Resultats de la cerca

Estudià al Conservatorio San Pietro in Maiella de Nàpols, on fou deixebla de G Cigna A Palerm debutà al Teatro Massimo com a Liù Turandot , després d’haver guanyat un concurs de cant celebrat en aquesta ciutat Posteriorment hi cantà òperes de G Verdi, R Leoncavallo i G Donizetti Contractada pel Teatro alla Scala de Milà, hi interpretà diversos papers puccinians durant els anys setanta El 1978 debutà als Estats Units -Chicago i Dallas- i feu diverses representacions a l’Argentina i Veneçuela De nou a Europa, actuà amb èxit als festivals de Verona i d’Ais de Provença, en el darrer dels quals…

Estudià cant a Milà, ciutat on debutà el 1939, com a Liù Turandot , al Teatre Puccini Durant la Segona Guerra Mundial cantà en diversos teatres de província italians i el 1947 actuà per primera vegada al Teatro alla Scala de Milà amb Tabarro , escenari on es presentà successivament al llarg de vint anys, amb els principals papers de repertori, a més d’estrenes d’autors del segle XX com GC Menotti D’aquest autor, el 1951 estrenà a Itàlia The Consul Interpretà amb èxit papers d’òperes de F Cilea, I Montemezzi, C Monteverdi, R Rossellini i G Pannain, posant un especial èmfasi en els aspectes…

Estudià a l’Acadèmia Benedetto Marcello de Venècia i debutà a la mateixa ciutat amb Otello , de Verdi Ben aviat fou contractada per a actuar a Amsterdam, París i Nàpols El 1969 interpretà el paper de Liú Turandot a l’Arena de Verona i un any després hi cantà el de Micaela Carmen , paper amb el qual debutà a la Scala de Milà el 1972 Després actuà successivament a Munic, Berlín, Florència, Barcelona i Nàpols, on obtingué un gran èxit en el paper titular de Tosca El 1985 inaugurà la temporada de la Scala amb Aïda , que protagonitzà diverses vegades a Verona El 1991 protagonitzà Turandot ,…

Estudià cant i piano a l’Escola Municipal de Música de la seva ciutat natal i el 1948 interpretà al Gran Teatre del Liceu el paper de Donna Elvira Don Giovanni Dos anys més tard fou Liù Turandot al mateix teatre, on també intervingué en diverses funcions de La flauta màgica i Orfeo ed Euridice El 1952 coprotagonitzà la pellícula La danza del corazón , de R Alfonso i IF Iquino, al costat dels cantants M Ausensi i P Torres, i dos anys després cantà I Pagliacci , a Madrid, amb M del Monaco El 1959 protagonitzà al Liceu Amunt , de M Altisent, i la temporada 1960-61 participà en l’estrena de…

Estudià a Bolonya amb C Vezzani, i debutà el 1926 a Cremona sota el pseudònim de Maria Biachi Un any després ho feu a Parma en el paper de Liù, a Turandot El 1928 cantà per primera vegada a la Scala de Milà interpretant Els mestres cantaires de Nuremberg , moment a partir del qual desenvolupà una reeixida carrera fins a la seva retirada dels escenaris, el 1950 Cantà al Covent Garden de Londres 1937-39 i el 1938 inicià la seva primera gira nord-americana, durant la qual es destacà especialment a San Francisco i Nova York Feu una gran creació del paper titular de Manon Lescaut , a la qual cal…

Estudià música a la seva ciutat natal, on debutà a la Volksoper el 1915 Entre el 1917 i el 1926 actuà a la Staatsoper i del 1922 al 1935 ho feu al Festival de Salzburg Convidada per B Walter, fou membre de la companyia de la Städtische Oper de Berlín, on romangué entre el 1926 i el 1933 Es destacà especialment en el repertori mozartià, tot i que també obtingué èxits en òperes de G Donizetti, G Verdi i R Strauss, especialment en papers de coloratura El 1927 cantà una reeixida Liú Turandot al Covent Garden de Londres El 1933, amb l’adveniment del nacionalsocialisme, es traslladà a França, on…

Es formà al Conservatori de Música del Liceu, on fou deixebla d’E Kemeny i de C Gombau En aquest centre guanyà diversos premis, com ara el Mercedes de Bonis i l’Eugenia Kemeny Al gener del 1975 actuà amb èxit en el paper de Micaela de Carmen , al costat de P Lavirgen i de G Bumbry, personatge que després interpretà en ciutats com Bilbao, Oviedo, València, Saragossa i Niça A Itàlia, el mateix any 1975, guanyà el Concorso Internazionale per Voce Verdiane de Parma La seva trajectòria fou especialment intensa els anys vuitanta, amb aplaudides actuacions a l’estat espanyol, en diversos països…

Vida És considerat el compositor més important d’òpera italiana posterior a Verdi Nasqué en el si d’una família de tradició musical -que es remunta al segle XVIII- i fou el cinquè fill dels vuit de Michele Puccini i Albina Magi S’inicià en l’estudi de la música amb el seu pare, el qual morí quan Giacomo tan sols tenia sis anys A pesar de la difícil situació familiar, la mare -amb qui Puccini sempre mantingué forts lligams afectius- l’esperonà constantment a prosseguir la seva formació musical amb el seu oncle Fortunato Magi El 1868 entrà a formar part dels cors de San Martino i San Michele, i…

Durant la primera meitat del segle XVI, la tradicional situació de marginació de la dona dins el món musical europeu, especialment en l’àmbit de la música religiosa, començà a canviar en certes corts del nord d’Itàlia, on algunes dames de famílies molt importants començaren a destacar com a músics i patrons de les arts en general De fet, fins l’aparició del madrigal a mitjan segle XVI C de Rore i L Marenzio pràcticament no hi ha música composta per a veus femenines A partir de la formació del Concerto delle dame a Fer rara grup de veus femenines agudes creat amb el patronatge d’Alfons II d’…