Resultats de la cerca
Es mostren 173 resultats
diferencia
Música
En la música instrumental espanyola del segle XVI, variació sobre un tema donat.
Principalment escrites per a viola de mà o orgue, les diferencias es feren quasi sempre sobre melodies o danses populars o sobre temes manllevats del cant pla El gènere tingué excellents conreadors que exerciren una gran influència sobre els compositors d’altres països europeus, en especial sobre els virginalistes anglesos El recull més antic conservat és l’anomenat Los seys libros del delphín 1538 de Luis de Narváez, seguit pels de Luis Venegas de Henestrosa, Antonio de Cabezón, Alonso Mudarra, Enrique Valderrábano i Diego Pisador
Søren Kierkegaard
Música
Filòsof i teòleg danès.
Estudià teologia a Copenhaguen, on s’installà definitivament després d’una estada decebedora a Berlín Un modest però suficient patrimoni familiar li permeté dedicar-se plenament a fer d’escriptor Tot i deixar ben dit que el sensible només neix amb la diferència que el cristianisme genera entre aquest i l’intelligible l’espiritual, la idea, Kierkegaard intentà pensar un sensible pur, abstret de la diferència que el constitueix Aquest és el contingut paradoxal que donà a la música i que reconegué entusiasmat com el tema mateix del Don Giovanni de WA Mozart Precisament perquè el pensament no pot…
anschlag
Música
Ornament que consisteix en dues notes estranyes a distància de 2a inferior i superior de la nota real.
És semblant a una appoggiatura doble appoggiatura perquè la primera de les notes estranyes ataca en posició mètrica forta, però, a diferència d’aquella, les notes estranyes s’executen més lleugerament que la nota real
clausula
Música
En l'ars antiqua (segles XII-XIII), breu composició polifònica a dues, tres o quatre veus, que sorgí a l’escola de NotreDame de París i que era cantada al final o entremig d’una peça del cant pla (gradual, al·leluia, responsori, etc.), construïda sobre un tema d’aquest.
A diferència de l' organum , la clausula no es construeix sobre un cant pla sencer, sinó sobre un petit fragment com ara una paraula o un melisma Aquesta forma es considera antecessora del motet del segle XIV
tonada
Música
Melodia d’una cançó, d’una peça instrumental, etc.
Comparteix amb el tema el fet de ser completa des d’un punt de vista formal i clarament definida rítmicament i melòdicament A diferència d’aquest, però, la tonada no implica necessàriament l’ús de la variació ni del desenvolupament
batement
Música
Fluctuació d’intensitat que es produeix quan se superposen dos sons purs de freqüències properes.
La freqüència d’aquesta fluctuació és la diferència entre les freqüències dels sons Els batements només són perceptibles si la seva freqüència té un valor per sota del llindar de percepció de l’oïda -uns 20 Hz- Quan és superior a 50 Hz, el que es percep és un altre so independent i molt més greu que els dos originals La transició entre els dos casos és copsada per l’oïda com un efecte rogallós superposat a un to de freqüència mitjana entre els dos sons primitius Els batements són la base física de la consonància i la dissonància dels intervals Com més perceptibles són, més dissonant resulta l…
lento
Música
Peça o moviment amb aquesta indicació de tempo.
Més en general, qualsevol peça o moviment més lent que l' adagio , especialment el d’una sonata, simfonia o concert, tot i no portar l’indicatiu lento Com el largo , es tracta usualment d’un dels moviments centrals A diferència d’aquest, però, no constitueix cap determinació del caràcter o l’execució
novena
Música
Element constitutiu fonamental dels acords pèntades (de cinc sons).
Els acords pèntades tenen, a més de 5a, 3a i 7a, la 9a que pot ser major o menor Aquest element constitutiu s’expressa en forma d’interval compost a diferència dels altres, que s’expressen sempre en la seva reducció a l’interval simple per a indicar que per a la seva comprensió és imprescindible que hi hagi com a mínim una 9a entre la fonamental i aquesta nota
basso seguente
Música
Al final del segle XVI i el començament del segle XVII, línia de baix instrumental formada a partir de la part que ocupa, en cada moment de l’obra, la veu més greu.
Interpretat en un instrument com l’orgue o el clavicèmbal, es diferencia del baix continu en el fet que no es tracta d’una veu de baix independent El basso seguente podia aparèixer ja en l’obra original, com en les Ecclesiastiche sinfonie per sonare, et cantare sopra un basso seguente , opus 16 1607, d’A Banchieri, o bé podia ser afegit amb posterioritat També s’anomenava bassetto o barittono
rinforzando
Música
Terme de dinàmica que indica que un fragment musical s’ha d’interpretar reforçant el so de cada nota o acord, de forma individual.
Equival a sforzando , però amb la diferència que afecta totes i cadascuna de les notes del passatge indicat S’abrevia rinf o rinforz Cal tenir en compte la intensitat general de l’obra o el fragment que s’executa, per tal d’evitar canvis massa pronunciats s’ha de reforçar el so de sobte però en relació amb la dinàmica dels sons anteriors, sense brusquedat i sense crear un efecte de passar de piano a forte
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina