Resultats de la cerca

El certamen nasqué amb l’objectiu d’apropar el jazz a un públic majoritari i programar concerts que, per la seva audiència potencial, no podien celebrar-se dins la programació de la temporada de jazz Durant els primers anys les actuacions tenien lloc a la Jazz Cava, les dimensions de la qual obligaven a celebrar els concerts de més envergadura al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa o a les actuals installacions del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, que donaven cabuda fins a 3 000 espectadors Des del 1994 les sessions tenen lloc a la Nova Jazz Cava, i…

L’edifici fou projectat per José M García de Paredes i inaugurat el 25 d’abril de 1987 És presidit per una gran volta de vidre, que incorpora vegetació com a prolongacio del verd exterior Té dues sales principals -la Sala Iturbi, amb capacitat per a 1 800 espectadors, i la Sala Rodrigo, amb capacitat per a 480 persones-, dues sales menors i una zona d’exposicions És seu de la prestigiosa Orquestra de València , fundada el 1943 i actualment dirigida per Miguel A Gómez Martínez, del Cor de València, creat el 1987, i d’altres formacions musicals com el Collegium Instrumentale cambra, Amores…

El primer teatre amb aquest nom, davant la Plaza de Mayo, fou inaugurat el 1857 amb La Traviata Amb una capacitat per a 2 500 espectadors, acollí companyies italianes i francesas de gran prestigi i les grans veus de la lírica europea El 1887 fou venut a la Banca Nacional per tal de bastir un nou teatre a la plaça Lavalle Les obres -dirigides pels italians Tamburini i Meano, i més tard pel belga Julio Dormal, amb escultures de Luis Trinchero- s’allargaren vint anys És un gran i luxós edifici exempt, dins el gust europeu eclèctic dels teatres d’òpera de l’època -italianitzant en arquitectura i…

Fou inaugurat amb tres concerts de l’Orquestra Filharmònica de Berlín dirigida per Herbert von Karajan Consta d’una Sala Magna amb cabuda per a 1 739 espectadors, un escenari de 800 m2 i les installacions per a acollir grans espectacles La seva acústica és de les millors del món També té una Sala Mozart, concebuda com a teatre, amb 331 seients Cinc sales més i diferents dependències li permeten acollir congressos i convencions, a més d’una escola de ballet És la seu dels concerts de l’Orquestra Simfònica de Balears, i també de les temporades d’òpera i de ballet Actualment el…

Disposa de tres sales la principal, amb capacitat per a 2800 espectadors la de recitals, per a 1200, i la de cambra, per a 250 Fundada pel mecenes Andrew Carnegie, s’inaugurà el 1891 amb la interpretació de la Marxa solemne , de PI Cajkovskij, dirigida per W Damrosch Hi han passat totes les grans figures i orquestres del segle XX i s’hi han estrenat obres dels millors compositors europeus i americans També s’hi han fet concerts de jazz i de música popular, dansa, conferències i mítings polítics i ideològics Entre els artistes catalans que hi han actuat destaquen Pau Casals,…

Tot i que en ocasions consistí únicament en música instrumental intermedio non apparente , el tipus més popular fou una escenificació de temes pastorals o mitològics a càrrec d’actors, cantants i ballarins intermedio apparente Sorgí al final del segle XV a la cort de Ferrara, i s’interpretava entre els actes d’obres d’autors clàssics -sobretot Plaute i Terenci- o contemporanis En l’àmbit cortesà del segle XVI, especialment en noces i altres celebracions, es representaren els intermedii més luxosos, combinant efectes escènics amb allegories mitològiques que afalaguessin els …

La titularitat i la gestió corresponen a l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y la Música, que depèn del Ministeri d’Educació i Cultura Disposa de dues sales d’audició, una de simfònica, amb capacitat per a 2 293 espectadors i un temps de reverberació de 2,1 s, i una de cambra, amb una capacitat de 692 localitats i un temps de reverberació d’1,5 s Ambdues sales disposen d’orgue, el de la sala simfònica és obra de Gerhard Grenzing, i el de la sala de cambra, de Gabriel Blancafort És la seu de l’Orquestra i el Cor Nacionals d’Espanya i de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya Bibliografia…

En el teatre modern, part anterior de la platea situada sota l’escena, destinada als músics que cooperen en l’execució d’una òpera o d’un espectacle teatral El mot prové del llatí orchestra , i aquest, del grec orkhestra derivat d’ orkhéo , ’dansar’ Per als romans era el lloc que ocupaven els senadors, la part de la platea més propera a l’escenari Isidor de Sevilla segle VII la defineix com l’escenari mateix Caiguda en desús durant molt de temps, al segle XVII, amb la reivindicació del teatre clàssic que significà el naixement de l’òpera, la paraula es recuperà per a indicar el lloc que…

Fou creada a partir de la Societat d’Amics de la Música, fundada el 1812 per fer arribar la música a totes les classes socials La primitiva seu 1831 fou substituïda pel magnífic edifici actual, inaugurat el 1870, obra historicista de Th Hansen, de línies clàssiques, amb una gran sala de planta rectangular, luxosa decoració de tons daurats i sostre pintat, i una acústica excepcional Té una capacitat per a 1 744 espectadors asseguts i 300 drets La Sala Brahms, dedicada al lied i a la música de cambra, fou remodelada el 1993 600 places El 1996 s’hi afegí la petita sala Gottfried von…

Se celebra anualment durant el mes d’agost i inclou actuacions de música, dansa i teatre L’embranzida que prengué en pocs anys suposà el seu ingrés en l’Associació Europea de Festivals, i actualment és considerat el cinquè festival més important d’Europa Durant més de quaranta anys presentà les seves actuacions a la plaça Porticada de la capital cantàbrica, però amb la inauguració, el 1991, del Palacio de Festivales de Cantàbria canvià el seu emplaçament tradicional per aquest modern auditori, que disposa de dues sales amb una capacitat de 1 648 espectadors la una i 570 l’altra El festival s’…