Resultats de la cerca

Format musicalment per la seva mare, la pianista i pedagoga Carme Matas i Aurigemma , ben aviat decidí dedicar-se a la música El 1902 ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià violoncel amb el mestre Josep Soler A partir del 1909 oferí alguns recitals, i el 1912 fou presentat al Palau de la Música Catalana, amb un concert en què fou acompanyat al piano per la seva mare El 1914 anà a París per ampliar estudis, però hagué de tornar a causa de l’esclat de la Primera Guerra Mundial Del 1920 al 1933 residí a Londres, des d’on dugué a terme una gran activitat…

La seva formació pianística s’inicià amb el mestre Joan B Pujol Amplià els estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on obtingué, ex aequo amb Ricard Viñes, el primer premi de piano Assolí una gran notorietat en els concerts que oferí durant l’Exposició Universal del 1888 Alternà els recitals com a solista amb la funció de l’acompanyament pianístic, tant a Catalunya com en diversos països europeus, sovint amb el seu fill, el violoncellista Josep Ricart i Matas Fou professora de piano del Conservatori Superior Municipal de Música

Fou el resultat d’un pacte entre la UAB i la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, aquesta darrera com a hereva universal del mestre Josep Ricart i Matas L’IDIM és un centre d’investigació musicològica i de formació d’investigadors, i ha organitzat més d’una vintena de congressos i seminaris internacionals, entre els quals destaquen els dedicats a H Anglès 1988, F Pedrell 1991, F Mompou 1993 i JS Bach 2000, com també El Barroc Musical Hispànic , que se celebra des del 1989 Publica la revista Recerca Musicològica  des del 1981 i els Quaderns de Música Històrica…

Estudià al conservatori de Barcelona amb Joan Massià i Josep Ricart i Matas Seguí cursos de perfeccionament a Lausana amb Marçal Cervera i Arpad Gerecz i a Düsseldorf amb Antonio Janigro Fins el 1985 fou violoncel solista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i després 1985 passà a ésser-ho de l’orquestra del Liceu de Barcelona Des del 1980 fou catedràtic del seu instrument al conservatori de Barcelona Fou membre del Quartet Sonor, del Trio Ciutat de Barcelona i del Trio Bartók

L’anàlisi iconogràfica comporta diferents nivells d’aprofundiment, que van des de la descripció formal dels objectes representats en una determinada obra fins a l’establiment del seu significat intrínsec, reflex d’una actitud religiosa o filosòfica i que revela el sentir d’una nació, d’una època o d’una classe social Per als períodes històrics més antics, com l’Antiguitat o l’Edat Mitjana, la iconografia proporciona una informació bàsica sobre la música, i especialment sobre els instruments musicals, perquè pràcticament no s’han conservat instruments d’aquelles èpoques i les fonts escrites de…

La seva formació musical s’inicià sota la tutela de R Vilanova El 1831 es traslladà a Milà per estudiar amb S Mercadante, cosa que el marcà Gràcies a les seves gestions, estrenà al Teatro alla Scala l’òpera Odio ed amore 1837, sembla que amb força èxit En tornar a Barcelona, li fou encomanada la direcció de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu i també fou nomenat director del Conservatori de Música del Liceu, càrrec que exercí fins a la mort En aquest centre educatiu, Obiols es feu càrrec de la càtedra de cant, i, més endavant, també de l’ensenyament d’harmonia El 1886 fou substituït per G…

Vida Estudià violí i trombó al Conservatori del Liceu de Barcelona Collaborador habitual d’Higini Anglès i de Josep Ricard i Matas en els temes d’organologia, disciplina que treballà des de jove, publicà les primeres monografies sobre instrumentari espanyol històric Fou el fundador de l’Orquestra d’Estudis Simfònics de Barcelona, i des del 1935 fou un dels principals promotors, juntament amb Higini Anglès i el Dr Santiago Alcover, del grup Ars Musicae de Barcelona, dedicat a la interpretació amb instruments històrics, grup que dirigí fins el 1961, en què fou rellevat per E…

Fou una de les figures més importants de l’escola pianística catalana del final del XIX i el principi del XX Formà part d’una generació que donà figures de la importància de M Calado, E Granados, J Malats, R Viñes, V Costa i Carme Matas A quatre anys d’edat es traslladà a Barcelona, on fou deixeble de JB Pujol L’any 1877 anà a París pensionat per estudiar amb AF Marmontel i el 1879 debutà a la capital francesa amb gran èxit en un concert a la secció espanyola de l’Exposició Universal El mateix any tocà a Barcelona en dos concerts a l’Ateneu i al Teatre del Circ Alternà el…

Té l’origen en un projecte del 1921, quan la Comissió Municipal de Cultura acceptà la donació oferta per un grup de prohoms barcelonins, per a endegar un nou Museu del Teatre, la Música i la Dansa , una collecció posteriorment engrandida amb una important collecció d’instruments musicals antics 1932, per a formar el Museu d'Instruments de Música situat al Palauet Albéniz L’adveniment de la Guerra Civil Espanyola aturà el projecte, i no fou fins el 1946 que Barcelona pogué veure el naixement del Museu de la Música installat als locals del Conservatori Superior Municipal de Música, al carrer…

Els inicis de la seva formació se situen a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona, però poc temps després ingressà a l’Escolania de Montserrat Deixeble d’Enric Morera en la disciplina d’harmonia, posteriorment fou professor de piano i de fagot a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Alhora exercí de director orquestral de diferents teatres de la ciutat comtal En el catàleg de la seva obra destaquen diferents sardanes i revistes i sarsueles com Amor y melodía ,  L’Hereu Riera, Mate al diablo,   La Gloriosa  1934,  El 13000 , de la qual es feren més de 100 representacions al teatre…