Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Maurice Jarre

Maurice Jarre
© Osaka European Film Festival
Cinematografia
Música
Compositor cinematogràfic francès.
Començà estudis d’enginyeria que abandonà per a ingressar al conservatori de París Després d’algunes experiències a la ràdio, la televisió i el teatre collaborà inicialment en la filmografia de Georges Franju Hôtel des Invalides , 1952 La tête contre les murs , 1959 L’homme sans visage , 1960 i rebé un primer reconeixement amb Toute la mémoire du monde 1956, d’Alain Resnais Aconseguí els seus grans èxits internacionals associat al director David Lean, especialment en les bandes sonores de Lawrence of Arabia 1962, Doctor Zhivago 1965 i A Passage to India 1984, que foren guardonades…
,
new-age
Música
Tendència musical nascuda al final dels anys seixanta del segle XX.
Literalment "edat nova", el new-age és un nom per a un fenomen entre comercial i musical, que busca promoure la pau interior de les persones, amb aspiracions transcendentals Els seus orígens es troben en el relaxament de la psiquedèlia, les sessions de meditació transcendental, el jazz i la música electrònica, i com a reacció al frenesí del pop-rock Els guitarristes Leo Kotte i John Fahey en foren els pioners, seguits de Brian Eno i Mike Oldfield Més tard se n’hi afegiren d’altres, com Jean Michel Jarre, Kitaro o Andreas Vollenweider Les cançons d’aquest estil són tranquilles,…
Carles Cases i Pujol
Música
Compositor català.
Estudià al Conservatori de Música de Barcelona, centre on obtingué el títol superior de piano i violoncel Els seus interessos el portaren a ampliar els seus coneixements a l’estranger i estudià harmonia i jazz per a piano a Harstad Noruega Durant els primers anys de la seva carrera musical es dedicà bàsicament a la interpretació de jazz i estigué al capdavant de formacions com Blaumarí o Carles Cases Quartet A més, també produí i arranjà obres de diferents cantautors, especialment de Lluís Llach Creador d’una obra musical lligada sobretot al cinema, les seves composicions evidencien la…
cinema i música
Música
El fet que cinema i música siguin mitjans d’expressió humana basats en les vibracions -de la llum o del so- que operen per una combinatòria selectiva de temps i espai, els emparenta de tal manera que, des del seu inici, les imatges cinematogràfiques han anat unides a l’ús habitual de la música.
Les sessions de presentació del cinematògraf dels germans Lumière al Grand Café de París anaven acompanyades pels comentaris musicals d’un pianista, i als Estats Units, els aparells de Th Edison eren mostrats conjuntament amb peces gravades per gramòfons de la mateixa marca Aquest costum es generalitzà de tal manera que fins a la implantació del cinema sonor, amb so imprès directament sobre la pellícula, s’utilitzaren modalitats i sistemes diversos El més corrent fou el dels acompanyaments en viu, amb un piano, un harmònium o un orgue, o fins i tot amb duos, trios i quartets instrumentals Si…