Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Classicisme
Música
Període de la història de la música occidental que, convencionalment, comprèn determinades estètiques i estils musicals apareguts entre els anys 1730 i 1806 aproximadament.
El fet que dins el terme classicisme s’hagin encabit importants i destacades personalitats musicals occidentals com Franz Joseph Haydn 1732-1809, Wolfgang Amadeus Mozart 1756-1791 i Ludwig van Beethoven 1770-1827 ha provocat que, popularment, el mot arribi a designar el corpus de manifestacions musicals cultes de tradició europea El terme prové del llatí classicus , i l’ús popular que se n’ha fet com a sinònim d’excellència i referència s’ha vist substituït, els darrers anys, pel de canònic en el sentit donat per Harold Bloom en El cànon occidental , on canònic designa aquella manifestació…
Carl Dorius Johannes Fuchs
Música
Crític, pianista, director i compositor alemany.
Fill d’un organista, rebé formació musical des de molt jove Al mateix temps que mantenia els seus estudis musicals, el 1859 estudià teologia i posteriorment filosofia a la Universitat de Berlín Finalment s’orientà cap a la música i realitzà diverses activitats destacà pels seus escrits Tractà sobre diverses qüestions estètiques i d’estil, especialment les referides a l’expressió musical i l’ornamentació Conegué Nietzche 1872 i més tard hi mantingué correspondència, la qual cosa contribuí significativament a formar la seva visió sobre l’estètica musical
Immanuel Kant
Música
Filòsof alemany.
Adscrit a la Illustració alemanya Aufklärung , el seu pensament intentà conciliar l’empirisme amb una forma de subjectivisme Kant només tractà de la música amb relació a les seves idees estètiques generals En la Crítica del judici i en l' Antropologia des d’un punt de vista pragmàtic , classifica els diferents arts a partir del concepte de raó elaborat per ell mateix la música és, de fet, un art incapaç de suscitar la reflexió en l’oient i, en canvi, és un llenguatge universal perquè activa les disposicions afectives Es tracta, per tant, d’un art només apte per a proporcionar…
Michal Spisak
Música
Compositor polonès.
Estudià al Conservatori de Katowice i es graduà el 1937 en violí i composició, que també aprengué a Varsòvia amb K Sikorski Aquest mateix any viatjà a París, on estudià amb N Boulanger A partir d’aquesta data centrà els seus esforços en la composició, i guanyà dues vegades el Premi Lili Boulanger 1945 i 1946 El 1964 guanyà també el Premi de la Unió de Compositors Polonesos La seva obra rebé les influències estètiques i formals neoclàssiques a la manera d’I Stravinsky, i en algun cas utilitzà l’estil neoromàntic Tot i les dues simfonies concertants 1947 i 1956 i les dues obres que li valgueren…
Mirko Ocadlík
Música
Musicòleg i periodista musical txec.
Inicià els estudis musicals a Viena 1913-19 i posterioment estudià musicologia a la Universitat de Praga, on es doctorà l’any 1946 Treballà a la Ràdio Txecoslovaca, a Praga, i edità suplements musicals per a alguns diaris del país 1928-50 Fou editor i fundador de diverses publicacions musicals, com "Klic", creada el 1930, i "Miscellanea musicologica", apareguda el 1956 Fou professor a l’Acadèmia de Música de Praga a partir del 1948, impartí classes a la Universitat de Praga en 1952-58 i ocupà el càrrec de director de l’Institut per la Història de la Música Txeca des del 1959 Atret per l’obra…
camerata
Música
Terme que s’ha aplicat a societats o agrupacions d’intel·lectuals i músics amb preocupacions estètiques i teòriques.
Tingué una especial anomenada la Camerata Fiorentina El primer que usà el nom de camerata fou G Caccini, en la dedicatòria a Bardi que apareix en la seva obra Euridice El terme també s’ha aplicat a les reunions de grups d’intellectuals sota la protecció de Jacopo Corsi, durant el darrer decenni del segle XVI i els primers anys del XVII, en què s’experimentava amb el drama musical No hi ha, però, cap evidència documental que avali l’ús del terme en aquest cas
trinat
Música
Tipus d'ornamentació basat en l’alternança ràpida entre la nota principal i l’auxiliar superior, a distància de to o semitò.
El trinat , antigament gruppo , té diverses variants que caracteritzen la seva interpretació Aquestes n’afecten el començament, la durada i la finalització Així, el trinat pot començar amb la nota principal o amb l’auxiliar superior, i també anar precedit d’un altre ornament la seva durada pot reduir-se al començament de la nota o bé abastar tot el seu valor en aquest darrer cas, existeix la possibilitat d’afegir una resolució al trinat, és a dir, la combinació amb un altre ornament que enllaci amb la nota posterior Tots aquests diferents tipus de trinat s’indiquen amb signes…
música lleugera
Música
En oposició amb música seriosa (categorització de lamúsica), terme que engloba -amb límits poc definits i, evidentment, socialment subjectius- un conjunt molt hete rogeni de diferents músiques.
En altres llengües existeixen les denominacions equivalents light music o easy listening music , musique légère , Unterhaltungsmusik , etc La idea de música lleugera posseeix, en ocasions, connotacions clarament pejoratives, però resulta totalment injustificat parlar en termes de més/menys qualitat per a referir-se a l’esmentada oposició En el cas de la música lleugera, es tracta d’un conjunt de músiques les funcions de les quals poden diferir notablement de les pròpies de la música seriosa, ja que hom les entén primàriament com a música d’entreteniment més que no pas amb pretensions merament…
rococó
Música
Estil de les produccions artístiques, i per extensió musicals, aparegudes a França al final del segle XVII i primer terç del XVIII.
Conegut, primerament, com a estil artístic francès caracteritzat pel refús de les estètiques anteriors i pel gust per l’ornament, fou imitat a Alemanya i Àustria En l’àmbit musical, però, el terme comporta més confusió Si bé moltes vegades ha estat identificat amb les produccions musicals franceses coetànies a les produccions artístiques rococós -en especial les obres per a clavicèmbal de compositors com LC Daquin i F Couperin-, amb l' ópera-ballet d’autors com JPh Rameau i amb la música instrumental de JM Leclair, també es pot trobar associat amb altres produccions com ara La serva padrona…
Luc Ferrari
Música
Compositor francès.
Deixeble d’A Honegger, O Messiaen i A Cortot a l’Escola Normal de Música de París 1946-54, les seves primeres obres foren escrites en un llenguatge marcadament atonal, estil que després abandonà per explorar noves possibilitats expressives Fou membre fundador del Groupe de Recherches Musicales 1958 i professor de composició a Colònia i a Montreal durant els anys seixanta Realitzà films, espectacles teatrals i també programes de ràdio Com a compositor, el seu objectiu fou sempre qüestionar la natura de l’art La seva música, reflex d’una particular visió del món, revela un sentit de l’humor…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina