Resultats de la cerca

Fill d’una família de músics, estudià piano amb I Philipp al Conservatori de Música de París i composició amb N Boulanger Nen precoç, veié publicada la seva primera obra el 1922, Pour Jacqueline , una peça per a piano Altres obres de juventut, com el Trio per a corda 1933, el Quartet de vent 1933 o el Quartet de corda 1934, revelaren la seva gran facilitat per a la composició i un sentit innat per a l’orquestració Assimilà els elements aportats pels corrents més avantguardistes i en feu una interpretació molt personal En el seu catàleg hi ha obres de cambra, orquestrals, vocals i també òperes…

Estudià orgue amb LV Vierné i composició amb G Fauré i ChM Widor Després d’una primera etapa dedicada a la composició, es consagrà fonamentalment a l’ensenyament Fou professora d’harmonia al Conservatori de París 1909-24, a l’École Normale de Musique 1920-39 i al Conservatori Americà de Fontainebleau des del 1921 El 1949 tornà al Conservatori de París com a professora d’acompanyament Per les seves classes van passar figures com A Copland, E Carter, J Françaix, I Markevitch o W Piston Desenvolupà una gran activitat com a directora i fou una de les primeres dones que dirigí una…

Integrat inicialment per dos violins, una viola, un violoncel, un contrabaix, un clarinet, una trompa i un fagot, fou el primer conjunt cambrístic francès que uní els instruments de corda als de vent Ocasionalment, interpreten obres exclusivament per a quartet de corda Els seus membres provenen de l’orquestra de l’Òpera de París, i han abordat un repertori variat, especialment centrat en els compositors de la segona meitat del segle XVIII i de la primera meitat del XIX No obstant això, han dedicat també part de la seva atenció a la música contemporània, i han estrenat obres d’autors com M…

El grup adquirí reputació internacional sota la direcció artística del seu cofundador i solista, el violinista i director d’orquestra suís Rudolf Baumgartner Amb una plantilla integrada per 13 instrumentistes de corda i un clavecinista, és una mena d’escola de formació de joves músics que treballen en el conjunt durant un període d’entre tres i deu anys, fins que s’incorporen en una gran orquestra simfònica Especialment coneguda per la seva dedicació a la música antiga i barroca i per la seva participació continuada al prestigiós Festival Internacional de Música de Lucerna, la formació suïssa…

Es matriculà al Conservatori de Caen, on fou alumne de Fernand Blachet 1933-38 Continuà els estudis amb Auguste Périer al Conservatori de París, on obtingué un primer premi de clarinet el 1939 Del 1941 al 1950 formà part de l’Orquestra dels Concerts Lamoureux, l’Orquestra de Ràdio París i l’Orquestra de Cambra Marius-François Gaillard A partir de la dècada dels cinquanta inicià la carrera de solista, al llarg de la qual recuperà obres per a clarinet poc freqüents en les programacions, com ara algunes peces de F Devienne, G Rossini o JM Molter Combinà la carrera de concertista amb les classes…

Malgrat que des del Renaixement i al llarg del període barroc existien ja moltes composicions escrites per a tres parts de corda eventualment amb baix continu, no fou fins a mitjan segle XVIII que es pogué diferenciar un estil de cambra que justifiqui la consideració del trio de corda com un gènere individual Aquesta definició es produí parallelament a la del quartet o el quintet de corda, per exemple Malgrat que el trio de corda comparteix amb el quartet moltes de les característiques que feren d’aquest darrer el gènere central de la música de cambra dels clàssics vienesos, la formació per a…

Algunes obres exigeixen als intèrprets canviar d’instrument durant l’execució d’una peça, de manera que la varietat d’instruments augmenta sense variar el nombre d’instrumentistes canvi oboè/corn anglès, per exemple, en el Quintet , opus 43, de C Nielsen flauta/flautí en les 6 Bagatelles , de G Ligeti, etc Els grans autors barrocs i clàssics no utilitzaren el quintet en la seva forma genèrica en general, hom preferí que els instruments de vent anessin de dos en dos per facilitar la instrumentació cosa que potencià més aviat el sextet que el quintet Durant el Classicisme, els grups de vent es…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i perforació cònica del tub Actualment conviuen dues modalitats l’anomenat fagot francès, basat en el sistema Buffet, i el fagot alemany, basat en el sistema Heckel Cada modalitat té unes qualitats sonores molt diferenciades, causades per les característíques específiques de la perforació del seu tub acústic i per la distribució diferent de claus i forats Els darrers anys del segle XX, s’ha anat imposant el sistema Heckel -fins i tot a França-, tot i que diverses associacions i orquestres intenten preservar i promoure…