Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Giacomo Insanguine
Música
Compositor italià.
Estudià a Nàpols, on fou alumne de F Feo al Conservatorio dei Poveri di Gesù, i més tard completà la seva formació al de San Onofrio El 1756 estrenà en aquesta ciutat la seva primera òpera, Lo funnaco revotato , que sembla que gaudí d’un notable èxit Durant els anys següents veié representades altres òperes seves a Nàpols, la majoria de caràcter còmic La seva producció comprèn també opere serie , com ara Medonte 1779 i Calipso , ambdues estrenades al Teatro San Carlo, però que no foren gaire ben rebudes pel públic A partir del 1767 fou professor al Conservatorio de San Onofrio, i el 1774…
minimalisme
Música
Nom provinent de les arts plàstiques i que generalment és aplicat a l’estil i la tècnica de determinats compositors, en un principi nord-americans i d’arreu del món posteriorment.
Una composició minimalista estableix un o més patrons patterns , és a dir, cèllules melòdiques o rítmiques o frases musicals de dimensions ’mínimes', que seran repetits nombroses vegades mentre van essent sotmesos a canvis també ’mínims’ que els van transformant gradualment Un exemple clàssic el forneix In C , de Terry Riley 1964, una obra ben bé fundacional del minimalisme La partitura d’aquesta obra presenta cinquanta-tres fragments melòdics que són interpretats per qualsevol grup d’instruments mentre un piano repeteix la nota do amb una pulsació constant Cada component del grup toca el…
llibret
Música
Llibre imprès amb el text d’una òpera, un oratori, una cantata o qualsevol altra forma dialogada de música vocal.
Per extensió, el text mateix d’aquestes obres Des de la primera de les òperes florentines fins al final del segle XIX, el llibret es publicava abans de les representacions, en format de butxaca d’aquí prové el diminutiu i enquadernació rústica, perquè l’espectador el pogués llegir abans d’anar al teatre i durant la funció L’edició informava de tots els detalls que modernament dona el programa de mà noms del compositor i del poeta, del director musical, dels cantants, de l’empresari, del coreògraf i dels ballarins, de l’escenògraf, del tramoista, dates de representació, nom del teatre,…
música de la República de Sud-àfrica
Música
Música desenvolupada a la República de Sud-àfrica.
Tot i que la denominació de República de Sud-àfrica data oficialment de l’any 1961, l’estat sud-africà fou creat, amb el nom d’Unió Sud-africana, el 1910 Música culta El 1652 els holandesos fundaren una colònia a l’extrem sud del continent africà, i hi portaren la seva música, tant popular com culta El 1737 es construí el primer orgue, a Ciutat del Cap El primer concert públic hi tingué lloc el 1794, i el 1801 hi nasqué el Teatre Africà L’ensenyament musical acadèmic es posà en marxa durant el segle XIX En un primer moment la formació musical quedava integrada dins el pla d’estudis de les…
Robert Alexander Schumann
Música
Compositor alemany.
Vida Robert Schumann nasqué i visqué la primera infantesa en un ambient molt favorable per a la cultura literària el seu pare era llibreter, traductor d’obres angleses i autor d’algunes novelles Ja de molt petit rebé lliçons de música i demostrà aptituds per a la composició amb la creació d’algunes petites peces En els temps d’estudi al Gymnasium de Zwickau concebé projectes ambiciosos grans obres corals i òperes, però també s’interessà per la creació literària De la seva ploma sortiren escrits a imitació de JChF von Schiller o Jean Paul JPF Richter, i també un diari personal on escrivia…
filosofia i música
Música
La filosofia ha tingut en repetides ocasions la sospita que no tenia res a dir de la música si no era explicar per què no tenia res a dir-ne.
Això no treu, però, que aquesta exposició pugui ser filosòficament rellevant, ni que l’experiència de la música hagi travessat l’escriptura filosòfica al llarg de tota la seva història Potser aquesta dificultat de la filosofia per a encarar la música apunti cap a un límit de la filosofia que aquesta hauria de tenir interès a conèixer, com planteja Ph Lacoue-Labarthe A continuació s’intenta exposar, més que les transformacions que el discurs filosòfic hagi pogut produir concretament en les formes de fer música, la importància de la filosofia en la generació de les diferents verbalitzacions i…