Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
Sidney Joseph Bechet
Música
Clarinetista i saxofonista soprano nord-americà.
És un dels músics més importants del jazz dels inicis A dotze anys començà a tocar amb les incipients bandes de jazz de la ciutat El 1919 actuà per Europa amb la Southern Syncopated Orchestra i fou considerat un gran mestre del clarinet Després, el saxòfon soprano es convertí en el seu instrument principal Influí en Johnny Hodges i, indirectament, en Duke Ellington Desenvolupà una carrera molt independent Els últims anys de la seva vida visqué a França, on tingué un gran èxit popular
Sven-Erik Bäck
Música
Compositor suec.
Estudià amb H Rosenberg i, juntament amb altres deixebles d’aquest, creà l’anomenat Grup Monday dedicat a l’estudi i anàlisi de la seva música i la d’altres compositors Els inicis de la seva carrera de compositor estigueren marcats per la tradició luterana, amb obres religioses com la cantata Ur Jesaja 9 1947 El descobriment del dodecatonisme el portà a una exploració d’aquest mètode en l’obra per a orquestra A Game around a Game 1959 Posteriorment s’interessà per la música electrònica, una tipologia en la qual destacà pels anomenats "motets electrònics"
Aleksandr Aleksandrovic Slobod’anik
Música
Pianista ucraïnès.
Estudià al Conservatori Estatal PI Cajkovskij de Moscou, on rebé lliçons de Genrikh Neuhaus, entre d’altres i on es diplomà el 1964 A dinou anys fou premiat al Concurs Chopin de Varsòvia 1960 L’organització anglesa de premis internacionals de música, entitat presidida llavors per Zoltán Kodály, li atorgà un premi especial com a recompensa pels seus brillants inicis de carrera concertística L’any 1966 fou guardonat en el Concurs Internacional PI Cajkovskij de Moscou Excellí especialment com a intèrpret de l’obra de F Chopin, S Prokof’ev i A Skr’abin Dugué a terme una destacable…
villotta
Música
Forma vocal de caràcter popular estesa al nord d’Itàlia i en especial al Vèneto al principi del segle XVI, usualment a quatre veus homorítmiques, amb passatges opcionals de caràcter dialogat o imitatiu.
Els textos, de temàtica popular i sovint dialectals, s’estructuren en grups de quatre versos, d’extensió i metre diversos En la seva forma més elaborada les diferents estrofes, d’idèntica melodia, van seguides d’una tornada nio -de tempo més ràpid i, de vegades, de metre contrastant- introduïda sovint per una sèrie de síllabes sense sentit anomenada lilolela La seva concepció purament vocal, contraposada a la de la cançó ballada de la qual sorgí monòdica i amb acompanyament instumental, la connecta segons alguns estudiosos amb els inicis del madrigal Tot i que les villotte…
Joan Borràs i de Palau

Joan Borràs i de Palau
© Fototeca.cat
Música
Compositor, pianista i crític català.
Exercí la carrera de dret mentre estudiava piano amb P Tintorer i composició amb D Mas i Serracant Tot i que els seus inicis foren bastant tímids, ràpidament es convertí en un compositor de música de saló conegut Exercí de crític musical en El Correo catalán durant cinquanta-quatre anys, i publicà també algun article en la Música Ilustrada Entre les seves composicions destaquen les cançons La farigola , Voreta la mar , La barca , Cançó de maig , Mar de llamp o La presó de Xauxa , i també diverses obres religioses, entre les quals un oratori, i una òpera Es distingí per ser…
,
Fundació ACA
Música
Entitat mallorquina dedicada a la promoció i difusió de la música i les arts actuals.
A Caimari creà la fundació el 1979 a Búger, Mallorca Des dels inicis ha estat gestionada per un patronat format per artistes, intellectuals, entitats del món cultural illenc i també per institucions públiques com el Govern Balear i el Consell Insular de Mallorca El 1979 la fundació creà el segell discogràfic UM Unió de Músics, amb el qual s’han editat diverses colleccions de CD La principal activitat ha estat fins avui el Festival Encontres de Compositors, que s’ha celebrat anualment des del 1980 L’Àrea de Creació Acústica ha organitzat altres cicles musicals, entre els quals,…
Oscar G eorge T heodore Sonneck
Música
Musicòleg, editor i compositor nord-americà.
Es formà musicalment a Alemanya, on estudià piano, composició i direcció També assistí a cursos de filosofia i musicologia a les universitats de Heidelberg i Munic El 1899 tornà als Estats Units, on fou cap del departament de música de la Biblioteca del Congrés 1902-17 i director del departament de publicació de la firma G Schirmer Fou editor de "Musical Quarterly" des dels seus inicis, el 1915, i secretari i bibliotecari de l’Associació Beethoven de Nova York, fundada el 1918 És autor d' A Bibliografy of Early Secular American Music 1905 i Early Concert-Life in America 1731-1800…
Jozef Hofmann
Música
Pianista i compositor polonès naturalitzat nord-americà.
Després d’uns fulgurants inicis com a nen prodigi que el portaren a efectuar una gira per Europa a l’edat de set anys, es dedicà exclusivament a l’estudi del piano sota el mestratge d’Anton Rubinstein A la mort d’aquest reaparegué en públic i es convertí en un pianista molt valorat internacionalment, de manera especial en la interpretació del repertori romàntic L’any 1926 es naturalitzà nord-americà i des del 1938 dirigí l’Institut Curtis de Filadèlfia, en el qual impartia classes des de la seva fundació, el 1924 El 19 de gener de 1946 oferí un concert de comiat a Nova York…
Andrej Pavlovic Petrov
Música
Compositor rus.
Estudià composició al Conservatori de Leningrad amb Orest Jevlakhov, i el 1954 entrà com a redactor a l’Editorial Muzgiz Fou president de l’Associació de Compositors de Leningrad 1964- 2006 Fou un dels músics més oficials de la Unió Soviètica Tot i així, en la seva música s’ha mostrat obert als corrents moderns, i amb un caràcter optimista que es reflecteix en una música plaent i clarament melòdica Després d’uns quants anys plenament academicistes, durant els quals compongué ballets i comèdies musicals, el 1966 donà una obra simfònica important, el Poema a la memòria dels caiguts…
Gottlob Frick
Música
Baix alemany.
Malgrat els seus inicis en estudis tècnics, es decantà definitivament cap a la música després d’una formació no oficial, començada al Conservatori de Stuttgart, ciutat on fou corista del teatre d’òpera Després de participar en una audició davant de S Wagner, entrà a formar part del cor de Bayreuth En òpera, debutà com a solista el 1934, en el paper de Daland a L’holandès errant K Böhm el contractà com a membre integrant de l’Òpera de Dresden, on romangué fins el 1950 S’especialitzà en els grans papers wagnerians, juntament amb els d’òperes de G Verdi, WA Mozart o, fins i tot, d’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina