Resultats de la cerca

La seva tasca interpretativa ha estat sempre marcada pel rigor estilístic i històric, i s’ha centrat principalment a les Illes Balears, amb algunes gires per la Península Ibèrica i l’estranger El seu repertori comprèn obres creades entre els segles XVI i XX, especialment música romàntica i barroca Ha interpretat en concert unes 350 obres a cappella o bé amb acompanyament instrumental i orquestral, i ha enregistrat un LP i diversos CD

Fou un intèrpret molt reconegut en el seu moment, sobretot a Alemanya, França i Anglaterra Principalment, però, ha passat a la posteritat pel sistema de digitació per a la flauta que ideà sistema Böhm i que suposà una novetat pel que feia a la cura de l’afinació, de la qualitat tímbrica i de les possibilitats de flexibilitat interpretativa El 1828 creà la seva pròpia fàbrica a Munic Els seus instruments, fets de fusta o de metall, foren la base de la flauta travessera actual

Debutà el 1806 a Verona Destacà en la interpretació d’obres de G Rossini, en papers de transvestit Hom no coincideix en la valoració del timbre de la seva veu, que en ocasions s’ha dit que tenia sonoritat nasal En canvi hi ha unanimitat d’opinió pel que fa a la seva capacitat interpretativa i la seva afinació acurada Segons manifesta Stendhal en la seva Vie de Rossini , Malanotte es negà a cantar l’ària d’entrada a Tancredi , i el compositor escriví per a ella Di tanti palpiti

Els intervals de què consta són variables poden ser tant conjunts com disjunts, cas en què arriben a assolir la distància d’una 5a J També existeixen exemples en què les dues primeres notes estan a l’uníson, i la tercera, a una distància d’un to o d’un semitò respecte de les anteriors En la pràctica interpretativa, la penúltima nota del salicus , l' oriscus , s’allarga No obstant això, la nota més important és sempre la darrera, segons es dedueix de les grafies neumàtiques més antigues

Pertanyia a l’orde dominicà i exercí com a organista del convent de San Pablo de Valladolid La seva principal contribució a la teoria musical fou la publicació del tractat Libro llamado Arte de tañer fantasía Valladolid, 1565 En realitat és un tractat de caràcter pràctic sobre la interpretació de la música per a tecla, i també per a viola de mà, que es beneficià dels consells de Juan i Antonio de Cabezón Dividit en dues parts, la primera es dedica a aspectes teòrics i a la tècnica interpretativa dels instruments de tecla, mentre que la segona estudia els procediments de la…

Estudià a Frankfurt amb A Moodie Cursà estudis universitaris a Berlín i Colònia, ciutat on es doctorà el 1941 amb una tesi sobre la tècnica interpretativa del violí al segle XVIII El 1948 formà un trio amb G Schmid i H Münch-Holland A partir de la dècada dels cinquanta encaminà la seva carrera cap a la direcció orquestral i el 1955 fundà l’Orquestra de Cambra de Magúncia Dirigí la Hochschule de Magúncia del 1953 al 1961, any en què passà a ser professor de música de cambra de la Hochschule de Colònia, on romangué fins el 1987 Enregistrà els quintets de L Boccherini i diverses…

Inicià la seva carrera a la cort de Màntua amb altres violinistes importants com Salamone Rossi i GB Buonamente El 1625 fou nomenat Konzertmeister a la cort de Dresden, on, almenys durant quatre anys, treballà al costat de Heinrich Schütz El 1637 estigué actiu durant un temps a Gdansk, i probablement aleshores tornà a Itàlia, on morí víctima de la pesta Tota la seva música conservada data dels anys de Dresden i es tracta de peces instrumentals sonates, danses, simfonies, canzonette i peces programàtiques Fou un dels responsables de la difusió de la sonata a Alemanya i Àustria Les seves…

Residí a Alemanya des de molt jove i poc després del 1670 s’establí a Anglaterra Gaudí del patrocini d’un comerciant londinenc, però no aconseguí el favor de la reialesa o de l’aristocràcia, malgrat que Matteis s’hi esforçà durant molt de temps Esdevingué un reputat virtuós del violí -possiblement rebé la influència de violinistes com HIF von Biber i JJ Walther- i aconseguí un gran èxit com a compositor d' airs per a violí i baix Compongué també diverses colleccions de cançons Els comentaris en els pròlegs de les seves obres sobre la correcta interpretació dels ornaments i sobre l’ús de l’arc…

Fou deixeble de N Jommelli i JM Leclair Intèrpret excepcional de la trompa, amb la qual assolí un nivell destacable, reivindicà la capacitat d’aquest instrument com a solista i n’innovà la tècnica interpretativa Formà part de l’orquestra de la cort de Stuttgart fins el 1767, on collaborà com a compositor amb el coreògraf JG Noverre El 1764 actuà com a intèrpret de trompa al Concert Spirituel i el 1767 ingressà en l’orquestra de l’Òpera de París El 1778, a la capital francesa, conegué WA Mozart Treballà com a professor al Conservatori de París i publicà, entre altres obres, el mètode Solfège…

La documentació d’aquesta convenció data ja de vers el 1550, sobretot en els tractats de música francesos La majoria, i els més detallats, estan datats entre els anys 1690 i 1780 A França, els verbs pointer, inégaliser i d’altres s’empraven sinonímicament en el sentit de desigualar La tècnica més habitual dels intèrprets per a fer les notes inégales era la de pointer , és a dir, posar puntets als valors De fet, atorga una articulació i un caràcter singular al discurs musical