Resultats de la cerca
Es mostren 232 resultats
brass-band
Música
Conjunt instrumental format exclusivament per instruments de metall i de percussió.
Les brass-bands sorgiren durant el primer terç del segle XIX i acompanyaven els regiments, tot i que després es deslligaren de l’àmbit estrictament militar El desenvolupament que, durant el segle XIX, experimentaren els instruments de metall, amb les aportacions d' Adolphe Sax , tingué una gran importància en la consolidació d’aquestes formacions Les primeres brass-bands aparegueren a Anglaterra i als Estats Units al principi dels anys trenta del segle XIX, i poc després s’anaren estenent per tot Europa
Jo hanna Maria Vincent
Música
Soprano holandesa.
Filla d’un intèrpret de carilló, estudià cant amb C van Rennes i C van Zanten i debutà el 1921 amb un concert a la ciutat holandesa d’Assendelft El 1925 cantà al Concertgebouw d’Amsterdam Centrà la seva carrera exclusivament en el concert oratori, lied i es convertí en una intèrpret de referència de compositors com JS Bach, L van Beethoven i G Mahler Actuà amb èxit en sales de concerts de França, Holanda, Bèlgica i Anglaterra, tot i desenvolupar la seva activitat d’una manera gairebé exclusiva als Països Baixos El 1939 intervingué, a Schwetzingen, en el que fou el seu únic paper…
trop
Música
En la litúrgia romanofranca, text en prosa o en vers inserit, amb la seva melodia, en determinades peces de cant litúrgic preexistents.
Sota aquest terme s’integren diferents tipus de procediments compositius i estils musicals Els trops poden ser exclusivament textuals verbeta , exclusivament musicals, o textuals i musicals alhora el tipus més freqüent Generalment els trops s’aplicaren als cants corals del propi de la missa, és a dir, als introits, comunions i ofertoris, així com, encara amb més freqüència, a les parts de lde la missa kírie, glòria, excepte el credo Aquest fenomen experimentà una gran vitalitat durant l’Edat Mitjana, especialment al llarg dels segles XI i XII Els testimonis més…
vocalise
Música
Exercici de tècnica de cant o peça de concert per a ser cantada exclusivament amb sons vocàlics.
La idea del vocalise com a exercici tècnic té el seu origen en les diverses publicacions de solfeggi i esercizi per a cantants amb acompanyament de piano D Corri, M García, H Panofka que començaren a aparèixer al principi del segle XIX amb la idea que fins i tot els exercicis tècnics més mecànics poguessin ser executats d’una manera artística D’altra banda, ja des del segle XVIII es poden trobar reculls de composicions d’autors coneguts com JB Lully i JPh Rameau JB Bérard L’art du chant , 1755, per a ser cantades sense paraules com a exercicis vocals Aquestes peces, com les contingudes en la…
Petits Cantors de Viena
Música
Conjunt vocal austríac integrat exclusivament per infants en edats compreses entre els deu i els catorze anys.
Es formà el 1924 a partir del model de la Capella Imperial Vienesa, creada el 1498 per l’emperador Maximilià i la qual tingué com a membres futurs compositors illustres -entre d’altres, F Schubert i A Bruckner- i instrumentistes de renom -H Richter i CH Krauss- Al llarg dels més de setanta-cinc anys d’existència, ha demostrat la seva gran qualitat i s’ha guanyat el reconeixement internacional a través de gires de concerts arreu d’Europa, Àsia, Oceania i Amèrica, i també mitjançant nombrosos enregistraments La direcció de la formació ha anat a càrrec de prestigiosos músics, com U Mund, UCh…
contratemps

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Irregularitat mètrica que consisteix a atacar una nota en un moment mètricament poc accentuat evitant de fer-ho coincidint amb l’accent mètric immediatament anterior més important (sempre en termes relatius).
Els mitjans per a aconseguir-ho són la pausa ex 1 i el lligat ex 2, per bé que alguns teòrics només consideren com a bona la primera opció, i reserven el lligat exclusivament per a la síncope Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises
bomba
Música
En certs instruments de vent, fragment de tub, generalment en forma de U que, empalmat al de l’instrument, serveix per a ajustar-ne l’afinació.
Actualment s’utilitza exclusivament en els instruments de vent-metall De fet, l’únic que fa és allargar més o menys, segons la seva mida o collocació, la llargària efectiva del tub de l’instrument i en canvia, en conseqüència, l’afinació
collage
Música
Tècnica compositiva molt utilitzada en la música del segle XX, sobretot els anys seixanta i setanta, i que consisteix a integrar en una obra nova fragments de composicions pertanyents a altres èpoques, gèneres o cultures.
El collage pot consistir en la combinació, exclusivament, de fragments preexistents M Kagel, Ludwig van o bé en la inserció d’aquests en una nova composició L Berio, Sinfonia L’efecte produït és semblant al d’un collage plàstic, en què conviuen elements molt heterogenis
H
Música
Vuitè element de la notacióalfabètica utilitzada exclusivament als països d’influència germanòfona, que correspon a la nota si.
També s’aplica per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Quan s’abandonà la diferenciació entre les dues tipografies de la lletra b, la b rodona - b mollis o b rotundum , origen del signe bbbbbbb- i la b quadrada - b durum o b quadratum origen del signe n - que representaven respectivament el sibbbbbbb i el si n , als països germànics es continuà anomenant amb la lletra B el sibbbbbbb i s’adoptà la H potser per la seva relativa semblança al signe del becaire per al si n
Juan de Lienas
Música
Compositor mexicà, probablement d’origen hispà, actiu a Mèxic entre el 1620 i el 1650.
L’única font d’informació sobre el seu nom i activitat prové dels manuscrits de les seves composicions, conservats a Ciutat de Mèxic i a Chicago La seva producció musical és exclusivament religiosa Compongué misses, magníficats, lamentacions, salms i antífones d’entre quatre i vuit veus, que destaquen pel seu estil fluid i s’inclouen entre les millors i més inspirades de l’extens repertori colonial La seva adscripció estilística a la prima prattica és evident i l’única concessió a les tendències del principi del segle XVII és l’ús esporàdic dels dobles cors
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina