Resultats de la cerca

La rima s’estableix segons l’esquema AABA i la clau temàtica és expressada en els darrers versos de l’estrofa

Equival a la notació neumàtica in campo aperto o escrita en un espai desproveït de línies horitzontals El seu nom deriva del grec i es refereix als gestos de les mans del director del cor, que se suposa que són els que tracten de reproduir els neumes La ciència que s’ocupa de la interpretació d’aquests darrers en funció del seu traçat rep el nom de semiologia

Deixeble de Manuel Viscasillas, Enric Morera i Joan Massià, fou premi extraordinari de violí en finalitzar els estudis al Conservatori Superior de Música de Barcelona 1951 i primer premi Joan Manén 1951 Interessat especialment per la música de cambra, formà part del Quartet de Corda de Barcelona posteriorment Quartet d’Instruments d’Arc que féu l’audició completa dels quartets de Beethoven a Barcelona 1948 Violí concertino de l’Orquestra Municipal i del Gran Teatre del Liceu, els darrers anys de la seva vida fou solista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona

Deixeble d’Eusebi Daniel a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, institució d’on posteriorment fou catedràtic, a partir del 1948 Fou el protagonista de nombrosos concerts organitzats a la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc Realitzà gires de concerts per Alemanya i Portugal i l’Amèrica del Sud Els darrers anys de la seva vida residí a Buenos Aires És autor d’un Método para el estudio del harmonio 1942 i collaborà en la redacció del  Diccionario enciclopédico de la Música  1947-52, editat per Central Catalana de Publicaciones

Fou deixeble d’Ottorino Respighi al Conservatori de Santa Cecília de Roma, centre del qual fou professor de direcció orquestral entre el 1931 i el 1936 En 1936-44 dirigí el Maggio Musicale Fiorentino, i en 1946-69, l’Orquestra Simfònica de la RAI de Torí Reconegut director operístic, també fou un apreciat intèrpret de música simfònica, interessat especialment pel repertori contemporani En reconeixement a la seva tasca divulgativa de la música del segle XX li fou concedit el prestigiós Premi Schönberg Els darrers anys de la seva vida actuà sovint com a director convidat en…

Estudià música amb Pedro Ciruelo a la Universitat d’Alcalá de Henares i amplià coneixements a Itàlia El 1528 és documentat com a mestre de capella a la catedral portuguesa d’Évora, on estigué actiu fins el 1544 Establert a Coïmbra els darrers anys de la seva vida, exercí de professor a la universitat d’aquesta ciutat Escriví dos tractats musicals que foren els primers impresos a Portugal, tot i que són escrits en castellà Tractado de canto llano 1533 i Tractado de canto mensurable 1535, que conté els primers exemples de polifonia editats a Portugal

Estudià amb Bartolomé Ramos de Pareja durant l’estada d’aquest a Bolonya, on publicà el seu tractat Musica practica l’any 1482 Es convertí en un defensor del seu mestre en diversos opuscles publicats quan aquest fou atacat per les seves teories Honesta defensio 1491, Dilucide, et probatissime demonstratione 1521 i Errori di Franchino Gaffurio 1521, els dos darrers contra les crítiques de F Gaffurio Des del 1505 treballà a la catedral bolonyesa de San Petronio com a mestre de cant, lloc que obtingué formalment l’any 1512 El 1531 publicà Tractato de musica Tan sols es coneixen sis…

Estigué vinculat a l’Escuela del Chaco, fundada entorn del 1783 pel colombià Pedro Palacios y Sojo Aquesta institució fou pionera pel que fa a la pedagogia musical a Veneçuela i reuní un bon nombre de professors i alumnes, entre aquests darrers José Francisco Velásquez, que esdevingué cunyat d’Olivares Treballà bàsicament per a la catedral de Caracas i per a diversos ordes religiosos Durant la dècada del 1790 fou l’encarregat, en diverses ocasions, de compondre la música coral per a festivitats destacades La seva obra inclou música religiosa diversa, com dues misses, una missa de…

Estudià al Conservatori de Copenhaguen entre el 1896 i el 1898 Inicià la seva carrera musical tocant com a violinista en diferents orquestres El 1907 abandonà el seu país per anar a ampliar els estudis a Alemanya, Àustria i Itàlia Quan retornà a Dinamarca començà la seva carrera com a director Dirigí l’orquestra de la Societat Euphrosyne 1914-20 i fou assessor musical a la Ràdio Danesa Com a compositor, cal situar-lo en els darrers moments del Romanticisme tardà Mantingué, fins ben avançat el segle XX, un llenguatge musical conservador El seu catàleg, força extens, és compost per…

El seu origen parteix de l' In nomine Domini del Benedictus de la missa de John Taverner 1520 La ràpida circulació de la música de Taverner com a peça independent i els múltiples arranjaments i composicions que partien d’aquella, utilitzant majoritàriament com a títol les paraules de la secció de la missa, portaren a consolidar, al final de la dècada del 1550, la tradició compositiva de peces d’aquest tipus, de les quals han sobreviscut uns 150 exemples Generalment són obres per a conjunt instrumental, tot i haver-hi exemples per a llaüt o teclat Els dos darrers exemples els…