Resultats de la cerca

Estudià amb la pianista M Long i a partir del 1934 composició amb H Büsser al Conservatori de París A partir dels anys seixanta ocupà diversos càrrecs importants relacionats amb la música Fou director del Conservatori de Boulogne-sur-Seine 1959-62, director de música al Ministeri d’Afers Culturals 1966-75 i membre de l’Acadèmia de Belles Arts Des de tots aquests càrrecs promogué la creació d’orquestres regionals i una reestructuració de l’ensenyament musical als conservatoris Les seves composicions, amb un llenguatge a mig camí entre la tradició i les avantguardes, pertanyen als gèneres més…

Estudià música i cant a París i el 1950 debutà al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles, on romangué durant tres temporades Tot i haver centrat la seva carrera a França, especialment a l’Òpera i a l’Òpera Còmica de París i al Festival d’Ais de Provença, al qual assistí assíduament a partir del 1956, també actuà a Brusselles i a Amsterdam i obtingué èxits internacionals gràcies a les seves aparicions als festivals de Salzburg 1972-88 o Glyndebourne 1966 i a les actuacions al Metropolitan de Nova York, on debutà el 1982 amb Les contes d’Hoffmann El 1985 estrenà a l’Òpera de París diverses…

Incitat pel seu pare, violinista, s’inicià de ben petit en la música, en primer lloc com a concertista de piano A vuit anys dirigí la Vuitena simfonia de L van Beethoven a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, i quan en tenia onze fou convidat a dirigir a Londres, on debutà a la Harringay Arena amb obres d’A Dvorák i L van Beethoven En anys successius actuà de nou a la capital anglesa especialment en 1959-63, a més de ser convidat arreu del món Del 1970 al 1980 dirigí l’Orquestra Simfònica de Winnipeg Canadà, i entre el 1982 i el 1988, la d’Adelaida Austràlia Estrenà obres d’autors del segle…

Inicià els seus estudis a catorze anys, combinant la música amb la seva feina en una mina Poc després ingressà al Conservatori de París, on obtingué el primer premi extraordinari de corneta, i després el de trompeta Acabada la seva formació, fou solista dels Concerts Lamoureux 1953-60, de l’Orquestra Filharmònica de l’ORTF 1953-62 i de l’Orquestra de l’Opéra Comique de París 1962-67  Guanyà diversos premis i a partir del 1963 inicià una brillant carrera com a solista arreu d’Europa i d’Amèrica A banda de les seves interpretacions d’obres barroques i clàssiques, amb què s’ha erigit com a…

Édouard Salabert Londres 1838 - París 1903 fundà l’empresa a París el 1878 El seu fill Francis París 1884 - regió de Shannon, Irlanda 1946 prengué el relleu al capdavant del negoci patern el 1901 Durant els primers temps edità abundant música lleugera -com ara cançons de M Chevalier i M Dietrich-, música per al cinema, jazz i operetes Aquest material proporcionà grans beneficis a l’empresa, que progressivament començà a diversificar la seva oferta amb música clàssica i contemporània i material didàctic Així, per exemple, es publicaren obres de G Auric, A Honegger, F Mompou i D Milhaud A més,…

L’Orquestra de París recollí, doncs, el testimoni de la llarga tradició musical que, en els seus 139 anys d’història 1828-1967, havia anat gestant l’Orquestra de la Societat dels Concerts del Conservatori El seu primer director fou Charles Münch, que en 1938-48 ja havia dirigit la Societat dels Concerts del Conservatori Arran de la seva sobtada mort 1968 durant una gira de l’orquestra pels Estats Units, Herbert von Karajan n’assumí la responsabilitat com a conseller musical 1969-71 Posteriorment fou dirigida per Georg Solti 1972-75, Daniel Barenboim 1975-89 -que li afegí el cor-, Semyon…