Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
octaví
Música
Instrument transpositor que sona una octava més alt que el seu instrument de referència.
El més conegut és el de la família de la flauta travessera, anomenat també flautí Entre els cordòfons de teclat s’anomena així l’espineta petita dotada d’un únic registre de 4', la qual només pot sonar a l’octava alta de la tessitura habitual Aquests tipus d’espinetes solien ser instruments de petites dimensions i en alguns casos s’acoblaven al teclat d’un orguenet per a obtenir l’instrument mixt anomenat claviorgue
Mado Robin
Música
Soprano francesa.
Estudià música i cant a París, on el 1945 debutà com a Gilda Rigoletto abans d’interpretar el paper de la Reina de la Nit La flauta màgica Posteriorment es presentà amb èxit a l’Òpera Còmica de la capital francesa, a Brusselles i a Montecarlo El 1953 tornà a París, on protagonitzà El rapte del serrall L’any següent realitzà el seu debut als Estats Units, amb unes memorables funcions de Lucia di Lammermoor a l’Òpera de San Francisco Dotada d’un registre sobreagut amb gran facilitat per a la coloratura , destacà en papers de gran lluïment vocal i virtuosístic Protagonitzà…
Ekaterina Novitskaïa
Música
Pianista russa naturalitzada belga.
Inicià els estudis de piano a sis anys a l’Escola Central de Moscou, i posteriorment els continuà al conservatori de la capital russa, on fou deixebla de Lev Oborin L’any 1968 guanyà el primer premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica, fet que li obrí les portes a una carrera de gran projecció internacional, amb un reeixit debut al maig del 1971 al Théatre de la Ville de París en un concert dedicat a joves solistes soviètics Dotada d’una gran tècnica, ha esdevingut una destacada intèrpret de l’obra de S Prokof’ev, de qui ha interpretat un aplec d’obres poc conegudes, com…
Lucia Valentini-Terrani
Música
Mezzosoprano italiana.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Venècia Després de debutar a Brescia amb La Cenerentola , inicià una meteòrica carrera internacional que la dugué a actuar amb èxit a Milà, Londres, Nova York, Tòquio, Barcelona, Moscou, Pesaro i Washington, entre altres llocs Dotada d’uns excepcionals dots per a la coloratura , destacà especialment en el repertori rossinià en òperes com L’italiana in Algeri , La Cenerentola , Tancredi , Semiramide i Il viaggio a Reims , algunes de les quals enregistrà en disc i en vídeo El 1998, poc abans…
Ruth Welting
Música
Soprano nord-americana.
Estudià cant a Nova York amb DFerro i posteriorment amplià la seva formació a Roma i París Debutà com a Blonde El rapte del serrall amb la New York City Opera 1971 i el 1975 es presentà al Covent Garden de Londres, un any abans del seu debut al Metropolitan de Nova York Dotada d’una veu capaç d’afrontar les colorature de les parts de soprano lírica lleugera, destacà en diverses òperes de WA Mozart, G Donizetti, A Thomas, G Verdi i RStrauss, entre d’altres Al Gran Teatre del Liceu es destacà a la meitat dels anys vuitanta amb La fille du régiment i Don Pasquale El 1993 es…
Sibilla
Música
Soprano alemanya.
Filla d’un pastor protestant, estudià amb M Arne i feu la seva primera aparició pública a l’Aungier Street Theatre de Dublín el 1743 Posteriorment es traslladà a Londres, on debutà el 1745 al Drury Lane Theatre amb l’obra d’Arne The Temple of Dullness Al cap de dos anys ingressà en la companyia del King’s Theatre londinenc, on tingué ocasió d’interpretar les òperes de GF Händel, compositor que més tard sollicità la seva participació com a segona soprano en les temporades d’aquest teatre Dotada d’una veu més aviat propera a la tessitura de mezzosoprano, tot i ser presentada com a…
Thérèse Tietjens
Música
Soprano alemanya naturalitzada britànica.
Estudià primer a Hamburg i més tard a Viena Debutà el 1848 amb la part de soprano de l’òpera Le maçon , de DFE Auber, i al cap d’un any interpretà el paper protagonista de Lucrezia Borgia , de G Donizetti, personatge en el qual s’especialitzà El 1853 cantà a Viena i el 1858 fou la Valentine de Les Huguenots a Londres In tervingué en altres òperes, com Un ballo in maschera , el 1861, Faust , que cantà per primera vegada el 1863, i Mireille , el 1864 També al llarg dels anys seixanta, actuà a Nàpols diverses vegades i a Nova York 1868 Dotada d’una tècnica molt remarcable i una veu…
Hugo Emil Alfvén
Música
Compositor, director i violinista suec.
Format al Conservatori d’Estocolm entre els anys 1887 i 1891, completà els estudis de violí amb L Zetterquist i els de composició amb J Lindegren Director del Cor Siljan en 1904-57, dedicà bona part de la seva carrera musical a la direcció coral, de manera que la música per a cor ocupa el lloc més important en les seves composicions Autor prolífic, la seva obra està dotada d’una capacitat suggestiva determinada per l’interès per la música folklòrica sueca, i alhora experimenta amb l’harmonia i el timbre Malgrat la magnitud de l’obra coral, la música orquestral ha estat la més…
Cécile Ousset
Música
Pianista francesa.
Dotada d’unes grans condicions per a la música, a cinc anys oferí un concert a Alger Estudià amb Marcel Ciampi al Conservatori de París, centre on el 1950, amb catorze anys, aconseguí el primer premi de piano Tres anys després resultà vencedora en el Concurs de Piano Claire Pagès La relació de concursos en què ha estat premiada inclou el Concurs Long-Thibaud de violí i piano 1953, Concurs Internacional de Música de Ginebra 1954, Concurs GB Viotti 1955, Concurs Reina Elisabet de Bèlgica 1956, Concurs Internacional de Piano F Busoni 1959 i Concurs Internacional de Piano Van Cliburn…
introducció
Música
Fragment musical, generalment de tempo lent, que, situat a l’inici d’un moviment o una obra relativament extensa, prepara l’arribada de la part principal d’aquesta.
La seva forma, extensió i caràcter són molt variables Amb tot, sovint es caracteritza per un esquema tonal inestable o modulant que no s’estabilitza fins a arribar al moviment introduït És habitual en els moviments en forma sonata, en especial en els primers moviments de simfonies i sonates, si bé, de vegades, se’n troben precedint un finale o conjunts de variacions Durant el Classicisme podia consistir simplement en un o diversos acords inicials FJ Haydn quartets opus 71 núm 3, opus 76 núm 1, o en una àmplia secció dotada de contingut temàtic específic Haydn simfonies núm 97, 99…