Resultats de la cerca

H Purcell Dido and Aeneas , núm 3, ‘Ah Belinda’ , fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Un ground o ground bass acostuma a presentar valors llargs, unes dimensions, tot i que variables, no gaire extenses, una direcció melòdica descendent i un final caracteritzat per un gir clarament cadencial vegeu exemple La repetició constant del ground no exclou algunes modificacions com ara el canvi de mode o de to H Purcell Dido and Aeneas , núm 3, ‘Ah Belinda’, compàs 45 i següents D’altra banda, tot i que l’ús d’un ground pugui originar unes variacions variació i acostar-se…

Esporàdicament, aquesta formació coral també ha cantat música romàntica i del segle XX El conjunt, que ha participat en els festivals europeus més importants, com els de Salzburg i Lucerna, ha actuat en diverses capitals d’Europa A París interpretà Ifigènia , de G Puccini, al Théâtre du Châtelet, i a Ais de Provence, Les noces de Fígaro , de WA Mozart L’any 1992 actuà al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles amb Dido and Aeneas , de H Purcell, i el 1998, al Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb la Novena simfonia , de L van Beethoven

Estudià música a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Salzburg Mozarteum, Siena, Roma i Viena Debutà el 1952 com a Azucena Il Trovatore a la Reial Òpera Sueca i aquell mateix any hi ingressà com a membre de la seva companyia El 1960 interpretà el paper de Dido Els troians al Covent Garden de Londres, escenari on reaparegué en temporades successives Posteriorment fou contractada en diverses ocasions per a intervenir al Festival de Glyndebourne Actuà amb èxit al Metropolitan de Nova York 1960-63, als Festivals de Bayreuth 1962-65 i a Salzburg 1966 El…

Amb la d’Horaci i Virgili, la seva obra és la culminació de la lírica llatina Destaquen les Heroides , l' Ars Amatoria i, sobretot, les recreacions mitològiques de les Metamorfosis Es desconeix si l’obra d’Ovidi fou concebuda per a ser cantada o interpretada amb acompanyament musical En canvi, des del segle XVI l’obra ovidiana ha fornit material per a un gran nombre de compositors i llibretistes Arguments i també personatges com els de Dafnis i Cloe, Dido i Enees, Ariadna, Apollo i Jacint, Orfeu i Eurídice, Narcís, Hèrcules i Pigmalió han esdevingut arquetipus en la tradició de…

Vida Rebé les primeres lliçons de música del cantor Michael Mylius i de l’organista Nikolaus Kuster Entre el 1696 i el 1704 anà a la Thomasschule de Leipzig, on estudià amb J Schelle i J Kuhnau, per als quals treballà com a copista Gaudí, a més, de l’amistat de GPh Telemann i G Grünewald i de l’admiració de JS Bach El 1707 succeí a JC Schiefferdecker com a clavecinista al teatre Oper-am-Gänsemarkt d’Hamburg, càrrec que detingué fins que el 1709 es traslladà a Darmstadt com a vicemestre de capella a la cort del landgravi de Hessen-Darmstadt El 1712 fou nomenat mestre de capella La seva…

Debutà el 1905 amb Messaline d’Isidore De Lara i de seguida fou contractada per a cantar a Brusselles, on interpretà els grans papers per a mezzosoprano del repertori francès, alemany i italià, com ara la Dido d’H Berlioz, la Clitemnestra de R Strauss o la Leonor de G Donizetti Debutà a París amb Samsó i Dalila de C Saint-Saëns 1908 i hi estrenà obres de Claude Debussy La demoiselle élue i Gustave Doret La tisseuse d’orties En retirar-se dels escenaris es dedicà a la docència, primer a l’Escola Normal de Música 1922-33 i després al Conservatori de París a partir del 1934, on ensenyà cant…

Estudià a les universitats de Friburg, Munic, Yale i Nova York Entre els seus mestres destaquen els compositors W Gurlitt i C Orff Com a director debutà el 1935 a l’Städtisches Theater de Friburg amb l’òpera de H Purcell Dido and Aeneas , i el 1940 fundà el Yale Opera Group a New Haven Després de la Segona Guerra Mundial fou nomenat director de l’Orquestra de Cambra de Bolonya 1948-53, i el 1952 fundà la Piccola Accademia Musicale a Florència Fou director dels Clarion Concerts a Nova York a partir del 1956, i director convidat a l’Òpera Reial d’Estocolm en 1972-73 La seva…

Estudià música al Collegi de Sant Olaf Minnesota i fou membre integrant de conjunts com els Berkeley Chamber Singers i Musica Mundana, amb els quals interpretà música antiga Posteriorment amplià la seva formació a Munic Destacà especialment en el repertori preclàssic, amb obres d’A Cesti, C Monteverdi, A Scarlatti o S Landi, que interpretà sota les ordres de directors com C Hogwood, R Jacobs i S Preston, entre d’altres Actuà als Estats Units i en diversos països europeus, com Bèlgica, Àustria o Itàlia El seu repertori també inclou els lieder de F Schubert Enregistrà obres sacres…

Des dels quatre anys cantà al cor de l’església de la seva parròquia Estudià música a les universitats de Howard i Michigan i al Conservatori Peabody de Baltimore El 1968 guanyà el Concurs Internacional de la Ràdio Bavaresa de Munic i un any més tard debutà a la Deutsche Oper de Berlín com a Elisabeth Tannhäuser , de Richard Wagner Després interpretà al mateix teatre el paper de Comtessa d’Almaviva Les noces de Fígaro , de WA Mozart, que també enregistrà El 1972 fou Aïda al Teatro alla Scala de Milà, sota la direcció de Claudio Abbado Després de diverses i reeixides actuacions a Londres,…

Es formà com a membre del cor del King’s College de Cambridge 1953-56 i posteriorment amplià la seva formació a Roma 1957 i Milà 1958-59 i amb Gerhard Hüsch a la Munich Hochschule für Musik 1959-64 El 1971 debutà a Viena amb Il ritorno d’Ulisse in patria C Monteverdi Especialitzat en obres renaixentistes i barroques, especialment de Monteverdi, actuà arreu d’Europa Els seus enregistraments inclouen obres com L’Orfeo —del qual gravà dues versions—, Dido and Aeneas H Purcell i Billy Budd B Britten, entre d’altres Publicà diversos articles sobre interpretació i tècnica vocal del…