Resultats de la cerca

Nasqué en el si d’una família de músics i es formà al Conservatori de Música de Basilea amb Hans Huber Després s’installà a Berlín per a estudiar amb el pianista Martin Krause al Sternsches Konservatorium El 1930 fou cridat a substituir A Schnabel com a professor a la Hochschule für Musik berlinesa D’altra banda, atret per la direcció orquestral, dirigí el Musikverein de Lübeck 1926-28 i el Bachverein de Munic 1928-32 abans de fundar la pròpia orquestra de cambra a Berlín Amb aquesta formació recuperà bona part del repertori del segle XVIII i fou un dels primers que dirigí i alhora tocà la…

A vuit anys ingressà al Conservatori de Nova York, on fou deixeble d’A Dvorák Entre els anys 1899 i 1909 tocà a l’orquestra del Metropolitan, i el 1911 formà la seva pròpia banda, esdevinguda cèlebre a partir del 1918 i considerada modèlica pel rigor i la professionalitat dels músics integrants Recuperà molta música per a banda que havia estat arraconada o que havia caigut en l’oblit Dirigí l’estrena a Amèrica de la Grande symphonie funèbre et triomphale , opus 15, de Berlioz 1947 Compongué un centenar de peces per a banda i fundà l’American Bandmaster’s Association El seu fill Richard Franko…

Estudià a l’École Normale de Musique de París 1922-23, i fou un dels primers compositors que utilitzà el sistema dodecatònic a Anglaterra El Chamber Concerto núm 1 1939, on demostrà un ús personal del serialisme, fou una de les obres més innovadores de l’època Durant els anys cinquanta assolí la seva maduresa compositiva, però l’ambient cultural era hostil al serialisme i no fou fins a la dècada dels anys seixanta que aconseguí el reconeixement de la crítica Tot i així, algunes d’un gran nivell, com l’òpera de cambra Infidelio 1954 o la cantata De amore 1957, no s’estrenaren fins el 1973 Cap…

Inicià els estudis al Conservatori de Tallinn Durant la Segona Guerra Mundial, refugiada a Suècia, fou alumna de la pianista hongaresa Annie Fischer a Estocolm Debutà el 1946 a la capital sueca i posteriorment continuà els estudis a Suïssa amb Edwin Fischer, Anna Hirzel Langenhan i Paul Baumgartner Finalment clogué la seva formació a Stuttgart amb Marieluisa Strub Moresco El seu repertori inclogué un gran nombre d’obres d’autors contemporanis, i fou especialment notable la seva interpretació de Ludus tonalis , de Paul Hindemith, que estrenà al Carnegie Hall i posteriorment…

Es formà a l’Escola Normal de Música de París amb Alfred Cortot, i amb Yves Nat al conservatori Acabats els estudis, es perfeccionà amb Edwin Fischer a Lucerna Fins a la mort de Fischer, esdevinguda el 1960, molt sovint l’acompanyà en la interpretació de repertori per a quatre mans També tocà habitualment amb intèrprets molt reconeguts, com ara Pau Casals, George Enescu, Pierre Fournier i Sándor Végh El 1946, Cortot l’anomenà professora de virtuosisme de l’Escola Normal de Música de París i el 1965 esdevingué professora del conservatori de la capital francesa Fou la primera…

S’inicià en el piano el 1939 amb Viola Thern El 1948 obtingué el diploma de direcció orquestral i prosseguí la seva formació amb Edwin Fischer Professor de piano a la Universitat de Wisconsin, EUA 1966-71, es distingí com un dels millors intèrprets de Mozart, Beethoven, Schubert i Haydn, dels quals enregistrà la integral de sonates per a piano Publicà  Mozart-Interpretation 1952, en collaboració amb la seva esposa Eva Halfar i, amb Jörg Demus, Die Klaviersonaten von L van Beethoven 1970 Compaginà les interpretacions en concerts, les gravacions i les classes magistrals arreu d’…

Estudià cant a Liverpool, amb Edwin Francis, i a Londres For mà part del cor del Sadler’s Wells de Londres fins el 1957, any que ingressà a la Carl Rose Company El 1960 retornà al Sadler’s Wells i interpretà el paper de Mar cellina a Les noces de Fígaro Posteriorment, amb aquesta mateixa companyia, cantà òperes de G Verdi, P Mascagni i R Wagner El 1970 actuà al Coliseum Theatre de la capital anglesa interpretant el paper de Brunilde La valquíria , el qual repetiria dos anys més tard a la Metropolitan Opera House de Nova York Posteriorment, en aquest mateix teatre cantà…

Es matriculà al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà, on es diplomà el 1910 Es perfeccionà a la Hochschule de Berlín amb Hugo Becker i, novament a Milà, fou deixeble de composició de Giacomo Orefice A partir del 1910 inicià la carrera de solista, i sovint fou també intèrpret de música de cambra al costat d’Ildebrando Pizzetti i Arrigo Serato, a Itàlia, i d’Edwin Fischer i Georg Kulenkampff, a Alemanya i Àustria Del 1933 al 1968 fou professor de violoncel a l’Acadèmia de Santa Cecília Impartí classes magistrals a Berlín, a Salzburg i a Estocolm, al Festival d’Edimburg i a l’…

Inicià els estudis de violí a tres anys amb la seva mare, i més tard fou alumne d’Otakar Ševcík a Písek i de Julius Winkler a Viena La seva primera aparició pública oficial tingué lloc a Copenhaguen l’any 1926 interpretant el Concert per a violí de Felix Mendelssohn Fou nomenat violí concertino de la Simfònica de Viena quan només tenia disset anys, i del 1937 al 1949 ocupà el mateix lloc a la Filharmònica de Viena Parallelament exercí una important tasca pedagògica al Mozarteum de Salzburg 1938-56 i també constituí un quartet amb companys de la Filharmònica El 1948 formà un trio amb Enrico…

Estudià piano a Zagreb Croàcia, on la seva família es traslladà quan ell tenia sis anys, i més tard a Graz Àustria També rebé lliçons d’Edwin Fisher i d’Eduard Steuermann, tot i que bona part de la seva formació és autodidàctica Oferí el seu primer recital a Graz a disset anys 1948 L’obtenció d’un guardó a la competició Ferruccio Busoni de Bozen Tirol del Sud l’any següent l’encoratjà a iniciar una carrera de concertista A vint-i-un anys enregistrà el seu primer disc, el Concert per a piano núm 5 , de Sergej Prokof’ev El 1974 començà la seva tasca docent a Londres, on s’establí…