Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Martha Graham
Música
Ballarina, coreògrafa, pedagoga i fundadora de la dansa moderna americana.
La tècnica que creà es basa en la respiració, els principis de contracció i de relaxació de la qual atorguen una dimensió dramàtica sense precedents en el llenguatge escènic de la dansa El 1926 presentà els seus primers treballs coreogràfics a Nova York, on l’any següent creà la Martha Graham School of Contemporary Dance, de la qual sortí la seva companyia Més tard, hi incorporà Erick Hawkins, Merce Cunningham i Paul Taylor, noms clau de la dansa contemporània nord-americana En les seves obres, altament simbòliques, rescatà històries de les cultures dels indis nord-americans, d’…
Martha Argerich
Música
Pianista argentina.
Considerada una nena prodigi, oferí el seu primer recital a quatre anys Als vuit estudià amb Vicente Scaramuzza i als catorze es traslladà amb la seva família a Europa, concretament a Viena, on el 1955 començà els estudis amb Friedrich Gulda, ampliats després a Ginebra amb Madeleine Lipatti i Nikita Magaloff El 1957 guanyà els concursos de Bolzano i Ginebra i poc després interrompé la carrera com a solista per ampliar la seva tècnica als EUA, on estudià del 1960 al 1964 amb Stefan Askenase El 1965 guanyà el Concurs Chopin de Varsòvia i reprengué les seves gires de concerts, que l’han duta a…
Martha Mödl
Música
Soprano alemanya.
Debutà el 1942 com a mezzosoprano amb Hänsel und Gretel , d’E Humperdinck, a Remscheid, i entre el 1945 i el 1949 formà part de la companyia de l’Òpera de Düsseldorf, període durant el qual descobrí les seves possibilitats com a soprano Fou una de les intèrprets de Wagner més celebrades Enregistrà diverses òperes i actuà a Bayreuth des del 1951 La temporada 1949-50 es presentà al Covent Garden de Londres amb el paper titular de Carmen i el 1955 ho feu a la Staatsoper de Viena amb Fidelio Entre el 1956 i el 1960 actuà al Metropolitan de Nova York El 1955 es presentà al Liceu de Barcelona amb…
,
Friedrich Adolf Ferdinand von Flotow
Música
Compositor alemany.
Vida El seu pare, militar descendent d’una família aristocràtica, volia destinar-lo a la carrera diplomàtica, però acceptà que es dediqués a la música El fet que s’hagués format a París sota la supervisió d’A Rejcha repercutí molt en el seu estil, clarament influït per la música francesa d’aquell moment La seva primera òpera, Pierre et Cathérine , s’estrenà a Alemanya l’any 1835, però Flotow intentà assolir l’èxit com a compositor a París Després d’una sèrie d’obres que el donaren a conèixer, l’any 1844 estrenà a Hamburg la que és considerada per molts la seva millor òpera, Alessandro…
Stefan Askenase
Música
Pianista polonès, naturalitzat belga.
Estudià amb la seva mare, antiga alumna d’un deixeble de F Chopin Posteriorment estudià a Viena amb Emil Sauer, deixeble de F Liszt Després de la Primera Guerra Mundial, en què lluità en el bàndol austríac, prosseguí una brillant carrera concertística, compaginada amb la docent, exercida als conservatoris del Caire 1922-25, Rotterdam 1937-40 i Brusselles 1954-61 Considerat una de les màximes autoritats en Chopin, fou professor, entre d’altres, de Martha Argerich
Vicente Scaramuzza
Música
Pianista i pedagog argentí d’origen italià.
Estudià primer amb el seu pare, Francesco Scaramuzza, i posteriorment i fins el 1906 ho feu amb Florestano Rossomando, N d’Arienzo i G Martucci a Nàpols El 1907 es traslladà a Buenos Aires, on inicià la seva carrera concertística Aviat, però, l’abandonà per dedicar-se a l’ensenyament Es convertí en un dels professors de piano de la seva generació més importants de l’Amèrica del Sud Entre els nombrosos deixebles que tingué destaquen Martha Argerich i Bruno-Leonardo Gelber
Jean Madeira
Música
Contralt nord-americana.
Estudià piano amb la seva mare i el 1933 ingressà a la Juilliard School de Nova York, on estudià cant Debutà el 1943 amb Martha a la Chautauqua Summer Opera Casada amb el director F Madeira el 1947, l’any següent debutà al Metropolitan de Nova York com una de les Nornes El capvespre dels déus , teatre on cantà de manera quasi ininterrompuda fins el 1971 La seva carrera europea es desenvolupà amb èxit al Festival de Salzburg -on el 1956 debutà com a Clitemnestra d' Electra , que enregistrà més tard en disc-, Munic, Londres, Brusselles i Viena El 1968 participà en l’estrena…
Nelson Freire
Música
Pianista brasiler.
Des dels tres anys demostrà tenir dots excepcionals per al piano Es formà al seu país natal amb els professors Nise Obino i Lucia Branco, fins que, el 1957, el primer premi del Concurs Internacional de Rio de Janeiro li proporcionà una beca que el portà a Viena a perfeccionar els seus estudis amb Bruno Seidlhofer El 1964, a Londres, li fou atorgada la medalla Dinu Lipatti i aquell mateix any guanyà el Concurs Vianna da Motta de Lisboa El 1972 rebé el Premi Edison per l’enregistrament dels 24 Preludis de F Chopin D’altra banda, actuà sovint amb les grans orquestres nord-americanes, i també…
Quartet de Cleveland
Música
Quartet de corda nord-americà.
Fundat el 1968, debutà l’any següent a Marlboro Vermont Ha estat integrat per Donald Weilerstein 1969-89 i William Preucil des del 1989, primer violí Peter Salaff, segon violí Martha Strongin-Katz 1969-80, Atar Arad 1980-89 i James Dunham des del 1989, viola, i Paul Katz, violoncel Fou quartet resident a l’Institut de Música de Cleveland en 1969-71 -d’aquí el seu nom- i aquest darrer any entrà com a conjunt resident a la Universitat de Buffalo El seu repertori alternava les obres dels segles XVIII i XIX amb obres de compositors del XX, com Ch Ives o S Barber El 1985 estrenà el…
Ute Vinzing
Música
Soprano alemanya.
Estudià cant amb Martha Mödl i debutà a Lübeck el 1967 Entre el 1971 i el 1976 actuà a l’Òpera de Wuppertal i parallelament es presentà en diversos teatres d’òpera d’Alemanya i Àustria i també en ciutats com Barcelona, Ginebra i París També actuà a l’Amèrica del Sud Teatro Colón de Buenos Aires i als Estats Units Seattle, entre el 1975 i el 1984, cantà L’anell del Nibelung Aquest darrer any, amb el paper titular d' Electra R Strauss, actuà al Metropolitan de Nova York El 1990 interpretà el paper de Tintorera en unes funcions de Die Frau ohne Schatten , de R Strauss, a Bonn Tres…