Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Ferran Jaumeandreu i Obradors
Música
Músic.
Fill de la pianista Júlia Obradors, estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Lluís Millet i amb Joan Lamote de Grignon Fou director de l’Orquestra del Liceu, de l’Orquestra Simfònica de Ràdio Barcelona i més tard, de l’Orquesta Filarmónica de la Gran Canaria Escriví sarsueles, com Angelus amb text d’Emili Vendrell, La comèdia del diable i unes Canciones clásicas españolas per a cant i piano
,
Marius-François Gaillard
Música
Director d’orquestra, pianista i compositor francès.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, i aviat inicià una brillant carrera com a pianista que el dugué a interpretar, entre d’altres, la integral de l’obra de C Debussy Durant els primers anys de la dècada dels trenta fundà l’Orquestra de Cambra Marius-François Gaillard, que dirigí durant la Segona Guerra Mundial El seu repertori se centrà en la música dels seus contemporanis, especialment dels autors francesos Com a compositor deixà ballets com La Danse pendant le festin 1924 o Détresse 1932, pàgines simfòniques, una peça per a piano i orquestra Images d’Épinal , 1929, nombroses…
grand opéra
Música
Nom que es dona al tipus d'opera seria que es convertí en norma a l’òpera de Barcelona a partir de la dècada del 1830, i que té precedents en l’antiga tragédie lyrique i també en obres com La Vestale, de G. Spontini (1807).
És un tipus d’òpera de gran espectacle, normalment de cinc actes quatre, en alguns casos, que inclou un ballet vistós al segon acte o més tard i escenes collectives i corals de gran volada Ha de tenir quatre o cinc intèrprets de primera línia normalment tenor, soprano, baríton, mezzosoprano i baix La Muette de Portici , dita també Massaniello 1828, de D Auber, i Guillaume Tell 1829, de G Rossini, són considerades les primeres grands opéras El gènere assolí la màxima esplendor amb G Meyerbeer Robert le Diable , 1831 Les Huguenots , 1836 Le Prophète , 1849 L’Africaine , 1865,…
Mario
Música
Nom artístic del tenor italià Giovanni Matteo De Candia.
Descendent d’una família noble de l’Alguer, emprengué la carrera militar, però, aconsellat a París per G Meyerbeer, començà a estudiar cant amb Ponchard, G Bordogni i Michelot El 1838 debutà en Robert le diable , de Meyerbeer, a l’Òpera de la capital francesa El 1839 substituí GB Rubini al Théâtre Italien, i interpretà Lucrezia Borgia al Her Majesty’s Theatre de Londres, al costat de Giulia Grisi, amb la qual es casà el 1844 Cantà als teatres europeus més importants i conclogué la seva carrera el 1873 després d’una gira amb A Patti, amb qui havia triomfat durant moltes temporades…
Edgar Allan Poe
Música
Escriptor nord-americà.
Amb H Melville, Poe és l’exponent més destacat del Romanticisme literari nord-americà Durant molt temps la seva obra no obtingué ressò al seu país, però fou apreciada a Europa pels simbolistes, que se sentiren atrets per l’atmosfera tenebrosa, inquietant i suggeridora dels seus poemes i narracions Claude Debussy, el compositor més afí a aquest corrent estètic, compongué La chute de la maison i deixà inacabada l’obra escènica Le diable dans le beffroi , ambdues basades en The Fall of the House of Usher L’obra més celebrada sobre un poema de Poe és la simfonia coral Kolokola 'Les…
Christian Felix Weisse
Música
Poeta i llibretista alemany.
S’establí cap al 1750 a Leipzig, on havia estudiat teologia i filologia Bé que no visqué de la literatura era recaptador d’impostos, portà una intensa activitat com a poeta, llibretista, editor i crític A partir de models anglesos i francesos, escriví llibrets dins el gènere de la komische oper influïts per Charles-Simon Favart i tenyits d’un sentimentalisme rousseaunià, amb els quals obtingué una bona acollida de públic però comentaris desfavorables de la crítica, motiu pel qual el 1774 abandonà l’activitat de llibretista Gairebé totes aquestes operetes foren musicades per Johann Adam Hiller…
Adam Minchejmer
Música
Compositor, violinista i director d’orquestra polonès.
Estudià violí i composició, i a catorze anys ja componia Passà gairebé tota la vida lligat al Teatre de l’Òpera de Varsòvia, com a primer violinista 1850-64 i, més endavant, com a director artístic dels ballets 1858-72, director d’orquestra 1872-82, director del teatre 1882-90 i bibliotecari 1890-1902 Feu només una petita escapada a Berlín per estudiar amb A Marx Exercí la docència al Conservatori de Varsòvia 1861-64, a l’Institut Aleksandryjski 1864-72 i a la Societat Musical de Varsòvia 1895-1902 De la seva obra com a compositor destaca la música escènica Otton lucznik 'Otó, l’arquer', 1864…
Teresa Stolz
Música
Soprano bohèmia.
Filla d’una família de llarga tradició musical, estudià al Conservatori de Praga i feu el seu debut a Tbilisi el 1857 Després d’actuar els anys següents a Odessa i Constantinoble, el 1863 cantà a Torí i el 1864 ho feu a Spoleto i Bolonya Ernani i Guillaume Tell El 1867 fou escollida per a l’estrena italiana de Don Carlo a Bolonya, i dos anys més tard, per a La forza del destino a la Scala, en una versió revisada pel mateix Verdi També a la Scala, fou la primera Aïda representada a Itàlia 1872 i la primera soprano del Rèquiem verdià 1874 Després d’aquesta data, els seus papers no verdians…
Jenny Lind
Música
Soprano sueca.
Anomenada el rossinyol de Suècia, estudià a l’Escola Reial d’Òpera d’Estocolm i el 1838 debutà com a Agathe a Der Freischütz 'El caçador furtiu' Després d’interpretar durant dos anys els papers de soprano més difícils, com ara el de Robert le diable , Donna Anna de Don Giovanni o Lucia di Lammermoor , la seva veu començà a mostrar signes de cansament El 1841 anà a París, on el tenor Manuel García, després d’aconsellarli un període de repòs, li corregí alguns aspectes tècnics Recuperada totalment el 1842, aparegué en el paper de Vielka Feldlager in Schlesien que G Meyerbeer…
Joseph Wölfl
Música
Pianista i compositor austríac.
Formà part com a cantaire del cor de la catedral de Salzburg, i hi tingué la possibilitat d’estudiar amb M Haydn i L Mozart El 1790 anà a Viena, on fou alumne de WA Mozart Després d’un període a Varsòvia retornà a la capital austríaca, on culminà una reeixida carrera de pianista virtuós de la qual foren també testimonis els auditoris de ciutats com Praga, Leipzig, Berlín i París El 1805 es traslladà a Londres i s’hi establí com a destacat pianista i pedagog fins a la seva mort Durant l’etapa vienesa compongué la seva primera òpera, Der Höllenberg 'La muntanya del diable', amb…