Resultats de la cerca
Es mostren 147 resultats
canti carnascialeschi
Música
Terme genèric que abraça diferents tipus de cançons polifòniques, com ara les anomenades mascheratas, carri i triomfi, interpretades a les festes de Florència entre el final del segle XV i l’inici del XVI.
Aquesta mena de peces s’interpretaven durant les festes de carnaval i, també, a les del Calendimaggio 1 de maig i Sant Joan, patró de Florència
propi
Música
En la litúrgia romana, sèrie de textos i cants variables de la missa (propi de la missa) i de l’ofici diví (propi de l’ofici), dividida en dos grans blocs: el propi del temps i el propi dels sants.
Quant als cants, el propi de la missa comprèn l' introit , el gradual , l' alleluia , substituït pel tractus en temps quaresmal, l' ofertori i la comunió El propi del temps inclou els textos i les melodies propis de cadascun dels diumenges i de les festes mòbils de l’any litúrgic El propi dels sants conté els textos i les melodies propis de les festes dels sants fixades en el calendari litúrgic Els dies dels sants poden tenir diverses categories de celebració solemnitat, festa, memòria, que es fa palesa per la riquesa del repertori conservat Juntament amb el comú dels sants sèries de textos…
Cobla La Principal de la Bisbal
Música
Cobla orquestra catalana fundada el 1888 a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), fruit del ric ambient musical bisbalenc generat, des del 1880, pel mestre J. Carreres i Dagas.
Considerada popularment la primera cobla de Catalunya, ha estat guardonada en diferents concursos i premis El 1892, sota el guiatge del seu segon director JM Soler, guanyà el premi d’interpretació al concurs de les Festes Colombines de Barcelona, i l’any 1902 obtingué la Medalla d’Honor, ex aequo amb la Principal de Peralada, al concurs de les Festes de la Mercè de Barcelona El 1932 fou nomenada Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya, títol que li fou restituït el 1978 Ha estat dirigida per R Mercader, JM Soler, J Saló -gràcies al qual la formació es mantingué…
divertissement
Música
A la França dels segles XVII i XVIII, peça que s’inseria en un acte o un entreacte d’òpera o d’una altra representació teatral com el ballet o la tragédie lyrique.
El terme també s’emprà per a designar petites peces de música pièce d’occasion creades per a circumstàncies particulars com festes, inauguracions, etc
música d’Andalusia
Música
Música desenvolupada a Andalusia.
Música culta Vegeu Espanya Música tradicional A més de la riquesa musical entorn del flamenc , Andalusia és dipositària d’un important llegat musical i coreogràfic d’arrel tradicional, part del qual posseeix encara avui una gran vitalitat que el fa també susceptible d’evolucionar com qualsevol altra modalitat de música popular actual Aquesta vitalitat es reflecteix, a més, en la vigència del flamenc o de les sevillanes en el mateix romancer andalús romanç , d’una acusada modernitat, tot i que en algunes de les melodies es pot observar encara una organització modal A Las Alpujarras, els…
gallineta
Música
Instrument consistent en una petita cavitat tubular tancada per un dels extrems amb una membrana, la qual té lligada a la part central un cordill prim.
Sona en passar els dits lleugerament humits per la corda, estirant-la amb curts moviments trencats En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de fricció a una corda lligada a una membrana El seu so recorda el cant de les gallines Es conserva únicament com a joguina infantil, utilitzada més freqüentment per les festes nadalenques
Blind Lemon Jefferson
Música
Guitarrista i cantant de blues nord-americà.
Treballà sempre de músic ambulant, actuant en reunions campestres i festes en diferents ciutats Bon cantant i improvisador, les seves cançons destillen l’essència del blues rural i són considerades un dels millors retrats de la vida dels afroamericans del principi del segle XX Del 1926 al 1929 enregistrà un centenar de cançons, que el feren tan popular com Ma Rainey o Bessie Smith
xàquera vella
Música
Dansa valenciana de parelles molt en voga al segle XVII, elegant i pausada, amb acompanyament de dolçaina i tamborí.
El nom, i probablement la dansa, fou manllevat de la jácara castellana Actualment designa un conjunt de danses, amb diferents ritmes i melodies, de les quals només la primera correspon a l’antiga xàquera Es tracta, de fet, d’una dansa relacionada en general amb les festes de noces Tradicionalment es ballava a la nit al voltant d’una foguera a l’acabament, les parelles desfilaven davant el dolçainer
ball de bastons
Música
Cadascun dels diversos balls tradicionals que es fan a moltíssimes localitats dels Països Catalans i que tenen en comú la percussió dels bastons que porten els balladors.
En general, es tracta d’un seguit de danses interpretades per un flabiol i ballades per un grup de vuit bastoners amb un bastó curt a cada mà i cascavells a les cames Els vestits mantenen una fixació ritual, i els dansaires surten als carrers en festes assenyalades o per les caramelles de Pasqua Tenen punts de contacte amb diversos balls de bastons i d’espases d’arreu d’Europa
Joaquim Cabot i Rovira
© Fototeca.cat
Economia
Literatura catalana
Música
Política
Orfebre, financer, escriptor i polític.
Fill de l’argenter Francesc Cabot i Ferrer , continuà el negoci familiar És germà del colleccionista Emili Cabot Aconseguí una sòlida posició financera i fou president de les principals associacions econòmiques i culturals de Barcelona Banc Comercial, Metro Transversal, Tívoli, Cinaes, Fira de Mostres, Cambra Oficial de Comerç i Navegació 1921-26, Centre Excursionista de Catalunya 1899 i Orfeó Català 1901-35 El 1900, en contra de la voluntat de la Junta i sobretot de Lluís Millet, accedí a la vicepresidència de l’Orfeó Català En molt poc temps aconseguí el suport de la Junta, i es convertí…
, ,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina