Resultats de la cerca

En l’accepció més general del terme, modulació de la veu en parlar, especialment la que hom nota perquè és insòlita en el parlar propi o en el context específic on sorgeix

Es compon d’una estrofa inicial o proemi i d’un seguit d’estrofes anomenades "estances" oikoi , al final de cadascuna de les quals es respon amb el refrany amb què acaba el proemi És un poema acròstic, és a dir, que amb la lletra inicial de cada estrofa es forma una frase El terme kontàkion , mot derivat de kontós 'petit', indica un bastó petit entorn del qual anava enrotllat el pergamí que contenia el poema Originari de la Síria de parla grega, al segle V, està estretament emparentat amb el madraša siríac i, com aquest, és una poesia didàctica El principal compositor de kontàkia fou Romà el…

Tot i que actualment aquesta denominació s’aplica sobretot als instruments de la família del violins violí, viola, etc, són instruments d’arc els de la família de les violes i molts altres d’antics rabec, trompa marina, etc o ètnics sarangi, rabab , etc Entre el conjunt de tècniques emprades per a tocar aquesta mena d’instruments cal destacar especialment aquelles associades a l’ús de l’arc

Des d’un punt de vista tècnic, hom prescindeix de les regles harmòniques i dels esquemes tradicionals El timbre, sovint deformat per aconseguir una major expressivitat, passa a primer pla, i hom adopta sovint la polirítmia i l’atonalitat La improvisació no presenta limitacions de cap mena, i hom introdueix sovint elements de cultures musicals no occidentals Té els seus precedents en la música de Charles Mingus, Eric Dolphy i John Coltrane, i els seus representants més destacats són Cecil Taylor, Ornette Coleman, Albert Ayler, les orquestres de Sun Ra i C…

Hom pot anomenar també crusi la nota que coincideix amb l’accent mètric inicial, i metacrusi la nota o grup de notes que la segueixen Atès, d’una banda, que una anacrusi ho és amb relació a un determinat accent mètric -que cal entendre com el més important de la unitat formal considerada- i, de l’altra, que els accents mètrics formen un sistema jeràrquic uns són més importants que uns altres, els quals, al seu torn, encara ho són més que uns altres, etc hom pot concloure que l’aparició d’anacrusis és possible a tots nivells Dit d’una altra manera les anacrusis són sempre relatives al nivell…

Tot i que en la cultura occidental és un terme sense gaires dificultats d’interpretació, és obvi que el seu significat depèn del que es doni a la paraula música Aquesta flexibilitat semàntica possibilita que, en certs contextos, pugui incloure’s en aquesta categoria qualsevol objecte sonor En un sentit més restrictiu, s’entén per instrument musical l’objecte capaç de produir sons mitjançant un generador sonor, proveït d’un amplificador per a projectar els sons en freqüències audibles per l’individu receptor i dotat de sistemes o mecanismes que possibilitin la modulació dels sons, qualitat…

És una mena de baqueta de grans dimensions, pensada per a fer sonar instruments grossos timbales, bombo, gong, etc Consisteix en una bola de feltre, fusta, roba folrada de cuir o altres materials, unida a un bastó, que hom empra per a percudir certs instruments Sovint, hom fa servir el diminutiu ’maceta’ per a referir-se a maces de dimensions més reduïdes aptes per a instruments més petits

El concepte està amarat de la visió romàntica de la cultura i per aquesta raó hom considera aquesta música preponderantment rural i portadora de valors ètnics música ètnica L’anonimat i la transmissió oral són algunes de les principals característiques que habitualment li són atorgades, però cal tenir en compte que el fet que se’n desconeguin els autors no ha de fer caure en el mite romàntic de la creació collectiva, i que ja fa temps que es transmet també mitjançant la fixació escrita i els enregistraments sonors Hom relaciona aquestes músiques amb funcions molt específiques pròpies de la…

El nom àrab d’aquest gènere musical és Musiqa andalusiyya Si en un principi els nuclis cortesans musulmans a la Península Ibèrica seguien la tradició musical de Damasc, cap al segle IX es començà a desenvolupar un estil propi que posteriorment donà lloc a la música andalusina L’expulsió de la població musulmana i jueva d’Espanya reforçà la presència d’aquesta música al Magrib, on, d’altra banda, ja era conreada als principals centres urbans La música andalusina es coneix com a ala 'música instrumental' al Marroc, san’a 'obra d’art' a Algèria, arnati 'granadina' a l’Algèria occidental i ma’…

També és possible la mitja celleta , si hom fa pressió només sobre algunes cordes dues, tres, o més