Resultats de la cerca

Vida Personatge rebel, fugí de casa i es relacionà amb elements revolucionaris de la Itàlia del moment, com ara el poeta i crític literari Giosuè Carducci, de qui fou amic El 1883 s’estrenà la primera de les seves obres teatrals, i el 1889, la primera òpera amb un text seu, Il vassallo di Szegith -escrita en collaboració amb Francesco Pozza-, i amb música d’Antonio Smareglia Seguiren La Wally 1892, d’Alfredo Catalani, i Cristoforo Colombo 1892, d’Alberto Franchetti Collaborà també amb Giusseppe Giacosa per a obres de Giacomo Puccini Manon Lescaut , 1893 La bohème , 1896 Tosca ,…

Vida Estudià dret, però es dedicà a la literatura Professor a l’Acadèmia de Belles Arts de Torí 1878, el 1888 es traslladà a Milà, on fou director de l’Accademia dei Filodramatici i professor al Conservatori de Música Mitjançant les seves collaboracions en la premsa influí musicalment el públic de l’època Com a dramaturg, mostrà una gran versatilitat en la temàtica i la situació dels arguments, i sabé captar els gustos del seu temps La seva aportació a l’òpera fou breu però significativa associat a Luigi Illica, escriví els textos de Manon Lescaut i de la trilogia formada per La bohème ,…

Deixeble de R Silvestri piano i V Mortari composició, el 1941 inicià la seva carrera concertística, activitat que amplià posteriorment com a director d’orquestra i d’òperes 1952 Guardonat el 1964 amb el Premio Illica, obtingué altres reconeixements per les seves composicions Autor eclèctic, en el seu catàleg sobresurten collaboracions amb L Visconti, com per exemple en l’òpera Mario il mago 1956, guardonada amb el Premi Diaghilev, o la pellícula L’Innocente 1976 La temporada 1969-70 fou director artístic del Teatro San Carlo, i del 1982 al 1986, director i conseller artístic de l’orquestra…

Estudià harmonia, contrapunt i fuga amb R Boucheron Debutà com a director d’orquestra el 1880, a Brescia, amb Macbeth i Un ballo in maschera , de G Verdi En pocs anys es consagrà com a director, i el 1885 fou elegit director de la Società Musicale Romana El 1886 portà a terme l’estrena italiana de Fidelio , de L van Beethoven Gràcies a la intervenció de Verdi i A Boito, fou principal director de la Scala de Milà del 1891 al 1894, i hi dirigí les estrenes de La Wally , d’A Catalani, i Falstaff , de Verdi Es retirà el 1925 Com a compositor cal destacar-ne dues òperes amb llibret de L Illica…

La seva família es traslladà a Venècia, on estudià amb N Coccon i F Magi Posteriorment estudià a Munic amb J Rheinberger i a Dresden amb Draeske i Kretschner La seva primera òpera, Asrael 1888, causà una favorable impressió a G Verdi Les seves obres més famoses foren Cristoforo Colombo 1892 i Germania 1902, totes dues amb llibret de L Illica, l’èxit de les quals es degué principalment a la utilització de grans masses sonores en escenes monumentals i efectistes Fou probablement un dels compositors operístics italians de la seva època més influïts per R Wagner La seva fama anà minvant fins que…

Samaras fou el primer compositor grec que assolí reconeixement internacional Estudià a Corfú amb S Xindas, un dels músics grecs de relleu -format a Itàlia i fundador de la Societat Filharmònica de Corfú-, i després anà a Atenes, on fou deixeble de Stancabianco, amb qui compongué una òpera Posteriorment marxà a París i estudià amb L Delibes El seu estil anticipà fins i tot l’arribada del verisme italià, com mostrà l’estrena de la seva òpera Flora mirabilis Milà, 1886, que obtingué una gran difusió a Grècia a l’època en què Samaras encara estava establert a París El 1894 la Scala decidí obrir…

Abandonà els estudis de medicina per a dedicar-se a escriure drames en un estil deutor d’Eugène Scribe Com aquest, aconseguí els primers èxits amb vodevils i comèdies lleugeres, alguns de to marcadament reaccionari Posteriorment conreà el drama medievalitzant i patriòtic El 1878 fou elegit membre de l’Académie Française Molt exigent pel que fa a l’acompanyament musical de les seves obres, requerí la collaboració de compositors de renom, com ara Jacques Offenbach La haine , 1874 i Jules Massenet Le crocodile , 1886 Escriví alguns llibrets, dels quals destaquen Le Roi Carotte 1872, òpera amb…

Vida És considerat el compositor més important d’òpera italiana posterior a Verdi Nasqué en el si d’una família de tradició musical -que es remunta al segle XVIII- i fou el cinquè fill dels vuit de Michele Puccini i Albina Magi S’inicià en l’estudi de la música amb el seu pare, el qual morí quan Giacomo tan sols tenia sis anys A pesar de la difícil situació familiar, la mare -amb qui Puccini sempre mantingué forts lligams afectius- l’esperonà constantment a prosseguir la seva formació musical amb el seu oncle Fortunato Magi El 1868 entrà a formar part dels cors de San Martino i San Michele, i…

Un fet determinant de l’òpera com a espectacle és, amb poquíssimes excepcions, el seu contingut profà, i no pas religiós altrament, el gènere rebria un altre nom oratori, passió i, malgrat les similituds, el seu esperit i la seva mentalitat no serien els mateixos Hi ha nombroses varietats d’òpera, des de la qualificada com a seriosa, fins a l’ opera buffa italiana des de la completament cantada fins a la que empra la fórmula mixta de cant i parla, sigui l’ opéra-comique , a França, el singspiel alemany, el masque anglès o, a Espanya, la sarsuela Del llenguatge comú de l’òpera en nasqué, al…