Resultats de la cerca

Sol ser un llistó folrat de feltre per a absorbir el cop del retorn del martell i eliminar-ne els sorolls mecànics Acostuma a ser una part independent del sistema de palanques mòbils de la tecla, excepte en algunes de les antigues prellmechanik austríaques en les quals el martell reposava sobre la tecla

Indispensable en la majoria de les cítares, amb mànec o sense, és una part estructural que té, a més de la funció anterior, la de transmetre la vibració de les cordes a la resta de l’instrument Els ponts solen construir-se de materials resistents fusta, os o ivori, per tal de suportar la pressió de les cordes, però ben lleugers, per evitar qualsevol resistència a la transmissió del so Quan els instruments tenen dos ponts -un a cada extrem de les cordes-, el més proper al claviller s’anomena celleta La decoració i forma del pont orienten sovint sobre l’escola, l’època i el lutier que l’ha fet…

En els que tenen la taula harmònica parallela a la superfície del terra piano de cua i clavicèmbal, la tapa superior, fixada amb frontisses laterals, se sol deixar semioberta per a reflectir el so, que és projectat en un sentit més direccional cap a l’auditori El puntal, que pot tenir diferents llargades o diferents posicions de fixació, trava l’obertura de la tapa en la posició desitjada

Més en particular, cadascuna de les diferents peces longitudinals -generalment de fusta dura o d’ivori- que formen l’estructura bombada del fons de la caixa del llaüt En alguns instruments, com per exemple la guitarra, s’anomenen costelles només els llistons de reforç encolats a la taula perpendicularment a les cordes En aquest cas, els reforços més prims encolats en forma de ventall reben el nom de varetes

A través dels seus forats transversals dona pas a l’aire provinent del salmer, que fa sonar, en els jocs escollits, els tubs corresponents a les tecles que es toquen

Resta fixada, en direcció longitudinal i parallelament a les cordes, sota la pota del pont que correspon a les cordes greus, per la qual cosa s’anomena també barra de baixos La seva funció acústica és especialment notable en l’equilibri entre sons greus i aguts Començà a utilitzar-se en el violí al final del segle XVI, quan amb l’increment de la tensió de les cordes per a aconseguir una sonoritat cada cop més brillant, d’acord amb les exigències del virtuosisme naixent, augmentà la pressió d’aquestes sobre el pont Les seves dimensions han anat variant al llarg de les diferents èpoques

El sistema de varetes desenvolupat pels guitarrers espanyols del segle XVIII evolucionà des dels models amb tres varetes convergents en direcció a la boca de F Sanguino i J Benedid fins a la disposició en forma d’estel d’A de Torres del 1854