Resultats de la cerca

Vida Destacat nen prodigi, estudià gràcies a l’ajut d’alguns mecenes Es formà al Conservatori de Roma, fou deixeble de GF Malipiero al Conservatori de Venècia, i rebé classes de direcció amb C Guarnieri a Siena el 1941 i, després de la guerra, amb H Scherchen, que l’introduí en les tècniques del dodecatonisme Feu la seva presentació com a director el 1950, a Munic, i ben aviat el seu nom s’associà a la música del segle XX Promotor, juntament amb Luciano Berio, de l’Studio di Fonologia de Milà, impartí diferents cursos de direcció, composició i anàlisi en prestigiosos espais, com els Cursos de…

Inicià la seva formació musical al Conservatori de Mesina i la continuà al Conservatori B Marcello de Venècia, ciutat on tingué F Donatoni com a mestre Després d’ampliar els seus coneixements de composició als Cursos de Darmstadt amb G Ligeti i K Stockhausen, es formà com a director amb B Maderna, a Siena, i amb H Swarowsky, a Viena El 1975 fundà el Bruno Maderna Ensemble, mentre actuava cada cop més sovint al capdavant de diverses orquestres simfòniques L’any 1978 debutà com a director operístic a La Fenice de Venècia, el 1983 fou nomenat titular de la New…

Fou alumne de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Començà la seva carrera com a flautista solista de l’Orquestra Simfònica de la RAI de Roma i ben aviat emprengué gires per Itàlia i Europa amb un repertori molt ampli, encara que demostrà una afinitat particular per la música barroca i la del segle XX Molts compositors, especialment italians, com Berio, Maderna, Nono o Petrassi, li dedicaren algunes obres Fou professor de l’Acadèmia de Santa Cecília, així com dels Cursos d’Estiu de Darmstadt i de l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki Entre les obres que enregistrà sobresurten els Concerts per a…

Fou alumne de Lily Laskine al Conservatori de París Es diplomà el 1950 amb un primer premi en arpa i es perfeccionà amb Pierre Jamet Membre fundador de l’Orquestra de París 1967, destacà fonamentalment per les interpretacions de música contemporània, sovint com a membre de formacions com le Domaine Musical, Ars Nova i Musique Vivante També actuà com a solista en festivals de música contemporània -entre d’altres, els de Darmstadt i Donaueschingen- i en altres festivals, com el Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença o el Festival de Varsòvia El 1972 fundà el Trio Debussy Estrenà…

Realitzà els estudis musicals a París, on fou deixeble de Joseph Benvenutti i Magda Tagliaferro S’ha especialitzat en la música del segle XX El 1975 fixà la seva residència a Catalunya, des d’on exerceix la seva activitat de promotor cultural És el fundador i el director del conjunt instrumental Solar Vortices, a Perpinyà, en conveni amb el Ministeri de Cultura francès Com a divulgador de la música contemporània, ha estrenat obres de compositors tan diversos com L de Pablo, M Feldman, J Cage, G Scelsi, JM Mestres Quadreny, B Maderna, K Stockhausen o T Marco, i ha donat a conèixer…

Començà els estudis amb el seu pare, que també era professional d’aquest instrument Fou alumne de la Hochschule de Colònia i del Conservatori de Música de París El 1946 arribà a solista de l’Orquestra Simfònica de la WDR de Colònia S’interessà particularment per la música contemporània i participà en festivals especialitzats com els de Berlín, Varsòvia i Venècia Molts compositors, com BA Zimmermann, T Baird o W Kotonski, li dedicaren obres seves Tingué una relació particularment intensa amb l’italià B Maderna, de qui estrenà dos concerts per a oboè 1962 i 1967 i la Grande Aulodia per a flauta…

Feu estudis de comptabilitat i, a partir del 1949, començà a estudiar l’oboè de forma autodidàctica Les seves interpretacions meresqueren el suport de diversos jurats de concursos internacionals el 1954 obtingué un segon premi al Concurs de Munic, l’any 1957, la medalla d’argent del Concurs de Moscou, i el 1959, el primer premi dels concursos de Praga, Viena i Ginebra Formà part de la Nouvel Orchestre Philharmonique de Radio France durant més de vint anys Sovint tocà també música de cambra al costat del llaütista Daniel Fournier, i enregistrà obres del Barroc francès amb el clavicembalista…

Entre el 1951 i el 1954 estudià cant a l’Escola Superior d’Òpera de l’Estat de Poznan i posteriorment amplià la seva formació a l’Escola Superior de Música de Varsòvia Més tard es traslladà a Itàlia, on fou deixebla, entre d’altres, de T Dal Monte El 1959 guanyà el primer premi d’un concurs de cant de Hertogenbosh i fou convidada a participar en interpretacions d’oratori clàssic —especialment de JS Bach, GF Händel i WA Mozart— en països centreeuropeus Especialitzada en l’òpera del repertori barroc, com ara C Monteverdi, interpretà també obres de compositors del segle XX com P Boulez, L Nono,…

Començà a estudiar piano i violí a quatre anys El 1964 ingressà al Mozarteum de Salzburg, on es formà com a director d’orquestra amb B Maderna i H von Karajan Posteriorment amplià la seva formació a Viena amb H Swarowsky El 1969 rebé el primer premi del Concurs Internacional de la Ràdio Austríaca i l’any següent es doctorà en filosofia a la Universitat de Salzburg Ha dirigit les orquestres de l’Òpera d’Istanbul 1970-73, d’Enschede 1974-75 i de Dortmund 1975-77 Des del 1978 dirigeix a l’Òpera de Viena, i des del 1986, a l’Òpera de Roma Fou director general de música a Berna 1979-…

Estudià piano amb J Montés, composició amb A Ginastera i direcció d’orquestra amb R Kinsky També rebé lliçons d’A Copland, L Dallapiccola, B Maderna, GF Malipiero i O Messiaen Des del 1964 fou un actiu compositor i director d’avantguarda Fundador de l’orquestra de cambra Solistas de Música Contemporánea de Buenos Aires, fou director artístic del Teatro Colón de la capital argentina i professor de la Universidad Católica i de la Universidad Nacional Els seus treballs s’han estrenat a París i Washington, entre altres ciutats importants Rebé diverses distincions, com el Premi…