Resultats de la cerca

Estudià al conservatori de Toronto i el 1957, després de diverses actuacions al Canadà, debutà al Covent Garden de Londres amb Un ballo in maschera Un any després cantà en la cèlebre producció de Don Carlo dirigida per Luchino Visconti al mateix teatre, i també en Medea , amb Maria Callas, i actuà a Bayreuth, iniciant així la seva faceta d'intèrpret wagnerià, camp en el qual destacà El 1960 fou Canio I Pagliacci al Metropolitan de Nova York, paper que interpretà molt sovint al llarg dels vint-i-cinc anys següents També fou un gran intèrpret de les òperes de Benjamin Britten,…

S’inicià en el piano el 1939 amb Viola Thern El 1948 obtingué el diploma de direcció orquestral i prosseguí la seva formació amb Edwin Fischer Professor de piano a la Universitat de Wisconsin, EUA 1966-71, es distingí com un dels millors intèrprets de Mozart, Beethoven, Schubert i Haydn, dels quals enregistrà la integral de sonates per a piano Publicà  Mozart-Interpretation 1952, en collaboració amb la seva esposa Eva Halfar i, amb Jörg Demus, Die Klaviersonaten von L van Beethoven 1970 Compaginà les interpretacions en concerts, les gravacions i les classes magistrals arreu d’Europa Fou…

Estudià a la seva ciutat natal, primer amb el seu pare i després al conservatori amb C M Oehmann Traslladat a Leipzig, formà part d’un quartet infantil a l’Orquestra Russa Ortodoxa d’aquella ciutat De retorn a Suècia, el 1951 debutà a l’Òpera Reial d’Estocolm El 1952 cantà a París, i un any després ho feu a la Scala com a Don Ottavio Don Giovanni , dirigit per H von Karajan, que el contractà per a una sèrie d’enregistraments fonogràfics El 1957 actuà al Metropolitan de Nova York i al Festival de Salzburg, tot iniciant una carrera internacional que el dugué als millors teatres…

Format a TelAviv, completà els estudis de direcció a Viena amb H Swarowsky El 1980 debu-tà amb l’Orquestra Simfònica de Viena i l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Bavaresa, iniciant així una intensa activitat que el dugué al capdavant de les millors orquestres del món i a grans escenaris operístics com la Staatsoper de Viena, la Deutsche Oper an Rhein de Frankfurt i d’altres Del 1987 al 1993 fou titular de l’Orquestra Simfònica de Düsseldorf i el 1992 fou nomenat director musical de l’Orquestra Simfònica d’Israel, càrrec en el qual romangué fins a la seva mort També era titular de…

S’inicià professionalment com a violinista a la cort del príncep Carles de Lorena a Brusselles 1749-58, on posteriorment exercí funcions de director 1754-68 i valet de chambre 1758-68 Treballà en el camp operístic com a director del Grand Théâtre 1762-67, on estrenà òperes pròpies i d’altres compositors Arribà a ser força conegut i estrenà algunes de les seves obres escèniques a Viena i París Cal destacar les seves sonates en tres moviments, fortament influïdes per l’estil barroc tardà francoitalià, i, sobretot, una quarantena de simfonies Aquestes obres, que segueixen el model tripartit de l…

Vida De petit es traslladà amb la seva família a Ciudad Real, on arribà a ser escolà de cant de la catedral El 1913, gràcies a una beca de la Diputació de Còrdova, pogué iniciar els estudis de cant amb I Tabuyo Debutà el 1915 al Teatro Real de Madrid i el 1919 cantà La Traviata al Gran Teatro de la mateixa ciutat Posteriorment encetà una carrera internacional que el portà a teatres d’Itàlia, Suïssa i l’Amèrica Central El 1923 inaugurà la temporada del Gran Teatre del Liceu intervenint a Manon Lescaut i poc després anà a Itàlia per a cantar Il piccolo Marat a Fiume Tornà sovint a…

Realitzà estudis de piano clàssic i alhora formà part de la banda de jazz del seu institut Posteriorment completà els estudis a la New School de Nova York Aviat s’incorporà al grup de Jimmy Cobb, i durant el període 1992-93 actuà sovint en petits clubs d’Europa, entre els quals la Cova del Drac, on enregistrà When I Fall in Love , el seu primer disc amb un trio El 1994 realitzà una llarga gira mundial integrat al quartet de Joshua Redman, amb qui gravà Moodswing El 1995 enregistrà Introducing Brad Mehldau , disc que incloïa diverses composicions pròpies i representà el seu llançament…

 Al Gran Teatre del Liceu ha assolit èxits destacats amb un gran nombre d’òperes També ha actuat sovint en concerts al Palau de la Música Catalana i en altres ciutats europees i asiàtiques, amb orquestres de renom internacional Guanyadora de l’Orphée d’Or per la seva activitat discogràfica, es dedica també a l’ensenyament del cant com a professora del conservatori del Liceu Estudià al Conservatori del Liceu amb Dolores Frau i Galli Markoff El 1961 obtingué el Premi de Santa Cecília Poc després debutà amb el conjunt Ars Musicae, i el 1960 ho havia fet al Gran Teatre del Liceu amb el paper de…

Des dels seus inicis s’ha dedicat a la divulgació de la música mitjançant gires nacionals, concerts educatius, gravacions comercials i programes de ràdio, a més dels concerts d’abonament que ofereix a la seva seu A Rodzinski 1933-43 i E Leinsdorf 1943-46, que succeïren Sokolov al capdavant de l’orquestra, seguiren la línia marcada pel seu primer director L’arribada a la direcció musical de G Szell 1946, però, suposà l’inici d’un nou període per a l’Orquestra de Cleveland S’incrementà el nombre de músics i s’allargà la temporada de concerts També fou en aquesta etapa que es fundà el Cor de l’…

El primer membre destacable fou Pál Esterházy 1635-1713, poeta i compositor El 1674 creà el cor i l’orquestra de l’església del palau d’Eisenstadt Àustria, iniciant així el que posteriorment fou la vida musical de la residència dels Esterházy, centre modèlic de mecenatge musical Era un bon virginalista i pel que fa a les seves composicions només en resta una collecció de cinquanta-cinc cantates sacres per a solista, duet i cor, datades el 1711, en les quals posa música a textos llatins i també als seus poemes i les seves paràfrasis Un descendent seu, Pál Antal 1711-1762, fou qui…