Resultats de la cerca

Conreat especialment a Àustria, és gairebé el mateix que la serenata, el nocturn o la cassació Algunes obres serioses quartets de corda, sonates per a teclat de J Haydn i d’altres compositors contemporanis seus duen també el títol de divertimento d’aquí prové l’ambigüitat del terme Posteriorment, ja al segle XIX i, sobretot, al XX, designà una obra d’estructura molt lliure, sovint concebuda per a un conjunt cambrístic Divertiment per a cordes de B Bartók

També en aquesta època, el terme s’aplicava a l’òpera de caràcter còmic i durada breu que, a manera de divertiment, s’interpretava entre els actes d’una altra de més llarga i important o com a epíleg d’aquesta Al començament del segle XIX aquest terme designà una òpera igualment còmica i en un acte, però interpretada ja de manera completament autònoma

Fou especialment popular a Àustria, Alemanya i Bohèmia La seva estructura en moviments deriva, com la de la serenata o el nocturn, de la suite barroca De fet, el terme cassació -d’etimologia incerta, a cavall entre l’alemany i l’italià- i d’altres com serenata, divertiment, etc, solien utilitzar-se indistintament per a fer referència a músiques molt semblants Habitualment, era interpretada a l’aire lliure Les cassacions més conegudes són les dels germans Haydn, K Dittersdorf i els Mozart, pare i fill

Estudià al Conservatori de Praga amb KB Jirák composició, J Kricka instrumentació, A Šima piano i V Talich direcció També assistí a les classes magistrals de V Novák Fou director del Teatre Nacional de Bratislava 1928-32 i del de Praga 1933-34 Dirigí l’Òpera d’Olomouc 1945-58, i finalment, el 1958, tornà a Praga per fer-se càrrec de la direcció artística del Teatre Nacional La seva música, estilísticament homogènia, en el gust neoclassicista, i de caràcter proper al divertiment, aconsegueix una factura brillant pel seu sentit de l’elegància i la proporció apreses dels preclàssics…

Vida Es formà al Conservatori del Liceu, on ingressà a onze anys d’edat Estudià teoria musical, piano i harmonia i, anys més tard, fou deixeble de composició de Felip Pedrell Ensenyà harmonia i composició al Conservatori del Liceu, centre del qual arribà a ser director del 1931 al 1938 El 1893 fou nomenat director de l’antic Orfeó la Lira Martinenc i aquest contacte amb el món coral el feu interessar-se per les característiques musicals de les cançons populars, com ara les estructures, les modalitats i el caràcter Divulgà els resultats de la seva recerca per mitjà de conferències, articles i…

Popular ja des del Renaixement, la seva forma més representativa és la de l’enamorat cantant sota la finestra de la seva estimada, tal com posteriorment exemplificà Mozart en l’ària "Deh, vieni alla finestra" de l’òpera Don Giovanni Des del segle XVIII, el terme serenata designa també una obra instrumental amb diversos moviments -habitualment entre cinc i set, tot i que n’hi ha de més- a cavall entre la suite i la simfonia, ja que els diferents moviments que la formen alternen els propis de la suite , és a dir, temes de dansa -sovint alegres i d’entreteniment-, i els de la sonata clàssica…

Vida Format al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb J Gibert, J Zamacois i J Massià, més tard es traslladà a París on estudià amb P Sancan i O Messiaen, i a Anvers amb P Gevers Destacat pianista, s’especialitzà en música de cambra i formà duo amb el violinista Gonçal Comellas i el violoncellista Radu Aldulescu Creador bàsicament d’obra per a piano, cal destacar la sèrie dels Preludis místics 1972-98, i el ballet per a piano Joc de cadires , estrenat el 1980 dins el Festival de Música de Barcelona Dins la seva producció per a orquestra hom pot destacar el Concert per a piano i…

Es desenvolupà sota la monarquia dels darrers Valois i gaudí de màxima popularitat sota els regnats d’Enric IV i Lluís XIII D’esperit essencialment aristocràtic, el ballaven senyors, prínceps i sobirans al costat dels professionals de la dansa L’espectacle, que incloïa poesia recitada, música vocal air de cour , instrumental i danses, finalitzava amb un grand ballet Els llibrets, quasi sempre d’inspiració mitològia o allegòrica, eren repartits entre els assistents perquè poguessin seguir-ne l’argument Cal cercar-ne els antecedents al darrer terç del segle XVI, època en què parallelament al…

Vida Fill de Xavier Benguerel i Llobet Inicià els estudis de música a Santiago de Xile, on vivia exiliat amb la seva família, amb els mestres Ofelia Ortiz, Juan Orrego, Domingo Santa Cruz y Adolfo Letelier La seva primera obra,  Sonata per a violí i piano , s’estrenà al Conservatori de Santiago l’any 1953 A Barcelona 1954 rebé lliçons de Cristòfor Taltabull i Balaguer , per bé que la seva formació ha estat en gran part autodidàctica, i s’integrà a l’anomenada Generació del 51 L’any 1955 obtingué el primer premi del Concurs de Composició de Joventuts Musicals amb l’obra  Divertiment…

El seu nom real era Pietro Antonio Domenico Bonaventura Trapassi Malgrat el seu origen humil, tingué una educació acurada gràcies als seus dots i a diversos protectors El principal fou Gianvincenzo Gravina, el qual li hellenitzà el cognom, pel qual ha estat conegut posteriorment, li proporcionà un coneixement profund dels clàssics i li facilità la publicació de la tragèdia Giustino 1717 Dedicat a la jurisprudència a Nàpols des del 1721, també escriví obres teatrals i llibrets per encàrrec, entre els quals figuren Siface rè di Numidia 1723, Didone abbandonata 1724 -dedicada a la seva futura…