Resultats de la cerca

Educat a la Berkhamstead School, el 1941 entrà a formar part de la plantilla del Daily Telegraph  a Manchester, publicació de la qual fou el crític musical a partir del 1950, editor 1960-86 i crític musical adjunt 1986-2005, càrrec que també ocupà a  The Sunday Telegraph 1989-2005  La seva recerca se centrà en la vida i les institucions musicals del nord d’Anglaterra, i en les seves obres mostrà una gran habilitat per a combinar l’erudició amb l’agilitat narrativa d’un periodista El seu llibre més important és The Hallé Tradition 1960, una investigació molt ben documentada per a…

Estudià a Eton i a Cambridge L’any 1902 fou nomenat fellow 'membre' del King’s College d’aquesta última universitat Allà hi ensenyà història de la música, harmonia, contrapunt i composició Participà en la producció d’òperes i en la traducció de llibrets operístics, molt especialment de WA Mozart Entre els anys 1918 i 1926 treballà com a crític musical a Londres, i des del 1926 fins a la seva jubilació, el 1941, tornà a ensenyar a Cambridge Fou president de la Societat Internacional de Música Contemporània en 1923-38 i de la Societat Internacional de Musicologia durant el període 1931-49 Fou…

Encaminat en principi cap a la vida religiosa, fou frare franciscà i després benedictí, orde aquest darrer que abandonà el 1527 Durant un cert temps dugué una vida errant fins que ingressà a la Universitat de Montpeller, on estudià la carrera de medicina A partir del 1532 exercí com a metge a Lió És autor de les Horribles et épouvantables faicts et prouesses du très renommé Pantagruel 1532 i Vie inestimable du grand Gargantua, père de Pantagruel 1534, dues novelles que, junt amb les seves versions -del 1546, del 1552 i la pòstuma, probablement apòcrifa, del 1564-, han esdevingut clàssics de…

Ronsard fou una de les figures més destacades de l’humanisme francès Després de passar una bona part de la seva vida en ambients cortesans, es retirà per dedicar-se a l’estudi i a la literatura Fou el capdavanter de la Pléiade, moviment classicista que renovà la poesia francesa L’obra poètica de Ronsard comprèn, entre d’altres, les Odes 1550-52, d’una erudició gairebé hermètica, els sonets Les amours 1552 seguits de La continuation des amours , 1555-56 Les Folastries 1553, humorístiques, i Les amours d’Hélène 1578, a més de composicions èpiques i triomfals Tot i que les…

Membre d’un illustre llinatge venecià, destacà per la diversitat i amplitud dels seus interessos culturals Inclinat a l’erudició, entre altres empreses fundà el "Giornale dei Letterati d’Italia" 1710, que tingué una gran influència La seva activitat més coneguda, però, fou la de llibretista, en la qual s’inicià el 1695 amb el melodrama Gl’inganni felici El 1718, cridat per Carles VI, es traslladà a Viena, on fou nomenat primer poeta cortesà fins el 1729, que designà com a successor en el càrrec Pietro Metastasio i tornà a Venècia El 1734 deixà d’escriure llibrets Zeno fou un…

Estudià a la Universitat de Göttingen amb Rudolf Gerber i a la de Friburg amb Wilibald Gurlitt Es doctarà a Göttingen el 1953 amb una tesi sobre les misses de Josquin Des Prés Entre el 1950 i el 1958 treballà en tasques relacionades amb la producció teatral al Teatre Alemany de Göttingen i del 1960 al 1962 ho feu com a editor i crític musical del "Stuttgarter Zeitung" El 1966 obtingué la plaça de professor a la Universitat de Kiel amb un treball sobre el desenvolupament de la tonalitat harmònica Després d’una breu estada a la Universitat de Saarbrücken esdevingué professor d’història de la…

Vida i obra Conegut també com abat Andrés De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Cursà els primers estudis a Benissa i d’allà passà al Collegi de Nobles dels jesuïtes de València, on estudià gramàtica, retòrica, poesia, història i filosofia, a més d’iniciar-se en el domini del llatí, l’hebreu, l’italià i el francès Ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat sacerdot a València l’any 1763, on…

Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…

Vida i obra literària de Virgili Nascut d’una família de la petita burgesia, potser d’ascendència etrusca, estudià a Cremona, Milà i Roma 54 però sempre, dins els ambients més illustres, es presenta com un camperol fidel als seus orígens, amic de la senzillesa i de la solitud, modest, tímid, de temperament malaltís, d’esperit sensible, pessimista, ple d’una simpatia illimitada que fa extensible a tota la natura La seva vida és molt poc coneguda unes Vitae novellesques dels temps de Neró i dels Flavis són força sospitoses els seus trets autèntics, molt escassos, cal pouar-los en la seva obra i…

Com a concepte, la teoria s’oposa a la pràctica, és a dir, inclou pensaments, conceptes i coneixements relacionats amb la creació i la interpretació musicals, però el mateix acte creatiu o interpretatiu no en forma part pot ser el seu objecte d’estudi, però no la seva activitat pròpia En català, l’expressió ’teoria de la música’ s’usa amb dos significats que tan sols coincideixen en part, i que corresponen, respectivament, a allò que en alemany s’anomena Musiklehre i Musiktheorie d’una banda, les nocions elementals que tota persona adquireix en els estadis inicials del seu aprenentatge…