Resultats de la cerca

En una primera etapa gener del 1904 - juny del 1936, amb el subtítol de "Butlletí de l’Orfeó Català", en foren responsables Lluís Millet, Francesc Pujol, Joan Salvat, Frederic Lliurat i Vicenç M de Gibert, i hi collaboraren les signatures més prestigioses de la musicografia europea del seu temps Temàticament, prestà una gran atenció a la investigació històrica i musicològica del passat musical català, divulgà la recerca etnomusicològica, el fenomen wagnerià i els moviments de renovació de la música al servei de la litúrgia, publicà treballs sobre músics universals i reflectí bona part de la…

Des del 1595 ocupà els càrrecs de mestre de cor i organista al Magdalene College d’Oxford, on es graduà en música l’any 1596 Des del 1626 fins a la data de la seva mort fou professor de música pràctica a la Universitat d’Oxford S’han conservat algunes de les seves composicions, principalment anthems , alguns madrigals i consort songs , a més d’un cicle de madrigals amb el títol Joan, quoth John, when will it be Un dels seus madrigals fou publicat en la collecció The Triumphes of Oriana to 5 and 6 voices Londres 1601, editada per Thomas Morley

Fou alumne de Helmut Kahlöfer i estudià a l’Acadèmia de Detmold Finalitzà els estudis el 1958 i fou nomenat organista titular de la Christuskirche de Wolfsburg Posteriorment es perfeccionà a París amb Gaston Litaize Tornà a Alemanya el 1961, i durant alguns anys fou titular de la Christuskirche de Düsseldorf El 1971 passà a ocupar el mateix càrrec a l’església Zum Heilbronnen de Berlín Publicà una edició crítica de l’obra per a orgue de JS Bach, editada per Breitkopf & Härtel entre el 1969 i el 1979 Feu nombrosos concerts per Europa i enregistrà l’obra completa per a orgue de…

Fou organista a la catedral de Chester entre el 1599 i el 1609, any en què passà a la catedral de Christ Church de Dublín com a organista i responsable del cor Destacà com a compositor de madrigals a tres, quatre, cinc i sis veus, i n’arribà a publicar dos llibres, apareguts el 1604 i el 1618 Escriví un madrigal per a la collecció antològica editada per Th Morley The Triumphes of Oriana 1601, però no va poder incloure’l a l’edició Les seves obres, sense ser gaire originals, demostren un bon ofici i una línia estilística propera a Morley, Th Weelkes i J Wilbye També es conserva…

Rebé les primeres classes de música del seu pare El 1642 fou nomenat organista de l’església de Santa Maria, a Rostock Hasse fou més conegut a la seva època per la música de cambra i les cançons sacres que no pas per la música d’orgue Les seves Delitiae musicae 1656 contenen vint-i-una suites amb la successió de danses allemande-courante-sarabande Les seves cinquanta melodies per a la collecció de música religiosa Geistliche Seelen-Musik , editada per H Müller el 1659, mostren un ús de les ornamentacions semblant al de les àries italianes i, en conseqüència, una mica allunyat de…

Estudià música amb Joan Carreras i Prats a l’església del Carme de Girona i també rebé alguna lliçó de J Barba Exiliat a França des del 1841, sembla que fou organista a Besiers, i més tard, a la catedral de Nimes Retornà a Girona vers el 1860, on fou organista de la catedral per oposició i també mestre de capella en substitució de J Carreras i Dagas, i posteriorment fou ordenat de prevere L’estat bastant precari de la capella de música de la catedral devia ésser el motiu pel qual abandonà ambdós càrrecs el 1864 Retornà a França, i s’establí a Seta Compongué una Gran Missa , editada…

Vida Fou prevere i tenor de la Real Capilla y Cámara de SM Exercí la tasca de mestre de capella a Vilafranca i també a Barcelona, on era conegut pel nom de Mossèn Villafranca Tingué una gran reputació com a tenor i pel seu excellent mètode de cant És autor d' Escuela elemental del noble arte de la música y canto , obra editada a Barcelona el 1834 i en la qual parla, entre altres temes, sobre el cant pla reformat Bibliografia Complement bibliogràfic Camps i Castellví, Manuel Escuela elemental del noble arte de la música y canto Con un verdadero método de enseñanza para el pronto conocimiento…

Fill dels marquesos de Puerto Nuevo, feu el batxillerat al collegi dels jesuïtes de Niça, on també estudià orgue, i més tard cursà la carrera de dret a Bolonya Quan retornà a Catalunya, estudià amb Josep Barba, llavors mestre de capella a la parròquia de Santa Maria del Mar Les obres de Melcior de Ferrer foren molt ben acollides a Catalunya en destaca un Stabat Mater iniciat a Roma el 1843 i estrenat el 1848 per la Societat Filharmònica de Barcelona Entre la seva producció, notablement àmplia, hi ha una Messa da Requiem editada a Milà, diversos salms, goigs i dues misses de…

D’ascendència armènia, estudià composició amb Alberto Ginastera a Buenos Aires, on rebé la Medalla d’Or del conservatori el 1959 Posteriorment estudià música sacra armènia a Venècia amb el pare Leoncio Dayan i direcció amb Mariano Drago Guanyà premis a l’Argentina, França i Armènia, i el 1978 fundà els Encuentros Internacionales de Música Contemporánea Ha estat professora del Conservatori Nacional a Buenos Aires, directora de la Societat per a la Promoció de la Nova Música a les Tres Amèriques i vicepresidenta del Consell Musical de la UNESCO La seva producció inclou obres per a veu,…

Inicià la seva carrera com a cantor de l’església de Nostra Senyora d’Anvers El 1542 fou nomenat mestre de l’escolania de la gran capella de Carles V a Brusselles i succeí en el lloc Nicolas Gombert Es mantingué en el càrrec fins a la renúncia de l’emperador el 1555 Després d’un temps actiu a Kortrijk Flandes, entrà al servei de Ferran I a Praga, lloc on s’estigué fins a la seva mort La seva obra s’inscriu en el típic estil de la polifonia imitativa de la seva generació S’han conservat dues misses, una trentena de motets de tres a sis veus i una quantitat similar de chansons franceses,…