Resultats de la cerca

Fou continuadora de l’activitat de l’Acadèmia Granados, la qual havia estat dirigida des de la mort d’E Granados pel mateix F Marshall Dirigida fins el 1959 per aquest i després per Alícia de Larrocha, l’escola gaudeix d’un gran prestigi en l’ensenyament del piano Entre els deixebles que han passat per les seves aules es poden citar Francesca Madriguera, Alícia de Larrocha, Rosa Sabater i Alberto Giménez Atenelle, entre molts altres

Frank Marshall fou una de les figures més destacades de l’escola pianística catalana D’origen anglès -sempre mantingué el passaport d’aquest país-, es formà al Conservatori del Liceu amb Sánchez Cabañach i Antonio Puyé Posteriorment es perfeccionà amb Enric Granados a l’acadèmia fundada l’any 1901 per aquest compositor i pianista El 1916, en morir el seu mestre, li succeí com a director de l’acadèmia, que a partir del 1920 dugué el seu nom A la dècada dels anys vint, Marshall alternà la tasca docent amb la concertística, aquesta abandonada progressivament després d’…

Filla de pare català i mare belga, d’origen holandès, es formà a Barcelona i és considerada hereva de la tradició pianista de Granados-Marshall, que també ha sabut transmetre des del seu vessant de pedagoga Estudià amb Frank Marshall i, més tard, amb Alícia de Larrocha i Xavier Montsalvatge composició a l’Acadèmia Marshall Destacà de seguida com a solista i oferí concerts amb orquestres de renom internacional al costat de directors de fama Cal destacar especialment la gira de concerts per Europa i el Japó que realitzà amb el director Igor Markevitch, amb…

Estudià a les acadèmies de Frank Marshall i d’Enric Granados, de Barcelona Debutà el 1908, i el 1912 es presentà al Liceu amb Romeo et Juliette , de Gounod El mateix any estrenà Liliana , d’Apelles Mestres, i el 1914 fou la protagonista en l’estrena de Maruxa , d’Amadeu Vives, paper que cantà molts cops En retirar-se dels escenaris prematurament 1935, exercí una destacada tasca docent

És germà del pianista David Padrós Feu estudis a Igualada amb Joan Just i a l’Escolania de Montserrat amb David Pujol, i posteriorment estudià piano amb Alícia de Larrocha i Frank Marshall i composició amb Cristòfor Taltabull i Josep Barberà Gràcies a Taltabull, entrà en contacte amb els corrents musicals més innovadors, fet que fou decisiu en la seva carrera compositiva i pianística Fou pioner en la interpretació, com a pianista, d’obres dels autors de l’anomenada Segona Escola de Viena —A Schönberg, A Webern i A Berg— als Països Catalans i a l’Estat espanyol Fou professor de l…

Rebé les primeres nocions de música del seu pare Posteriorment cursà estudis de piano amb Francesc Casellas, i finalment amb Frank Marshall 1924-28 Amb Alícia de Larrocha i Rosa Sabater, és considerat el pianista més dotat d’aquesta escola Durant els deu anys següents, impartí cursos avançats de piano a l’Acadèmia Marshall de Barcelona Des del 1927 residí a Mataró, ciutat on desenvolupà la seva trajectòria professional i docent Amb el Quintet Clavé interpretà música per al cinema fins a l’arribada del sonor, i també en sales de ball i de concert Els anys trenta…

Fou deixeble d’Enric Granados i de l’Acadèmia Marshall, on més tard fou professor Dirigí el cor del Cercle Catòlic de Gràcia, i fou membre i professor de l’Institut de Cultura Musical de Barcelona És autor de cançons sobre texts de Carner Fred , 1926, López-Picó, etc, sardanes, com Desig 1926, música de cambra, etc El 1952 fundà el Trio Fluvià, del qual fou pianista i amb el qual actuà per tot Catalunya fins el 1959 Fill de Pius de Fluvià  i Borràs i nebot de Manuel de Fluvià , és pare de l’heraldista Armand de Fluvià

Fou nen cantor de la catedral de Pamplona i posteriorment membre de l’Orfeón Pamplonés Es traslladà a Madrid, on fou deixeble de C del Campo i J Turina Gaudí d’un gran reconeixement com a pianista, professió amb la qual es guanyà la vida La seva obra musical té punts de contacte amb l’andalusisme de Turina, si bé fou molt receptiu als nous corrents musicals europeus i els seus gustos musicals incloïen la música barroca i la clàssica Fou un compositor molt popular, rebé en dues ocasions el Premio Nacional de Música i compongué una gran quantitat de bandes sonores, com ara la de Madrid de mis…

Començà els estudis a l’acadèmia de música fundada a Girona per Tomàs Mollera i els continuà amb Josep Soler, Gaspar Cassadó i Joan Massià a Barcelona Fou membre de l’Orquestra Pau Casals i de diverses formacions de cambra com el Quintet Català, que fundà, quan encara residia a Girona, amb Miquel Oliva, Josep M Dalmau, Rafael Serra i Josep Serra També formà part del Quintet Laietà, del qual fou promotor l’any 1927, i del Trio Ateneu, amb Manuel Borguñó i Rafael Serra Fou, així mateix, un dels fundadors del Quartet de Corda de Barcelona, amb el qual feu nombroses gires per tot el territori de…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Es perfeccionà a Brusselles, on fou deixeble de Jacques Gaillard, el fundador del Quartet Schörg, i posteriorment a Berlín amb Jean Berardy Fou membre de l’orquestra del Kurhause, a Westerland-Sylt, amb la qual debutà com a solista l’any 1912 El 1914 tornà a Barcelona, on fundà el Trio Barcelona amb el pianista Ricard Vinyes i el violinista Marià Perelló Aquell mateix any es presentaren a Berlín i després de la guerra realitzaren una gira per Amèrica Participà en nombrosos concerts a París, Madrid i Barcelona, on interpretà la primera…