Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori del Liceu amb el seu pare, del qual esdevingué més tard ajudant Feu el primer concert públic als catorze anys i fou professora del Conservatori Municipal de Música de Barcelona Formà part de l’Agrupació de Música de Cambra Ibèrica i protagonitzà diversos recitals i retransmissions radiofòniques De la seva brillant carrera internacional, que compartí sovint amb el seu pare interpretant, sobretot, obres del repertori guitarrístic hispànic, cal esmentar l’estrena de La vida breve , de Falla, a Londres en un concert de la BBC 1948, ciutat on també enregistrà un disc…

Vida El seu nom es deu al fet que fou batejat amb el nom del sant del dia, com era costum en l’època, i no perquè fos de família jueva, com s’ha dit repetidament El seu pare, Àngel Albéniz, d’origen basc, era fill de Vitòria la seva mare, Dolors Pascual, havia nascut a Figueres, i l’àvia materna, Maria Bardera, era gironina El pare, funcionari de duanes, fou traslladat a Barcelona quan Isaac encara no tenia dos anys, i la família s’installà al carrer d’Escudellers Aviat inicià els estudis de música i piano amb Narcís Oliveres, conegut com el millor pedagog de piano de l’època, i…

Estudià violí al Conservatori del Liceu de Barcelona i viola al Conservatori de Madrid amb Antonio Fernández Bordas També feu estudis de guitarra al Conservatori del Liceu i amb Miquel Llobet, i d’harmonia i composició amb Bartolomé Pérez Casas, a Madrid, i Vicenç M de Gibert Viola solista de diverses formacions, com ara l’Orquestra Pau Casals o l’Orquestra Simfònica de Barcelona, fou un dels fundadors del Quartet Ibèric 1926 i actuà com a solista amb diverses orquestres internacionals Com a guitarrista actuà per Espanya i Europa El 1961 s’inicià en la docència de la guitarra, activitat a la…

Estudià al Conservatori de Venècia amb Margherita Cicognari El 1959 rebé el primer premi del Concurs d’Arpa d’Israel Es perfeccionà amb Pierre Jamet al Conservatori de París, on es diplomà el 1962 amb un primer premi El 1971 obtingué un altre primer premi al concurs Marcel Tournier Tocà sovint música de cambra amb el flautista Maxence Larrieu Des del 1971 fou professora del Conservatori de Brusselles, i des del 1978, del de Rotterdam Estrenà el Concert per a arpa , d’Ami Maayami 1964, i el de flauta i arpa de Damase 1976 De la seva discografia destaquen un disc amb sonates d’I Albéniz i del…

Inicià els seus estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Frederic Alfonso i Dolors Sánchez, i després estudià a l’École Normale de Musique de París, on entrà en contacte amb Michelin Kahn El 1930 debutà amb l’Orquestra Pau Casals, tot i haver ofert un primer concert a dotze anys Posteriorment, a partir del 1940, exercí la seva tasca docent al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on romangué fins a la seva jubilació, l’any 1984 Com a solista efectuà diferents gires arreu d’Europa, i en particular a l’Estat espanyol

Estudià cant a Würzburg i Viena, i posteriorment a Saarbrücken, on fou deixebla de J Greindl Debutà el 1963 a Linz com a Comtessa d’Almaviva de Les noces de Fígaro , i entre el 1966 i el 1969 cantà a Saarbrücken El 1970 ingressà a la companyia de la Deutsche Oper de Berlín, on romangué fins el 1988 i on cantà gran part del repertori alemany, especialment R Wagner i R Strauss, i també italià, com ara G Verdi El 1970 debutà en el paper titular d' Arabella , de R Strauss, al Teatro alla Scala de Milà i també es presentà a Salzburg Un any més tard cantà per primera vegada al Festival de Bayreuth…

Estudià amb la seva mare i oferí diversos concerts a Milà, Pàdua i Verona Debutà a Estocolm el 1905 interpretant el paper de Mimí a La bohème A partir del 1907 actuà sovint a la Komische Oper de Berlín, on es convertí en una de les cantants favorites del públic berlinès La temporada 1908-09 debutà a la Manhattan Opera House de Nova York i posteriorment actuà al Teatro alla Scala de Milà 1912 i a l’Òpera de París 1913 El 1916, a causa dels seus freqüents viatges a Alemanya, fou acusada de ser una espia alemanya i passà un any a la presó d’Ancona Després de la guerra prosseguí la seva carrera…

Estudià a l’École Normale de Musique de París 1922-23, i fou un dels primers compositors que utilitzà el sistema dodecatònic a Anglaterra El Chamber Concerto núm 1 1939, on demostrà un ús personal del serialisme, fou una de les obres més innovadores de l’època Durant els anys cinquanta assolí la seva maduresa compositiva, però l’ambient cultural era hostil al serialisme i no fou fins a la dècada dels anys seixanta que aconseguí el reconeixement de la crítica Tot i així, algunes d’un gran nivell, com l’òpera de cambra Infidelio 1954 o la cantata De amore 1957, no s’estrenaren fins el 1973 Cap…

Estudià amb el seu pare al Conservatori de París, on fou distingida amb els primers premis en arpa 1948 i música de cambra 1951 Debutà amb l’Orquestra Pasdeloup el 1950, i l’any 1957 fou contractada com a primera arpista de l’Orquestra Filharmònica de l’ORTF, on a partir del 1971 fou també solista El 1959 reprengué l’activitat del Quintet Pierre Jamet, conjunt instrumental que havia format el seu pare Contragué matrimoni amb el flautista Christian Lardé, amb qui enregistrà el Concert per a flauta i arpa de WA Mozart Ha estrenat obres de compositors francesos contemporanis, entre les quals…

Inicià els seus estudis a Barcelona i, després de passar per París, els conclogué a Viena El 1873 actuà a la capital austríaca en un rèquiem celebrat en homenatge a Cervantes, al qual assistí Isabel II D’aquí prengué el cognom artístic de Cervantes, completat amb el nom Esmeralda, amb el qual l’anomenà Victor Hugo Actuà a Londres davant de la reina Victòria i, de retorn a Barcelona, rebé un homenatge pels seus èxits Fou nomenada arpista de la Reial Cambra a Lisboa, i actuà davant Eugenia de Montijo Després començà una gran gira per Amèrica, que la portà al Brasil, l’Argentina, l’Uruguai, Cuba…