Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
Timoteu
Música
Músic i poeta grec.
Fou un dels màxims representants de les innovacions en el camp de la música i la poesia al final del segle V i principi del IV aC Se li atribuí la incorporació de l’onzena corda a la kithara , afirmació que no s’ha pogut demostrar Se n’han conservat diverses composicions, com ara nomoi , ditirambes i himnes Entre els nomoi de Timoteu, el més notable és el titulat Els perses , aparegut en un papir del segle IV aC, en què parla de la batalla de Salamina i on es pot apreciar la riquesa lèxica d’aquest autor Fou un dels primers a introduir melodies no estròfiques en el ditirambe i a…
Carlo Goldoni
Música
Dramaturg i llibretista italià.
Fins el 1762 visqué a Venècia Aquest any anà a París, on escriví textos per a la Comédie-Italienne Carlo Goldoni és considerat el gran renovador de la comèdia italiana En aquest gènere, les seves innovacions constituïren una ruptura amb la tradició de la Commedia dell’Arte Bàsicament, substituí els personatges estereotipats de determinats caràcters o tipus socials per personatges de comportament i afeccions molt més individualitzats i matisats, d’acord amb una visió realista del desenvolupament del drama La complexitat dels personatges repercutí també en els arguments, que…
Coral Catalunya Nova
Música
Societat coral barcelonina fundada per Enric Morera el 1895 amb un grup de cantaires provinents de la Societat Coral Euterpe.
Aquesta coral havia pres Morera com a director dels concerts de la temporada d’estiu, però les innovacions que el jove músic modernista havia volgut imposar a la societat fundada per Clavé no foren ben vistes per la majoria dels cantaires ni pel públic, cosa que comportà el seu cessament com a director La Coral Catalunya Nova assolí un nivell força destacable cal remarcar el ressò que obtingué la seva estada a Almeria el 1899 Morera la dirigí amb regularitat fins el 1901, any en què les seves ocupacions al Teatre Líric Català i la tasca compositiva el distanciaren de l’activitat…
sistema Böhm
Música
Sistema de digitació per als instruments de vent-fusta desenvolupat per Theobald Böhm a partir del 1830.
El sistema Böhm introduí dues innovacions essencials la nova disposició dels forats en el tub, la qual permetia un forat per a cada nota cromàtica, cosa que n’uniformava el timbre i en millorava l’afinació, i un sistema de claus per a tapar aquests forats El mateix Böhm aplicà aquest sistema a la flauta i més tard fou emprat, entre d’altres, per al clarinet, l’oboè i el fagot Tot i que aquest sistema ha influït en la digitació de tots els instruments de vent-fusta, actualment només la flauta i el clarinet n’han conservat tots els elements fonamentals
Benito Jerónimo Feijoo y Montenegro
Música
Escriptor gallec.
Monjo benedictí, el 1709 s’establí a Oviedo, on ensenyà a la universitat i esdevingué un representant destacat de la Illustració hispànica Escriví sobre una gran varietat de temes, sempre en castellà, que recopilà en les obres Teatro Crítico Universal 1725-40 i Cartas eruditas 1742-60 En l’assaig Música de los templos i en d’altres textos, defensà la idea, ja exposada per tractadistes anteriors, que la música expressa l’harmonia de l’Univers i tendí a identificar-la amb el sentiment religiós Desaprovà les influències italianes i les innovacions del seu temps cromatisme, danses,…
Francesc Cuesta i Gómez
Música
Compositor i pianista valencià.
Cec des de la infantesa, estudià música a la seva ciutat natal i tingué com a professor de piano Salvador Giner Malgrat la seva curta vida, aconseguí desenvolupar el seu talent creador, manifest en els diversos gèneres que conreà música vocal, de cambra, per a piano i també per a orquestra Entre les composicions orquestrals, destaquen Canción Valenciana 1919 i De la huerta valenciana Algunes de les seves obres s’estrenaren al Teatre Principal de València, amb l’Orquestra Simfònica de València, sorgida el 1916 Ja a la seva època fou molt valorat per la crítica, que destacà les notables …
Sébastien Érard
Música
Constructor francès d’instruments.
Installat a París, gràcies a la seva formació anterior com a constructor de clavicèmbals aviat es convertí en un dels primers fabricants de pianos de França El 1785 fundà la casa Érard Frères, i durant la Revolució Francesa n’obrí una filial a Londres, cosa que li permeté conèixer molt a fons la mecànica anglesa, que ell desenvolupà i perfeccionà en successives innovacions i millores Algunes de les seves patents, com l' agraffe i el double échappement del 1821, han passat a formar part integrant de la mecànica estàndard del piano modern També perfeccionà l’arpa, en la qual…
nocturn
Música
Als segles XIX i XX, denominació que rebien diversos tipus de composicions, generalment per a piano, que, d’alguna manera, evoquen la nit.
El primer a posar aquest nom a les seves obres fou J Field, que en els seus 18 nocturns per a piano 1813-35 explorà les possibilitats sonores que li oferien les innovacions tècniques de l’instrument La maduresa d’aquest gènere arribà amb els vint-i-un nocturns de Chopin i, posteriorment, comptà amb les valuoses aportacions de R Schumann, F Liszt, G Fauré, F Poulenc, A Skr’abin, etc A més de nocturns per a piano, també se n’han escrit per a diferents formacions instrumentals i vocals, entre els quals els Trois nocturnes , per a orquestra i cor de dones, de C Debussy
Fedele Fenaroli
Música
Compositor i pedagog musical italià.
Estudià al Conservatori de Santa Maria de Loreto, a Nàpols, amb Francesco Durante, que hi exercí una gran influència El 1777 fou nomenat director titular de l’orquestra d’aquest conservatori El 1807, amb Giovanni Paisiello i Giovanni Tritto, dirigí aquesta institució des del 1808 anomenada San Pietro a Majella i en dissenyà els plans d’estudi fins el 1817, que fou substituït per Nicola Zingarelli D’esperit eminentment conservador, s’oposà a les innovacions de WA Mozart i FJ Haydn Compongué dues òperes, avui perdudes, però el més significatiu de la seva producció és la música…
Teddy Wilson
Música
Pianista nord-americà.
Es crià a Alabama i al principi dels anys trenta tocà a Chicago amb Jimmie Noone i Louis Armstrong El 1933 s’installà a Nova York per tocar amb Benny Carter De l’any 1936 al 1939 formà part del grup de Benny Goodman, un dels primers conjunts racialment integrats, i donà a conèixer el seu estil pianístic, que esdevingué dels més importants del període anomenat swing Aportà innovacions rítmiques, harmòniques i contrapuntístiques, que influïren en pianistes posteriors Liderà breument una orquestra i després actuà sobretot al capdavant d’un trio Wilson dugué a terme nombrosos…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina