Resultats de la cerca

Una de les nou filles de Mnemòsine i Zeus, se li atribueix el do de la profecia Generalment representada amb una esfera a la mà o als peus i amb una corona d’estrelles al cap, era la que elevava els pensaments dels homes de les qüestions terrenals cap a les celestials i els proporcionava pau i harmonia

Estudià al Conservatori de Lieja i debutà el 1910 amb Ivan le terrible , de R Gunsbourg, al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles, on romangué fins el 1912 Entre el 1914 i el 1918 feu diverses representacions a l’Òpera de Montecarlo El 1917 debutà a l’Òpera Còmica de París amb La Traviata i tres anys més tard ho feu a l’Òpera Garnier amb Romeu i Julieta , de Ch Gounod El 1923 fou sollicitada per A Toscanini per a les interpretacions de Pelléas et Mélisande , de C Debussy, al Teatro alla Scala de Milà Tres anys més tard interpretà Manon , de J Massenet, al Covent Garden de Londres Novament…

Animada per l’ambient musical de la seva família, estudià a Graz, Berlín i Munic El 1901 debutà com a Puck Obéron a Estrasburg, on romangué fins el 1904 Entre el 1905 i el 1911 actuà amb èxit a Munic, i aquest darrer any fou Amneris Aïda al Metropolitan de Nova York, d’on esdevingué una de les estrelles más celebrades fins el 1930 El mateix 1911 participà en el Festival de Bayreuth i l’any següent es presentà al Teatro Colón de Buenos Aires El 1914 actuà al Covent Garden de Londres i als Camps Elisis de París Interpretà papers per a soprano dramàtica d’òperes de G Verdi i R…

Estudià cant a Berlín i debutà a Dresden el 1927 amb un paper secundari de Tannhäuser El 1931 inicià la seva trajectòria amb la companyia de l’Òpera de Berlín i el 1937 ho feu amb la de Viena Especialitzat en papers wagnerians, entre el 1933 i el 1944 i, posteriorment, en 1953-54 fou una de les estrelles del Festival de Bayreuth Fou contractat en teatres d’arreu del món per a presentar-hi òperes d’aquest compositor alemany Obtingué també èxits amb papers com els d’Otello, Florestan Fidelio i diversos personatges d’òperes de R Strauss, alguns dels quals enregistrà…

Format al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, posteriorment esdevingué professor de piano al mateix centre i també impartí classes a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Interessat en l’aprenentatge de la música, i especialment en el del llenguatge musical, escriví, juntament amb Lluís Millet, una Teoría completa de la música i, en solitari, Veinticinco lecciones de solfeo, rítmicas y de estilo Fou coautor del conegut Mètode de solfeig LAZ , amb J Zamacois i JB Lambert Tanmateix, no oblidà la composició i conreà diversos gèneres, entre els quals s’inclouen la música escènica…

Els ritmes són diversos i s’encavalquen, i l’accent es posa en el temps fort o a la primera i tercera pulsació d’un compàs de 4/4 La bateria i el baix hi tenen un gran protagonisme, complementats per les guitarres elèctriques i per una secció de metall destinada a marcar ritmes Sovint també s’utilitza l' scrach -cop sec a les cordes de la guitarra o baix, a mode de percussió- els cantants, per la seva banda, fan crits i gemecs per augmentar l’excitació del ball J Brown i S Stone anunciaren el funk a la meitat dels anys seixanta El nom de l’estil, però, el popularitzà Dyke & The Blazers…

Músic professional des del 1963, formà part del grup The Grease Band 1966-68, amb el qual enregistrà la seva versió de With a Little Help from My Friends  dels Beatles 1968, interpretada l’any següent al festival de Woodstock, i que convertí la seva veu ronca i les interpretacions passionals en una de les referències més inconfusibles i conegudes del rock El 1970 donà continuïtat a aquest primer èxit amb la gira pels Estats Units Mad Dogs and Englishmen, amb més de quaranta músics Les seves nombroses cançons moltes de les quals són versions i discs, sovint en collaboració amb estrelles…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, i el 1959 debutà a l’Òpera Nacional, també a Budapest Entre el 1959 i el 1961 fou solista de la Societat Filharmònica Hongaresa, i el 1961 passà al Berlín Est, on romangué fins el 1970 Durant aquest temps fou contractada pels teatres i festivals més prestigiosos, com els de Múnic o Salzburg, on interpretà el paper de Reina de la Nit de La flauta màgica Fou una de les estrelles més aclamades de l’Òpera de Viena la dècada dels anys setanta, període en què actuà igualment a Berlín, Hamburg, Londres, Brusselles i París, entre altres…

Vida Fill d’un músic mariachi , el 1967 es traslladà a San Francisco, on formà el grup Santana Blues Band 1969, d’estil molt afí a la salsa , que aconseguí un gran èxit Amb aquesta formació introduí en el rock els gèneres musicals llatins El seu primer disc, Santana 1969, i el següent, Abraxas 1970, obtingueren un gran èxit de vendes i bones crítiques per peces que han passat a la història del rock , com Black Magic Woman , Samba pa ti i la versió de la cançó de Tito Puente Oye como va A més de rock , a la meitat dels anys setanta es decantà pel jazz , fruit de la seva collaboració amb el…

Format sota la direcció del seu pare, Jean Antoine Petipa, fou primer ballarí i mestre de ball a Nantes i al Grand Théâtre de Bordeus Després treballà al Teatro Real de Madrid, on s’inicià en l’escola de boleros i en el folklore hispà, a més d’aprendre a tocar les castanyoles Un afer amorós que acabà amb un duel l’obligà a deixar l’Estat espanyol i es traslladà a París El 1859 fou requerit per a ocupar el càrrec de primer ballarí al Teatre Mariinskij de Sant Petersburg Deu anys després fou nomenat coreògraf d’aquest mateix teatre, a més de mestre principal de l’Escola Imperial de Dansa i…