Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
clavilla
Clavilla
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Clau metàl·lic gruixut, fixat a la peça anomenada claviller, al voltant del qual es posa un extrem de la corda per a afinar-la.
En fer voltar la clavilla la corda es cabdella o s’afluixa tot variant la tensió i, en conseqüència, la nota que produeix Les clavilles poden ser de fusta, com en els instruments d’arquet, o metàlliques, com en els instruments de teclat, els saltiris o les arpes Les de fusta es fan voltar directament amb els dits, mentre que les metàlliques solen necessitar l’ajut d’una clau d’afinació Hi ha clavilles que tenen un mecanisme de vis sens fi, com en les guitarres
raseta
Música
Peça de fil metàl·lic gruixut que recolza sobre les llengüetes metàl·liques d’alguns registres dels orgues i que, en variar el seu punt de contacte amb la llengüeta, modifica l’afinació de la nota emesa.
L’extrem exterior de la raseta sobresurt del peu del tub per a poder-lo agafar amb una eina especial per a afinar els jocs de llengüeteria En els orgues més primitius, aquesta peça no existia, i tan sols una petita falca de fusta fixava la llengüeta i en determinava el to A partir del segle XVI, es conserven instruments amb raseta mòbil de fil de llautó o de ferro
mirlitó
Música
Instrument que consta d’un tub, sovint de canya, en un extrem del qual es fixa -lligat amb un fil gruixut o una goma elàstica- un paper de fumar o una fina membrana (l’altre extrem és tapat).
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de membranes sonores o cantadores, amb tub En tarallejar una cançó per un forat lateral que s’ha obert a la canya, es posa en vibració la membrana tot produint un so nasal Amb diversos materials cartó o metall i amb lleugeres variants de construcció, és un instrument present en cultures molt distants Als Països Catalans és conegut com a joguina infantil i d’entreteniment