Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
barn dance
Música
Dansa molt popular a Amèrica i a la Gran Bretanya, aproximadament entre el 1880 i el 1910.
És una variant del schottisch El nom prové de la melodia Dancing in the Barn , al so de la qual començà a ballar-se Cap al 1920 fou recuperada, amb alguna variant
claqué
Música
Tipus de dansa teatral popular sorgida als Estats Units en la qual els ritmes característics de la música són reforçats amb els cops donats amb el taló i la punta dels peus.
Per a augmentar la sonoritat, les sabates dels ballarins van proveïdes d’unes plaques metàlliques anomenades claquetes Es distingeixen dues modalitats de claqué l’americana, en la qual s’utilitza indiferentment el taló i la punta, i l’anglesa, en què només s’empren els cops de taló per a indicar el final de les peces Anomenat en anglès tap-dance , en el seu naixement hi concorregueren influències molt diverses el zapateado andalús, el clog dance irlandès i algunes danses africanes conservades pels esclaus negres dels EUA, que, juntament amb els seus descendents,…
David Tudor
Música
Pianista i compositor nord-americà.
Vida Estudià orgue i teoria amb H William i piano amb I Wolpe Començà la seva carrera professional com a organista, però ben aviat es decantà pel piano i es convertí en un reputat intèrpret de músics contemporanis com E Brown, S Bussoti, K Stockhausen, M Feldman i S Wolpe Al principi dels anys cinquanta conegué J Cage i començà a treballar amb ell com a membre de la Merce Cunningham Dance Company i també en el Project of Music for Electronic Tape A partir d’aquell moment Tudor abandonà l’activitat concertística per concentrar-se en la composició de música electrònica La majoria…
third stream
Música
Expressió (literalment ’tercer corrent') em prada per a anomenar el tipus de música que sintetitza les característiques essencials i les tècniques de la música clàssica contemporània, d’una banda, i la música de jazz i altres de diverses arrels, de l’altra.
Encunyada per Gunther Schuller al final dels anys cinquanta, l’interès per amalgamar elements de jazz i música clàssica ja es mostrà en obres com Dance of the Octopus 1933, de Red Norvo, Summer Sequence 1946, de Ralph Burns, i The Bloos 1946, de George Handy Entre els compositors i intèrprets associats amb aquest corrent destaquen JJ Johnson Poem for Brass , 1956, Gunther Schuller Concertino for Jazz Quartet and Orchestra , 1960, Don Ellis Improvisational Suite no1 , 1960 i Larry Austin Improvisations for Orchestra and Jazz Soloists , 1967
Albert Mangelsdorff
Música
Trombonista alemany.
Tocà amb grups alemanys, i el 1957 començà la seva carrera internacional, que es consolidà amb el disc Animal Dance 1962, gravat amb John Lewis Els anys setanta practicà free-jazz , fent gires internacionals amb diversos grups, sobretot la Globe Unity Orchestra, i presentant concerts per a trombó sol Els anys vuitanta i noranta actuà de solista en diverses formacions, sobretot el United Jazz Rock Ensemble La importància de Mangelsdorff rau en certs aspectes tècnics de la interpretació del trombó Desenvolupà la tècnica multifònica cantant una nota, tocant-ne una altra i generant…
Johnny Griffin
Música
Saxofonista tenor nord-americà.
Començà tocant a la banda de Lionel Hampton 1945-47 Posteriorment s’incorporà a diverses bandes i, al final dels anys cinquanta, acompanyà Thelonious Monk, amb qui gravà Thelonious in Action , i treballà amb els Jazz Messengers d’Art Blakey Formà un quintet amb dos saxos tenors amb Eddie "Lockjaw" Davis Des del 1963 visqué a França, on tocà amb els millors músics i orquestres realitzà gires anuals pels EUA Fou un dels millors saxofonistes tenors del hardbop , de fraseig ràpid i de so càlid i incisiu Entre els seus discos, cal destacar Blowin’ Sessions 1957, Call it Wachawanna 1983 i …
disco
Música
Estil musical nascut a la meitat dels anys setanta a partir del soul i el funk que s’escoltaven als clubs i les discoteques gais.
També en foren pioners els clubs de barris marginals de població negra Amb les discoteques nasqueren els disc-jockeys , encarregats de posar discos amb poques cançons però molt llargues, amb les quals es podien fer tot tipus de mescles La popularitat de la música disco arribà amb la banda sonora del film Saturday Night Fever 1977, interpretada pels Bee Gees Altres artistes importants foren D Summer, Chic, Village People, D Ross, Earth, Wind & Fire, Boney M i Pet Shop Boys Els anys vuitanta l’estil disco s’estengué i es transformà en altres gèneres basats en el ball com el dance…
contradansa
Música
Dansa anglesa, d’origen probablement rural, que estigué de moda entre l’alta societat al segle XVIII.
És una dansa ràpida i de caràcter alegre, escrita normalment en compàs de 2/4 o de 6/8, i formada per dues parts que es repeteixen Sembla que el nom amb què s’estengué per Europa és una deformació fonètica de l’anglès country dance , tot i que altres teories justifiquen el nom per la posició enfrontada que prenien les parelles a l’hora de ballar A la França del segle XVIII, donà pas a l’adveniment del cotillon i al segle XIX a la quadrilla La contradansa arribà a Cuba al segle XIX, on, amb algunes transformacions, esdevingué molt popular Compositors com GF Händel, WA Mozart i L…
Josep Vicens i Busquets
Música
Pianista, compositor i director d’orquestra i ballet català.
Fill del músic Josep Vicens i Mornau, després d’haver estudiat amb el seu pare es traslladà, gràcies a una beca de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona per formar-se al Conservatori del Liceu amb Guillem Garganta El 1937 es presentà en públic amb el concert per a piano de R Schumann opus 54 amb la Banda Municipal de Barcelona Posteriorment, estudià harmonia i composició amb Josep Barberà, Francesc Montserrat i Josep Muset Feu concerts per tot Catalunya com a solista i també en diverses formacions de cambra Pianista amb carrera internacional, és autor de peces per a piano, música coral,…
William Forsythe
Música
Ballarí, coreògraf i mestre de ball nord-americà.
Fou membre del Joffrey Ballet de Nova York i, a partir del 1973, del Ballet de Stuttgart El 1980 inicià una etapa com a coreògraf independent per Europa i els EUA fins el 1984, que prengué la direcció del Ballet de Frankfurt i estrenà Artifact , seguida, entre d’altres, per Steptext 1985, el music-hall Isabelle’s dance 1986, Impressing the Csar 1987, The Vile Parody of Adress 1988, Eidos 1996, Quintett 1997 i Workwithinwork 1998 Ha adaptat la tradició clàssica acadèmica al moviment postmodern americà En la seva obra, la dansa es mostra com un art construït per estructures inestables, i es…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina