Resultats de la cerca

Al segle XX, compositors com I Stravinsky s’emmirallaren en obres del Barroc concerto grosso per a cercar sonoritats allunyades de l’excés de volum sonor del postromanticisme o l’impressionisme Dumbarton Oaks , per exemple, remet a JS Bach Des de l’òptica dodecatònica, A Berg o A Webern compongueren obres de característiques semblants

Després d’estudiar amb S Mattei a Bolonya i amb Calpi a Ravenna debutà a Forlì el 1801 i al Teatre San Carlo de Nàpols el 1803 A partir de llavors inicià una carrera per tot Europa que li donà fama com el cantant més important del moment en el seu gènere Cantà a l’estrena d' Aureliano in Palmira , de G Rossini 1816, amb el qual tingué una forta disputa per la seva tendència a ornamentar en excés El seu paper preferit fou el de protagonista en Tebaldo e Isolina 1820, de F Morlacchi El 1824 interpretà a Venècia el paper d’Armando en l’estrena d' Il crociato in Egitto , de G…

Fill de l’organista Francisco de Peraza 1564-1598 i nebot de Jerónimo Peraza de Sotomayor -1617, sembla que s’inicià amb el seu oncle a la catedral de Toledo, del qual pogué ser ajudant els anys anteriors al 1618 aquest any fou nomenat organista de la seu toledana, després d’haver opositat a la plaça amb el famós organista Francisco Correa de Arauxo, a qui guanyà en les proves celebrades la primera setmana de març Renuncià la plaça el 1621, a causa de l’excés d’absències i de dificultats econòmiques Entre el juliol i l’octubre del 1626 fou organista de la seu de Conca, i poc…

Els materials i les mides de les cordes corda han de ser sempre els adequats a cada instrument, ja que l’estructura està calculada per a suportar una tensió determinada Una alteració de les proporcions del cordam podria repercutir negativament en el so, i fins i tot trencar l’instrument en cas d’excés de tensió A més de ser d’un material concret, cada corda ha de tenir una longitud i un pes determinats per a donar la nota correcta, amb el so equilibrat i la qualitat necessària de cada registre Alguns cordòfons s’encorden amb jocs de cordes iguals, mentre que d’altres necessiten…

Per extensió també s’aplica als tipus d’actuacions que allí es representaven Pels volts de l’any 1830 anà arrelant entre les classes populars de la ciutat de Londres el costum de trobar-se a les tavernes, on es divertien escoltant i cantant cançons populars, sovint d’un to groller i plenes de dobles sentits El propietari del local era el principal encarregat d’engrescar la clientela Aquest costum s’anà estenent per tota la Gran Bretanya i també sintonitzà amb fenòmens similars que es produïen en altres països a l’Amèrica del Nord, el vodevil i a França, el cabaret A la difusió de l’…

Vida Fill d’un violinista venecià anomenat Giuseppe Caldara, fou un dels compositors d’òpera més importants de la seva generació Inicià els seus estudis musicals com a cantor de Sant Marc de Venècia, sota el mestratge de Giovanni Legrenzi El 1699, un cop acabat el seu aprenentatge i després d’haver treballat a la mateixa basílica, fou nomenat compositor oficial de la cort de Màntua, amb l’obligació de compondre tant música religiosa com operística Estigué al servei d’aquesta cort fins el 1707, any en què les grans despeses del duc Ferran Carles I Gonzaga en espectacles operístics i en altres…

Vida Considerat un dels grans noms de la música catalana del segle XX, l’amistat amb Frederic Mompou tingué un pes fonamental en la seva presa de consciència com a compositor Interessat en el folklore català, la influència tant de l’estètica francesa com d’Igor Stravinsky i la tradició clàssica convertiren la seva obra en un punt de referència de la composició, no solament catalana sinó també de tot l’Estat espanyol És pare del compositor i director d’orquestra  Albert Blancafort i l’organista  Gabriel Blancafort Primers anys Nascut en el si d’una família benestant, aquesta circumstància li…

Vida Els dots musicals que mostrà de ben petit inclinaren la seva mare a fer-lo estudiar piano, i quan tingué l’edat ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on estudià amb L Nikolajev piano i M Štejnberg composició A Glazunov l’encoratjà perquè continués la carrera musical, que aviat inicià amb èxit gràcies a la Simfonia núm 1  Fou un treball de diplomatura tenia dinou anys que, tot i així, traspassà fronteres per la vivesa, modernitat i novetat que mostrava la seva escriptura Lligat des dels inicis als avatars de Rússia per a ell gairebé sempre Unió Soviètica, amb la seva música anà…

Vida Nascut en una família de terratinents, a casa seva eren habituals els concerts als salons i les representacions teatrals domèstiques Les primeres nocions musicals les rebé del seu pare, i tot seguit ingressà a l’Escola de Música d’Elisavetgrad Kirovohrad L’òpera, descoberta en els seus viatges a Viena o Kíev, fou un dels primers estímuls per a dedicar-se a la composició El 1900 tenia enllestits els 9 Preludis per a piano, opus 1 i els 6 Cants , opus 2 Ja a Varsòvia, el 1902 començà a rebre classes de composició de Z Noskowski, gràcies a qui sorgí, entre altres peces, la Sonata núm 1 per…

Vida Fou un dels principals noms de la música europea del segle XV i un dels protagonistes, juntament amb Guillaume Dufay i John Dunstable, dels inicis del Renaixement musical Era fill de Jean de Binch, ciutadà de Mons i conseller del duc d’Hainaut Guillem IV i de la seva filla Jacqueline de Bavària Molt probablement rebé la seva primera formació musical com a cantor i organista a Mons, i segurament tingué l’oportunitat d’entrar en contacte amb cercles propers a les corts de França i del ducat de Borgonya amb les quals la ciutat de Mons mantenia estrets vincles La seva primera ocupació…