Resultats de la cerca

Estudià música i cant a Roma, on el 1936 debutà com a Herald Lohengrin Després de la Segona Guerra Mundial, fou contractat a l’Òpera de Viena 1946, i dos anys més tard es presentà al Festival de Salzburg com a Fígaro Les noces de Fígaro i s’especialitzà en papers mozartians Entre el 1948 i el 1961 cantà a la Scala de Milà Es destacà en el repertori de G Puccini i G Verdi, i també en papers còmics d’òperes de G Rossini i G Donizetti Gran actor, actuà a les principals sales d’òpera europees i participà en nombrosos enregistraments El 1986 aparegué per última vegada al Gran Teatre del Liceu…

Format al Conservatori de Música de Tbilisi, realitzà estudis de postgrau en aquest mateix centre Exercí la crítica i ocupà càrrecs en diverses institucions, com ara el Sindicat de Compositors Georgians Professor de composició i orquestració al Conservatori de Música de Tbilisi a partir del 1938, la seva obra musical es divideix en dos grans períodes En el primer, que arriba fins els anys cinquanta, fa ús d’elements del folklore georgià i el seu llenguatge es caracteritza pel lirisme En la segona etapa, però, opta per una renovació estilística i experimenta amb el dodecatonisme, les tècniques…

Estudià harmonia, contrapunt, fuga, orquestració i instrumentació al Conservatori del Liceu, on fou el primer a obtenir el diploma de mestre de composició 1960 Intèrpret dels instruments més característics de la cobla, esdevingué compositor de sardanes gairebé un centenar i investigador musical També compongué diverses obres orquestrals Concert de la Costa Brava, Fantasia i fuga, Rapsòdies empordaneses, Suites clàssiques catalanes , etc Autor de diversos estudis de temàtica sardanista, publicà les obres  Contra la falsa sardana 1953, El cançoner de l’Empordà 1993 i  Nou tractat d’…

Estudià al Conservatori de París 1918-23 i a partir del 1926 amplià la seva formació amb Maurice Ravel Després d’haver exercit com a violinista en diverses agrupacions, el 1928 debutà com a director d’orquestra als Concerts Pasdeloup, i inicià una brillant carrera El 1934 fou nomenat director adjunt de l’Orquestra Nacional de la Radiodifusió francesa Dirigí com a titular les orquestres Nacional de França 1944-47, Simfònica de Seattle 1948-51 i Simfònica de Lieja 1964-67 El 1962 ingressà com a professor de direcció orquestral al Conservatori de París 1962-74, i més tard ensenyà al de Lieja…

Es formà al Conservatori d’Oslo en les disciplines de teoria, piano i orgue i, parallelament, rebé lliçons de composició de mestres com V Holmboe Exercí la crítica musical en la revista Dagbladet  d’Oslo del 1960 al 1968 Iniciat en el món de la composició a través de la música de cambra -amb obres com el quartet de corda Epigram 1955-, en el seu llenguatge abandonà les influències de B Bartók per a endinsar-se en la atonalitat El 1962, l’Òpera Estatal Noruega li encarregà un ballet i també compongué Katharsis , obra en la qual usà per primera vegada mitjans electrònics Precisament la música…

A sis anys inicià estudis de piano i de violí, i el 1939 fou admès com a membre dels Petits Cantors de Viena, formació en la qual cantà com a solista àries de cantates i oratoris de JS Bach Posteriorment amplià la seva formació musical a l’Escola Superior de Música de Viena, on estudià arpa, cant i direcció coral El 1950 fou contractat com a corista de l’Òpera de Viena i set anys més tard passà a ser-ne solista A més del repertori contemporani, s’especialitzà en lied i, sobretot, en les cantates, oratoris i passions de JS Bach N Harnoncourt sollicità la seva presència per a enregistrar l’…

Després d’haver estudiat música a Escòcia i Anglaterra, treballà al costat de Peter Maag a Bonn Posteriorment prosseguí la seva formació a Amsterdam i a Milà El 1961 fou guardonat amb el primer premi del Concurs d’Orquestra Philarmonia de Londres, cosa que li permeté debutar a la capital anglesa amb aquesta formació Un any més tard fou nomenat director assistent de l’Orquestra Simfònica de Bournemouth i en 1964-65 en fou director associat El 1964 debutà al Sadler’s Wells Opera amb La Traviata Del 1965 al 1970 dirigí l’Orquestra Simfònica Escocesa de la BBC i entre el 1971 i el 1983 substituí…

Estudià música amb el seu pare, Luis, mestre de concerts del Teatro Colón, i amb Juan Carlos Paz, E Barenboim i M Drago Gràcies a una beca, el 1950 anà a París a estudiar amb O Messiaen, ciutat on s’interessà pel jazz En retornar a l’Argentina formà una banda de be-bop El 1958 es traslladà a Nova York, on tocà i arranjà per a moltes bandes i intèrprets, com el català Xavier Cugat o la Dizzy Gillespie’s, amb la qual actuà en 1960-62 El 1964 anà a Hollywood, ciutat on experimentà un gran èxit com a compositor de bandes sonores i música per a la televisió Gravà i dirigí grans intèrprets de…

Realitzà els seus estudis al Conservatori del Liceu de Barcelona, i probablement els continuà a Itàlia Al juny del 1879 cantà al Liceu l’òpera de Marià Obiols Laura Debelan , amb llibret de F Fors de Casamajor, obra que fou el seu debut en el camp operístic, i l’any 1880 actuà a Venècia amb l’òpera de Verdi Il trovatore Durant la temporada 1887-88, debutà al Teatre Carlo Felice de Gènova amb l’òpera Don Carlo , de Verdi Excellí en Lohengrin , de Wagner, i Mefistofele , d’Arrigo Boito Feu gires per Espanya, Portugal, Itàlia i Amèrica i exercí de professora de cant al Conservatori…

Vida Fou el tercer dels quatre fills de F’odor Ignat’evic Stravinskij , cèlebre baix baríton de l’Òpera Imperial Russa, i d’Anna Kholodovskaja 1854-1939, hàbil pianista El nom primitiu familiar era Sulima-Stravinskij, cognom que prové del Strava, un rierol de la Polònia oriental Fill de família amant de la música, i educat per tant en un ambient musical, Igor conegué des de la infantesa les obres mestres del teatre líric rus i el plaer de la lectura —el pare posseïa una extensa biblioteca, on també hi havia partitures d’òperes— Començà a estudiar piano a nou anys a instàncies dels seus pares…