Resultats de la cerca

Vida Edith Giovanna Gassion, més coneguda com a Edith Piaf o "El petit rossinyol", començà a cantar a l’edat de quinze anys pels carrers de París, i més endavant als cafès i cabarets Fascinà moltíssims francesos amb la seva veu trencada, plena de melangia i dramatisme, tot parlant sobre l’amor, el desamor i la mort Accentuava el caràcter dramàtic de les cançons vestint-se sempre de negre quan actuava Entre les cançons que escriví i que la feren més popular hi ha La vie en rose o L’himne a l’amour També convertí en èxits temes d’altres autors, com Milord -de Georges…

Estudià cant als conservatoris de Lucerna i Zuric El 1956 debutà com a segon nen La flauta màgica  a la ciutat natal i al cap de tres anys fou contractada com a membre de l’Òpera de Colònia El 1963 passà a l’Òpera de Berlín Actuà als festivals de Salzburg i Glyndebourne, a més de fer-ho a les òperes de Viena, Munic i Hamburg i a molts teatres europeus Especialitzada en els papers mozartians, els anys setanta interpretà les òperes de joventut de WA Mozart, sota la direcció de L Hager, a les Setmanes Mozart de Salzburg, que posteriorment foren editades en disc El 1970 debutà com a Susanna Les…

El seu pare, Robert Peinemann, amb qui feu les primeres lliçons de música, era violinista i membre d’una orquestra de Magúncia Continuà els seus estudis de violí amb Heinz Stanske a Heidelberg 1951-53 Es traslladà a Londres per ingressar a la Guildhall School of Music and Drama i, parallelament, es perfeccionà amb Max Rostal 1953-56 Fou la guanyadora del Concurs Internacional de Música de les Corporacions Radiofòniques d’Alemanya, celebrat a Munic, amb només dinou anys Aquest fet li obrí les sales més importants d’Alemanya, en concerts dirigits per Herbert von Karajan, Joseph Keilberth,…

Fou admesa amb només nou anys a l’Acadèmia de Música FerencLiszt de Budapest, on estudià amb Arnold Székely, Leó Weiner, Béla Bartók i Ilona Deckers A dotze anys tocà i dirigí el Concert per a piano núm 1 de L van Beethoven Rebé el Premi FerencLiszt en dues ocasions i el 1938 obtingué el diploma d’aquesta acadèmia hongaresa, d’on esdevingué professora dos anys més tard, el 1940 El 1970 obtingué una plaça de professora a l’Akademie für Musik de Graz S’especialitzà en la interpretació de l’obra de F Liszt i de B Bartók, la qual donà a conèixer durant els anys cinquanta collaborant amb directors…

Desenvolupà la seva carrera sempre a cavall entre el piano i el clavicèmbal, sense renunciar mai a cap dels dos instruments El seu recorregut formatiu la portà a Lugano, Basilea i Berlín, i tingué professors tan prestigiosos com Rudolf Serkin, Albert Schweitzer, Anna Hirzel-Langenhan i Paula Roth-Kastner L’any 1937 guanyà el Concurs Internacional Fryderyk Chopin a Varsòvia, fet que donà un gran impuls a la seva carrera, iniciada amb el debut a Friburg el 1927 A partir d’aleshores oferí concerts de piano i clavicèmbal arreu d’Europa, l’Amèrica llatina i Àsia També interpretà música de cambra,…

Es formà als conservatoris de Berlín, Leipzig i París, en els quals estudià piano i clavicèmbal S’especialitzà en musicologia a les universitats de Friburg amb W Gurlitt, Leipzig amb Th Kroyer i Heidelberg amb H Besseler, on es doctorà el 1933 El mateix any obtingué el títol de bibliotecària a la Universitat de Bolonya El 1935 es traslladà a Palestina i s’orientà cap a l’estudi de l’etnomusicologia Feu cursos a Friburg i Zuric, i el 1969 esdevingué professora de la facultat de musicologia a la Universitat de Tel-Aviv Escriptora prolífica, tot i el seu eclecticisme fou reconeguda com una…

Estudià composició al Conservatori de París amb J Massenet Després de rebre els primers premis de solfeig 1875 i harmonia 1878 en aquest centre, el 1882 guanyà el primer Premi de Roma amb la cantata Edith Des del 1892 fou professor de conjunt vocal al Conservatori de París, on el 1904 substituí S Rousseau a la càtedra d’harmonia Fou director de cor al Teatre Eden 1892 i a l’Òpera de París 1893 El 1900 esdevingué director de l’orquestra de l’Òpera Còmica, i l’any següent, de la Société des Concerts du Conservatoire A més de compondre òpera i música instrumental, dugué a terme l’…

Héctor Roberto Chavero, més conegut com a Atahualpa Yupanqui, fou el cantautor més representatiu de la música folklòrica argentina Acompanyat d’una guitarra espanyola, que aprengué a tocar amb Bautista Almirón, interpretà temes populars com Zamba del grillo , Camino del indio , El payador perseguido , Luna tucumana o Milonga del peón de campo Del 1945 al 1952 pertangué al Partit Comunista, i les seves posicions crítiques amb el peronisme li suposaren la prohibició de cantar i enregistrar discos Durant una gira a principis dels anys cinquanta viatjà a Europa i arribà a cantar amb Edith Piaf…

De família modesta i d’idees socialistes, començà a treballar de molt jove en oficis molt diversos, i el 1938 debutà com a cantant Durant la Segona Guerra Mundial feu carrera a París, on conegué el seu primer gran amor, Édith Piaf, que l’apadrinà musicalment Més tard, però, es casà amb l’actriu Simone Signoret Un cop consolidat com a cantant, inicià la carrera d’actor cinematogràfic amb èxits com El salari de la por HG Clouzot 1953 o Z C Costa-Gavras 1969 Políticament, Montand sempre es mostrà proper a les idees socialistes i d’esquerra, i en feu bandera en moltes de les seves cançons, cosa…

Estudià amb Günther Ramin i Kurt Thomas al Kirchenmusikalischen Institut del Conservatori de Leipzig Posteriorment fou responsable del manteniment de l’orgue de l’església de Sant Nicolau de Flensburg i, més endavant, del de la catedral de Verden an der Aller Com a pianista, començà a tenir prestigi a partir del 1936, època en la qual inicià la seva activitat pedagògica, a Kiel L’any 1942 fou nomenat director de la secció de piano de la Landesmusikschule d’Estrasburg i el 1946 ocupà el mateix càrrec a la Musikhochschule de Friburg del Brisgau Entre el 1964 i el 1974 dirigí la…