Resultats de la cerca

Vida Estudià música a Moscou amb R Glière, i posteriorment entrà al Conservatori de Sant Petersburg, on tingué com a professors I Kryžanovskij teoria, A L’adov composició i N Rimskij-Korsakov instrumentació En tornar del front, el 1917 s’establí a Moscou i, des del 1921, hi impartí classes al conservatori, on era catedràtic de composició Fou un dels organitzadors del Collectiu de Compositors 1919-23 Del 1940 al 1947 treballà de redactor en la revista Sovetskaja muzyka  i també exercí la crítica musical en diverses publicacions Fou un gran amic de S Prokof’ev, l’opinió del qual tenia molt en…

Ha desenvolupat una intensa tasca en el terreny de la interpretació d’obres contemporànies i de la investigació musicològica Ha estrenat obres de diversos compositors L Berio, G Sinopoli, I Xenakis, G Auric, A Clementi, H Dutilleux, etc, escrites expressament per a la formació El 1975 es creà, en el mateix collectiu, el Quartet Francès 2e 2m, formació de corda que ha estrenat igualment obres de P Méfano, C Halffter, T Baird o A Payne, entre d’altres

A sis anys inicià la seva formació musical Posteriorment estudià enginyeria a la Universitat de Torí Fou editor de nombroses revistes, com "Quaderni della Rassegna musicale" i la "Rivista musicale italiana" també publicà diverses colleccions de música i diccionaris musicals Dirigí i administrà diferents societats i institucions musicals, entre d’altres el Teatre de Torí 1925-31, i fou secretari del I Maggio Musicale Fiorentino Del 1951 al 1969 fou crític musical de la revista "Tempo" Milà Orientà la seva recerca principalment vers la música contemporània i escriví el llibre Musicisti moderni…

Es doctorà en musicologia a la Universitat de Princeton 1967 i fou deixeble d’Oliver Strunk, Arthur Mendel i Lewis Lockwood Fou professor a la Universitat de Syracuse 1966-68, a la de Cornell i a la de Chicago des del 1999 Editor del "Journal of the American Musicological Society" 1972-74, ha exercit diferents càrrecs a la Universitat de Cornell i al College of Arts and Sciences És l’editor del New Harvard Dictionary of Music 1986, Harvard Biographical Dictionary of Music i Harvard Concise Dictionary of Music and Musicians 1999 La seva recerca s’ha centrat en la música de l’Edat Mitjana i del…

La casa dels seus pares era un centre important de la vida musical vienesa Fill de la cantant Helene Magnus, des de ben petit rebé una excellent formació musical Abans de tenir vint anys ja destacava com a pianista i com a compositor Estudià ciències naturals i filosofia a les universitats de Heidelberg i Viena, i en aquesta darrera es doctorà en química el 1900 Posteriorment assistí a la Universitat de Berlín per estudiar psicologia experimental i musicologia, i s’interessà especialment per la psicologia del so Assistent de C Stumpf a l’Institut Psicològic des del 1905, l’any següent passà a…

Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Feu treballs de perfeccionament amb Joan Guinjoan i Rosa Colom i posteriorment amplià els estudis amb Ch Causeret, M Deschaussées i M Rybicki a París, on el 1973 obtingué el títol de l’Escola Normal de Música Fou primer premi en els concursos internacionals de Jaén 1973, Épinal 1977 i Paloma O’Shea, de Santander 1979 S’inicià en la música de cambra al costat de Gonçal Comellas, Rafael Ramos i Arto Noras, i també amb el Quartet Gabrielli de Londres Ha desenvolupat una tasca important com a solista al…

Formació i inicis Durant la infantesa, la seva família es traslladà a viure a Barcelona L’any 1942 inicià estudis de solfeig i piano amb L Sigg, que continuà amb Rosa M Kucharsky, la influència de la qual fou determinant en el seu decantament per la música El 1951, en una exposició de Dau al Set , conegué Joan Ponç i Bonet , Antoni Tàpies i Puig i Joan Brossa i Cuervo , amb els quals collaborà sovint especialment amb el darrer, amb qui mantindria una estreta relació al llarg de tota la vida i hi compartí una similar concepció de l’art Aquest mateix any inicià els estudis de composició amb…

Fou deixeble de l’Acadèmia Salom de Calella i de l’Institut Ardèvol de Barcelona, i complementà la seva formació amb Amadeu Vives Fundà i dirigí l’Orfeó La Barretina de Malgrat de Mar, i la Cobla Llevantina de Calella 1922, que dirigí durant dotze anys i de la qual fou també primer tenora i tible A partir de la Guerra Civil residí a Madrid i, temporalment, a Sant Pol de Mar Com a compositor ja gaudia de renom en l’àmbit sardanístic els anys vint, però fou en el camp dels ballables on transcendí el seu nom, notablement pel pasdoble Las Islas Canarias i les cançons de cinema Mi barco velero i A…

Nasqué accidentalment a París, fill de dos músics nord-americans que hi estudiaven Nen prodigi, inicià els estudis de piano i violí a cinc anys i debutà com a director d’orquestra a Nova York quan en tenia nou Estudià direcció amb Vladimir Bakaleinikoff a Pittsburgh i combinà la seva formació musical amb l’estudi de les matemàtiques El 1941 fou convidat per A Toscanini a dirigir l’Orquestra Simfònica de l’NBC El 1946 fundà el Fine Arts Quartet of Pittsburgh, on fou primer violí fins el 1956 El 1948 fou violinista de l'orquestra d'aquesta ciutat S'inicià com a director el 1953 al Teatre…

Rebé la primera formació musical del seu pare i a vuit anys entrà a formar part de l’escolania de l’església de Betlem, a Barcelona Posteriorment estudià cant al Conservatori de Música de la capital catalana El 1931 debutà a la mateixa ciutat amb Los gavilanes i en 1933-34 estrenà diverses sarsueles als teatres Ideal i Coliseum Durant la Guerra Civil Es panyola actuà en la companyia de M Redondo fins que fou empresonat a Lleó El 1948 cantà al Gran Teatre del Liceu Doña Francisquita Consagrat definitivament a la sarsuela, n’estrenà diverses obres d’autors coetanis Enregistrà en…