Resultats de la cerca

El puntillisme musical té molt poc a veure amb l’estil pictòric homònim, representat per les obres de Georges Seurat Encara que en composicions de qualsevol època es podrien trobar eventualment passatges ’quasi puntillistes’ per exemple, els compassos 144-151 del primer moviment del Quartet núm 1 , opus 59, de L van Beethoven, el terme s’aplica gairebé exclusivament al llenguatge dels compositors de l’Escola de Darmstadt, especialment a la música escrita en l’època d’utilització radical de les tècniques serials Com altres aspectes de l’estil d’aquests compositors, el puntillisme sorgí de la…

Fundada com a associació civil, autònoma, independent i sense ànim de lucre, té com a objectius la defensa i promoció dels interessos professionals, econòmics, laborals i socials dels seus afiliats Edita anualment un CD, organitza diversos esdeveniments musicals com l’Hora de Jazz i el Festival de Música de Jazz Barcelona i participa en el Mercat de Música Viva de Vic Convoca, també, els Premis de Jazz de Catalunya

Iniciat en la música amb mossèn Florensa, desenvolupà les seves primeres activitats musicals com a membre de l’orquestrina Lírica Carnicer Vinculat a diverses iniciatives artístiques, Güell fou part essencial en l’organització de diferents esdeveniments musicals, com concerts i concursos Crític musical de l'"Àguila Tarragense" amb el pseudònim de Guillem, impulsà la creació d’algunes formacions musicals, amb poca fortuna El 1915 fundà l’Orfeó Nova Tàrrega, formació a la qual dedicà els seus esforços com a compositor de peces corals i sardanes, entre les quals destaquen El mercat…

Estudià música al Conservatori de Bucarest i perfeccionà els seus estudis de violí amb G Enescu i els d’harmonia i contrapunt amb A Castaldi Després emigrà a França, on esdevingué periodista i productor de programes musicals radiofònics, entre els quals destaquen els que dedicà a Debussy, a Enescu i a diferents festivals de música contemporània També participà en les emissions setmanals del programa "La tribune des critiques de disques" Collaborà en diferents diaris i revistes musicals, i escriví llibres sobre Debussy i Strauss S’interessà especialment per la música contemporània i els …

Sovint considerada la culminació de la lírica grega, l’obra de Píndar posseeix un acusat caràcter religiós Hi exalta i solemnitza tant divinitats -sobretot Apollo i Dionís- com esdeveniments i personatges contemporanis, i destaca els aspectes més agonístics Els seus epinicis celebren la victòria en tota mena de competicions i concursos Les referències musicals en la poesia de Píndar són abundants hi destaquen, per la seva freqüència, les de l’aulos i la cítara, instruments que fins i tot descriu Hom hi troba també judicis sobre diverses melodies, en els quals expressa una clara…

Iniciat en el món musical a través de l’aprenentatge del violoncel i el piano, es formà després d’abandonar els estudis de medicina amb els compositors Carlos Botto i Gustavo Becerra D’inclinacions polítiques progressistes, ha estat implicat en diversos esdeveniments de caràcter polític en contra dels règims repressius que s’han esdevingut a Xile durant la segona meitat del segle XX La seva obra mostra explícitament aquest compromís Cantates com América insurrecta 1962 i La tierra combatiente 1965 constitueixen un intent de vincular les posicions avantguardistes musicals amb la…

Inicià els estudis de piano a deu anys amb Georges de Lausnay i posteriorment, l’any 1947, ingressà a la seva classe al Conservatori de París, on el 1951 obtingué el primer premi de piano També assistí als cursos de Marguerite Long i es perfeccionà amb Jacques Février El 1954 guanyà el Concurs Internacional de Ginebra, i l’any següent, el Concurs Long-Thibaud de violí i piano, dos esdeveniments que donaren un gran impuls a la seva llavors incipient carrera El seu repertori inclou obres poc habituals en els cicles de concerts, i la seva discografia comprèn la integral de l’obra…

Entre els seus components han figurat nombrosos virtuosos, com els tenoristes J Coll, Ll Cotxo i J Colomer, el fiscorn J Puig "Moreno" i el contrabaixista D Sunyer Quant als compositors, cal destacar R Serrat, P Mercader, J Gravalosa i P Fontàs, que fou el darrer a dirigir la formació Ha enregistrat un total de trenta-un discos de sardanes i ha actuat en importants esdeveniments sardanístics arreu de Catalunya, Andorra i el Rosselló, i puntualment en diversos punts de la resta de l’Estat espanyol i a les Illes Balears, a més d’haver participat diverses vegades en programes de televisió i…

Com a formació instrumental de vent, una harmonie estava integrada habitualment per parelles d’instruments oboès, clarinets, fagots i trompes De forma esporàdica s’hi podien afegir flautes, corns anglesos i trompes baixes, o fins i tot trombons, contrafagots i contrabaixos El nombre total d’instruments podia oscillar de dos als tretze de la Serenata KV 361/370a de WA Mozart Des de mitjan segle XVIII fins al 1830, el terme harmonie fou aplicat a bandes de vent mantingudes per l’aristocràcia europea, i a les bandes de carrer i petites bandes militars -sense instruments pesants de metall ni de…

Fou un dels principis de la Camerata Fiorentina i G Caccini usà aquest terme per primera vegada l’any 1600 en el títol i dedicació de la seva òpera Euridice De fet, en el decurs del primer terç del segle XVII era una denominació més o menys intercanviable amb la de stile recitativo Fou C Monteverdi qui, amb les seves obres dramàtiques, anà més enllà en l' stile recitativo -narratiu- i el transformà en l' stile rappresentativo -descriptiu-, que permetia més flexibilitat en l’ús dels recursos compositius, com ara el tractament de la dissonància i de les tonalitats com a expressió d’…