Resultats de la cerca

Durant la seva curta carrera definí el paper del seu instrument en el jazz Posseïdor d’una extraordinària preparació tècnica, mostrà una qualitat de so, un coneixement harmònic i, sobretot, un sentit rítmic sense precedents a l’època El 1939 fou descobert i contractat per Duke Ellington, a l’orquestra del qual feu una important aportació, com ho mostren els temes Koko i Concerto for Cootie Són també extraordinàries les gravacions que realitzà a dues veus amb Ellington al piano

Estudià filosofia i lletres a l’Institut de Pamplona Posteriorment inicià la llicenciatura de dret, i endegà els estudis musicals com a afeccionat Fou en aquestes classes de música on foren descobertes les extraordinàries qualitats de la seva veu i de seguida fou animat a començar una brillant carrera com a solista El 1851 debutà al Teatro Real de Madrid amb Lucrezia Borgia i fou una de les millors veus que se sentiren a Madrid en aquella època Actuà també en obres com La Cenerentola , Marco Visconti 1855, Don Bucéfalo 1856 o Ernani

Es crià a Detroit i, encara adolescent, tocà amb Kenny Burrell Un cop a Nova York, el 1955, Miles Davis l’incorporà al seu conjunt, on romangué fins el 1962 i participà en tots els enregistraments del trompetista Parallelament, gravà alguns discos en nom propi, com ara Bass on Top 1957, però sobretot participà en una llarga llista d’enregistraments acompanyant els millors músics del període Després de deixar Davis, tocà uns quants anys en el trio de Wynton Kelly, tot i que la seva activitat anà minvant per motius de salut Fou un dels contrabaixistes més importants de la seva generació Tocava…

Estudià al Conservatori de Tbilisi, on es graduà el 1955 amb el Concert per a piano núm 1 Del 1958 al 1968 collaborà activament amb la Unió de Compositors Georgians, i el 1969 ingressà com a professor al conservatori El 1974 fou nomenat director artístic de l’Orquestra Filharmònica de Geòrgia La seva música sintetitzà els nous mitjans expressius i els elements folklòrics Si bé les primeres obres estigueren marcades per la cerca d’una tradició nacional i l’expansió dels recursos expressius, no deixen de mostrar, però, una forta individualitat D’aquesta època són la Rapsòdia , el Trio amb…

Es formà en el marc del Club de Jazz d’Amics de les Arts i a les Joventuts Musicals de la seva ciutat natal A partir del 1959 s’integrà en els grups The Blue Angels i Modern Jazz Quintet i Sextet, entre d’altres El 1972 obtingué el premi al millor solista al concurs de grups no professionals del Donostiako Jazzaldia Durant els anys setanta collaborà amb solistes importants, com ara Pony Poindexter, amb qui gravà Pony Poindexter a Barcelona 1972, Slide Hampton, Johnny Griffin i Tete Montoliu Enregistrà també algun tema per al disc Jam-Session al natural 1974 Els anys vuitanta formà la Jai Jazz…

Fill d’un pastor, començà a cantar al cor de la parròquia Graduat en psicologia, començà a exercir com a assistent social, però aviat es dedicà a la música, actuant en clubs de la costa oest dels Estats Units A mitjan anys seixanta enregistrà un primer disc, que passà desapercebut, i no fou fins el 1975 que amb We Got By , aconseguí reconeixement, que cresqué amb Glow 1976, Look to the Rainbow 1977, Breakin’ Away 1981 i L is for Lover  1986 L’any 1977 feu la seva primera gira mundial Durant la dècada dels vuitanta esdevingué una figura del pop i del rhythm-and-blues , i guanyà un premi Grammy…

De pare malagueny i mare vallenca, rebé una sòlida educació musical de violí, piano i cant a l’Escola Municipal de Música de Barcelona El 1898, debutà al Teatre Novetats, amb l’òpera L’Africaine , de Meyerbeer L’any 1900 triomfà a Milà, realitzà gires per Madrid i es desplaçà a Montevideo i Buenos Aires, ciutats dels seus grans èxits La consagració definitiva li arribà en interpretar la Dinorah de Meyerbeer L’any 1915 actuà al Liceu en un paper estellar a Lakmé de Delibes i al Palau en obres com L’església eterna de Granados , composició que li havia estat dedicada juntament amb tres…

Bastit entre el 1820 i el 1824 segons plans d’Aleksandr Mikhailov i Osip Bove -urbanitzador del sector després de la guerra de Napoleó-, fou reconstruït i ampliat el 1856, arran d’un incendi, per l’arquitecte Al’bert Kavos, fill del compositor Katerino Kavos i especialitzat en teatres d’òpera feu també el Mariinskij de Sant Petersburg, que ha estat el gran rival històric del Bol’šoj La gran sala, de cinc pisos i luxosa ornamentació, té una capacitat de 2 153 localitats El seu origen es remunta a una companyia teatral formada el 1776 pel fiscal moscovita P’otr Urusov i per Mikhail Medoks, la…

La importància d’Orfeu amb relació a la música té un doble vessant d’una banda, la seva posició dins la mitologia grega, que en subratlla els vincles amb aquest art de l’altra, el personatge literari i el mite que l’acompanya en la tradició musical a partir del Renaixement Quant al primer aspecte, les fonts gregues el fan procedir de Tràcia Segons algunes versions, era fill d’Eagre, rei d’aquest país, i la musa Polímnia, i segons d’altres, d’Apollo i de la musa Callíope La seva reputació provenia de les seves extraordinàries aptituds musicals és representat sempre amb una cítara, amb les…

Vida Fou deixebla d’Enric Granados, del qual fou una intèrpret excepcional Excellí en el lied per la seva expressiva dicció i un gran domini de les llengües L’any 1913 debutà al Palau de la Música Catalana amb Parsifal , i ja de jove suscità en nombrosos compositors el desig d’escriure noves obres, algunes de les quals li foren dedicades D’aquestes, les més destacades són Gracia mía i Llorad corazón , d’Enric Granados 1913 L’infantament meravellós de Shaharazada , opus 1 1918, Verger de galanies , de R Gerhard, i Excelsior 1921, de F Pedrell Madrigals i Amoroses , d’Apelles Mestres 1926…