Resultats de la cerca

És una dansa ràpida i de caràcter alegre, escrita normalment en compàs de 2/4 o de 6/8, i formada per dues parts que es repeteixen Sembla que el nom amb què s’estengué per Europa és una deformació fonètica de l’anglès country dance , tot i que altres teories justifiquen el nom per la posició enfrontada que prenien les parelles a l’hora de ballar A la França del segle XVIII, donà pas a l’adveniment del cotillon i al segle XIX a la quadrilla La contradansa arribà a Cuba al segle XIX, on, amb algunes transformacions, esdevingué molt popular Compositors com GF Händel, WA Mozart i L van Beethoven…

Segurament fou deixeble de Cipriano de Rore a la seva ciutat natal En 1565-67 fou mestre de capella de Santa Maria Maggiore a Bèrgam Des d’allí passà a exercir el mateix càrrec a l’església de la Madonna della Steccata de Parma, on estigué actiu fins el 1569, i a la catedral de Milà, entre el 1577 i el 1582 Aquest any retornà a Parma per a ocupar de nou el lloc que havia deixat alguns anys abans La seva producció musical està bàsicament centrada en la música religiosa També publicà dos tractats teòrics Ragionamento di musica Parma, 1588 i Dialogodella theorica e pratica di musica…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, que era organista a Lió, i els continuà amb Isidore Philipp, Édouard Risler i Louis Victor Vierne Durant vint anys fou professor del Conservatori de Lió i a partir del 1941 dirigí el centre Gaudí d’un notable prestigi com a concertista i estrenà obres de cèlebres compositors francesos, entre les quals Menuet sur le nom d’Haydn , de M Ravel, i Hommage à Haydn , de C Debussy Fou, a més, un eminent musicòleg amb un ampli camp d’interessos Realitzà estudis sobre l’obra de Jean-Marie Leclair, A Scarlatti, G Bononcini, Greber, l’escola napolitana dels…

Quan tenia cinc anys la seva família es traslladà a Viena, on inicià els estudis a l’Acadèmia de Música A deu anys debutà en un concert a la sala del Musikverein Amplià els estudis de piano amb Bruno Seidhofer El 1961 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Música de Munic, juntament amb el Wiener Trio, amb qui collaborà assíduament Progressivament ha deixat de banda la música de cambra per centrar-se en el repertori concertístic per a piano A partir de l’obtenció de dos importants premis, la Medalla Lipatti 1962 i el Premi Especial Van Cliburn 1966, inicià les gires…

Fou escolà a Montserrat sota el magisteri de J Boada, del 1818 al 1822 L’any 1823 fou mestre de capella a Santa Maria d’Igualada El 1827 anà a Barcelona com a primer fagot al Teatre Principal, i l’any següent oposità a la capella reial Baix cantant a la catedral de Toledo el 1829, el 1832 obtingué el mateix càrrec a la capella reial En dissoldre’s aquesta el 1836, tornà com a organista a la catedral de Barcelona Del 1854 al 1857 fou mestre de l’Escolania de Montserrat, el primer mestre seglar en els anys de crisi del monestir, després de les exclaustracions que es patiren com a conseqüència…

Rebé la seva primera formació musical del seu pare, que era constructor d’orgues i organista a l’església de San Francesc a Lió, lloc que ell mateix ocupà fins el 1860 Continuà els estudis al Conservatori de Brusselles amb JN Lemmens orgue -per mitjà del qual entrà en contacte amb la tradició germànica de la interpretació de JS Bach- i FJ Fétis composició El 1870 substituí L Lefébure-Wély com a organista de Saint-Sulpice, a París, càrrec que exercí fins el 1934 L’any 1890 obtingué la plaça de professor d’orgue que C Franck havia deixat vacant al Conservatori de París, i…

Format, probablement, a Tortosa, Sogorb, o Tarragona, cantà de contralt primer a la capella de la catedral de Tarragona del 1699 al 1708 Aquest darrer any oposità al magisteri de la catedral de Tortosa el capítol es decantà per ell durant la primera deliberació, però finalment optà per oferir el lloc a Josep Escorihuela, membre del tribunal examinador i mestre de capella de la seu de Tarragona Ripollès ocupà fins a la seva mort la plaça que Escorihuela havia deixat vacant a la seu de Tarragona La seva obra compositiva pertany als gèneres propis del repertori litúrgic i religiós,…

Durant la guerra del Francès la seva família emigrà a Maó, on inicià la seva formació musical amb J Munné Quan acabà el període bèllic, retornà a Barcelona i començà estudis de contrapunt i composició amb Francesc Andreví, i ingressà en la banda d’un regiment militar Posteriorment emigrà a França, on també fou membre de diferents bandes militars franceses i arribà a ésser el segon músic major -director- del quart regiment de la Guàrdia Reial francesa A París estudià amb Melcheor i Ch Münchs, i se sap que compongué algunes obres estrenades en aquesta ciutat El 1830, en dissoldre’s la banda,…

Una de les més antigues del món, en el seu origen fou una orquestra reial dedicada sobretot a la interpretació de música durant les cerimònies religioses, en ocasions festives i solemnitats diverses Amb el temps, s’anà decantant per la música escènica, en particular l’òpera, gènere que continua tenint un lloc preferent en les seves actuacions La seu actual de la formació és un notable edifici construït en 1838-41 i anomenat Semperoper en honor al seu arquitecte, Gottfried Semper Destruït el 1945, fou reconstruït entre el 1976 i el 1985 Entre els directors que més empremta han deixat en l’…

Fou el membre més notable d’una família de músics francesos documentats des de la segona meitat del segle XVII Es formà musicalment amb el seu pare i des dels quinze anys treballà com a violinista a l’Òpera de París, on arribà a ser mestre de música el 1739 El 1727 substituí Jean-François de la Porte com a compositor de la cambra del rei, i tres anys després formà part dels vint-i-quatre violins que estaven al servei reial, els 24 violons du roi , tot ocupant el lloc que havia deixat vacant Jean-Baptiste Senaillé El 1743 fou nomenat inspector adjunt de l’Òpera, juntament amb…