck, i el 1694 de la de Viena Leopold I l’envià a perfeccionar-se a Roma, d’on tornà cap al final del 1695 De nou a Viena, es casà amb la cantant principal, Anna Maria Elisabetta…

Vida Fins el 1710 fou nen cantor sota el mestratge de J Clarke i C King a la catedral de Saint Paul Després, quan li canvià la veu, estudià orgue amb R Brind El 1727 fou nomenat organista i compositor de la capella reial com a successor de W Croft i el 1735 ocupà el càrrec de director de la King’s Band of Music Fou gran admirador de GF Händel i, durant un cert temps, el seu amic íntim Aquesta amistat, però, es veié greument afectada, entre altres coses, per la relació que Greene establí amb GB Bononcini, rival de Händel El 1738, juntament amb W Boyce, MC Festing i d’altres, fundà la que més…

Vida Fins el 1664 fou membre del cor de la capella reial sota la direcció de Henry Cooke, i tingué com a companys J Blow, M Wise i W Turner, entre d’altres La primera referència sobre la seva activitat com a compositor data del 1663, i apareix en el cèlebre Diari de Samuel Pepys Abans del 1667 viatjà per França i Itàlia, i les obres compostes a partir d’aquesta data mostren clarament la influència de GB Lulli i G Carissimi Es coneixen poc les activitats portades a terme per Humfrey entre el 1667 i el 1672, però se sap que compongué música religiosa i cançons per a entreteniment de la cort, i…

Vida Rebé la primera educació musical a la Magnus Song School de Newark A l’edat de deu anys ingressà com a cantor a la capella reial, en el període de la Restauració de Carles II Sota la tutela del compositor i organista anglès Christopher Gibbons, progressà de tal manera en el seu aprenentatge musical que l’any 1668 fou proposat per a ocupar el càrrec d’organista de l’abadia de Westminster A partir d’aquell moment compaginà la tasca d’organista i compositor amb altres ocupacions, com la de master of the children de la capella reial i la de master of choristers de la catedral de Saint Paul…