Resultats de la cerca

El nom italià prové del fet que originàriament els martells, en desplaçar-se, podien arribar a tocar només una de les dues o tres cordes de cada nota, provocant-hi una reducció del volum i, alhora, un canvi tímbric, característiques inspirades en els registres del clavicèmbal En el piano modern, però, on aquest tipus de sordina només és present als models de cua, les cordes que continua percudint el martell amb el pedal enfonsat són dues de cada tres a tota la zona aguda

És format per un mànec de fusta i un cap recobert de feltre, en angle recte, que també justifiquen el seu nom Els martells, un per cada nota i articulats per l’extrem del mànec, són situats en una renglera sota les cordes als pianos de cua, i al davant als verticals, i són impulsats contra les cordes corresponents pel joc de palanques que anomenem teclat El sistema de producció del so per mitjà dels martells és el responsable de la ductilitat dinàmica de l’instrument i l’element essencial que permeté el pas del clavicèmbal a l’anomenat, precisament per aquesta…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon colpejat indirectament, per sacseig Consta d’una taula de fusta, o bé una caixa de fusta, amb diversos martellets mòbils que se subjecten sobre un pont central En sacsejar l’instrument, els petits martells o maces colpegen una banda i l’altra de la taula de ressonància Juntament amb el carrau i la maça, forma part del ritual dels oficis de Setmana Santa, en substitució de les campanes Algunes matraques, en lloc de martells, tenen dues plaques que colpegen una placa central amb mànec, a la qual estan folgadament lligades…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon per sacseig agiosýmantron o de percussió sobre una placa o taula semante´rion Felip Pedrell fa distinció entre l' agiosýmantron , tipus de sonall que antigament utilitzaven els cristians grecs en la crida dels fidels a les funcions religioses, i el semante´rion , taula de fusta estreta i llarga, de dimensions variables, que era percudida amb un o dos martells, utilitzat antigament per hebreus i grecoturcs en substitució de les campanes, i vigent encara actualment en alguns monestirs Altres autors assimilen ambdues denominacions…

Sovint, en lloc de moure els apagadors, acciona un mecanisme que interposa una llarga tira de feltre entre els martells i les cordes

La seva sonoritat divergeix de la del piano, ja que normalment no té apagadors i els martells són recoberts de cuir Molt emprat pels músics de carrer a partir del segle XIX, la seva invenció s’atribueix a l’anglès Joseph Hicks La seva construcció fou durant molt temps italiana i anglesa, i la major parts dels seus fabricants a Anglaterra foren d’origen italià

En els cordòfons, els mecanismes generadors més habituals són els martells i els saltadors, comandats des dels teclats per exemple, piano i clavicèmbal, respectivament o sistemes amb rodes viola de roda Es consideren mecanismes de producció del so dels aeròfons les llengüetes, els bisells i els broquets En aquesta mena d’instruments, els mecanismes responsables de la modulació dels sons són les claus, que tapen els forats, les vares i diversos tipus de vàlvules giratòries, de pistó, etc En els instruments mecànics, els sistemes motors i transmissors del moviment, responsables de…

La majoria d’aquests dispositius n’afecten també l’espectre tímbric, la qual cosa produeix com a resultat sonoritats especials, sovint misterioses o llunyanes Per a obtenir aquests efectes, les sordines poden actuar directament sobre el generador, com passa en molts instruments de corda -especialment amb teclat-, on s’apropen feltres contra les cordes, generalment accionats des d’un pedal o un registre, que n’amorteixen la vibració en alguns pianos els feltres s’interposen entre la corda i els martells En els instruments aeròfons, en canvi, les sordines no actuen directament…

Format a Londres, s’establí a París, on collaborà amb IJ Pleyel i, el 1815, obrí el seu propi taller de construcció Durant el segon quart del segle XIX adquirí una justa reputació com a constructor refinat i gran innovador, ja que es dedicà incansablement a experimentar amb els seus propis invents, no sempre reeixits i que acabaren provocant la fallida de l’empresa Entre les seves patents que prosperaren destaquen el recobriment de feltre per als martells i el pianino , primer piano vertical de petites dimensions, amb encreuament de cordes Tot i que la firma no tingué continuïtat…

Per extensió, s’aplica el terme a qualsevol accessori que faci aquesta mateixa funció En prémer les tecles, els apagadors alliberen les cordes perquè aquestes puguin vibrar lliurement Inversament, quan els dits deixen anar les tecles, els apagadors entren en contacte amb les cordes per impedir que puguin continuar vibrant Al clavicèmbal els apagadors són fixats al mateix saltador que suporta el balancí i el plectre Als pianos, en canvi, solen ser independents dels martells, encara que s’accionen amb el mateix joc de palanques que activa la tecla Ja als primers pianoforti del…