Resultats de la cerca

Quan la repetició s’acaba al mot fine , sovint s’utilitza l’expressió da capo al fine , i quan es repeteix fins al signe s’indica da capo al segno o, fins i tot, da capo al segno e poi la coda És molt freqüent l’aparició d’un da capo en composicions de forma ternària reexpositiva ABA, com ara els tercers moviments de simfonies, sonates i quartets generalment formats per minuet-trio-minuet da capo , o el tipus d’ària que precisament s’anomena aria da capo Exemple 1/ Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises

Abans del segle XVIII, la paraula simfonia s’emprà per a designar diferents tipus d’obres instrumentals o, en alguns casos, vocals per als usos del terme a la Grècia clàssica, vegeu l’accepció anterior Al segle XVII començà a usar-se sovint germans Gabrieli, H Schütz el terme symphonia sacra per a anomenar un motet concertat, amb veus i instruments Més endavant, la paraula en la seva versió italiana sinfonia o adaptada a altres idiomes passà a designar diversos gèneres de la música estrictament instrumental Progressivament, l’ús del terme s’anà restringint fins acabar designant quasi…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec A Itàlia fou anomenat viola di bordone i a Alemanya, baryton D’uns 130 cm de longitud, el seu cos recorda el d’una viola de gamba baixa amb quatre obertures flamiformes Té sis o set cordes de tripa, i entre set i vint, o fins i tot més, de metàlliques que vibren per simpatia o que són tocades en pizzicato pel polze de la mà esquerra El batedor té entre set i nou trasts i descansa en un mànec molt ample per sota del qual passen les cordes simpàtiques El claviller, coronat per un cap amb les clavilles laterals, té…

Curiosament, la paraula rarament apareix citada a la literatura gaèlica L’Església Anglicana s’hi mostrà contrària El 1642, en el sínode d’Argyll, es prengueren mesures per a suprimir " un costum comú en algunes parts remotes d’aquesta província propi de dones pobres i ignorants que canten uns laments als seus morts davant la tomba " No obstant això, hi ha referències de la seva supervivència fins al primer terç del segle XIX

Diverses cultures antigues atribuïen el naixement de l’univers al diví cant creador, en què música i paraula ja apareixien íntimament foses els Upaniṣad consideraven la creació del món resultat del cant del monosíllab genèsic OM a Egipte, el déu Thot donà naixença al Totpoderós cantant el monosíllab format per les tres vocals IAO Música i paraula, així, naixien juntes en l’alè creador de la divinitat En les mitologies antigues, la figura del cantor és indefectiblement un poeta doblat de músic Orfeu, David, Wäinämöinen, que en definitiva no feia sinó imitar religiosament la divinitat creadora…

El seu fundador fou Hans Ruckers, nascut a Malines i mort a Anvers el 1598 La característica escola flamenca de construcció, basada en la solidesa de la caixa de ressonància i la recerca d’un so més prolongat i de gran riquesa harmònica, arribà a la perfecció amb els seus fills Hans Johannes i Andreas 1579-1652, que treballaren plegats fins el 1608 i posteriorment per separat Alguns dels seus instruments, ja considerats modèlics a la seva època, foren els primers a posseir un doble teclat Si bé la funció originària dels dos teclats era la de la transposició, en les generacions posteriors…

Alguns dels instruments amb què toquen són fabricats pels mateixos solistes que integren el conjunt La tasca dels seus membres, a banda de les gires concertístiques, inclou també la investigació sobre criteris d’interpretació o la descoberta d’autors poc coneguts Han reestrenat òperes inèdites d’autors com J Peri, de qui van recuperar la seva Euridice , A Draghi o fins i tot de l’emperador Leopold I També han fet incursions en el terreny de la música litúrgica Entre els seus nombrosos enregistraments, cal destacar la versió original de Carmina Burana per al segell Harmonia Mundi, reeditada…

L’han dirigit també J Pons, F Guillén, J Vila, A Canyamero i M Ríos, i ha treballat igualment amb directors de renom internacional, entre els quals destaquen E Colomer, A Gatehouse, L Heltay, C Hogwood, J Jürgens, G Theuring i V Wangenheim El seu repertori comprèn des d’obres medievals fins a composicions del nostre segle, amb un particular interès pels compositors catalans contemporanis Collabora amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya des de la temporada 1986-87 Ha fet concerts arreu de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol i d’Europa, i ha realitzat diversos…

Tot i que és una institució típicament francesa, cal cercar els seus orígens a Anglaterra, i concretament als Pleasure Gardens londinencs, que, ja al segle XVII, oferien beguda, música i espectacles d’entreteniment variats També a París hi havia tradició d’artistes que actuaven als cafès, antecedent dels cafés-chantants , nascuts durant el darrer terç del segle XVIII, com ara el Café d’Apollon, el Café des Muses o el Cadran-Bleu, que es multiplicaren durant els anys de la Revolució En aquests locals es presentaven espectacles d’entreteniment i també se celebraven sessions de divulgació i…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec La caixa tenia les escotadures poc pronunciades i presentava normalment dues oïdes en forma de C El mànec era curt i normalment sense trasts i el claviller recte, en forma de cor o bé de fulla amb les clavilles posteriors En els primers models el pont era quasi pla i no permetia tocar les cordes independentment Es recolzava l’instrument al pit o l’espatlla i es tocava amb un arc tou i flexible, amb cops d’arc ràpids i llargs, amb els quals la melodia produïda per la corda més aguda s’acompanyava amb acords produïts…