Tot i que la denominació de República de Sud-àfrica data oficialment de l’any 1961, l’estat sud-africà fou creat, amb el nom d’Unió Sud-africana, el 1910.
Música culta
El 1652 els holandesos fundaren una colònia a l’extrem sud del continent africà, i hi portaren la seva música, tant popular com culta. El 1737 es construí el primer orgue, a Ciutat del Cap. El primer concert públic hi tingué lloc el 1794, i el 1801 hi nasqué el Teatre Africà. L’ensenyament musical acadèmic es posà en marxa durant el segle XIX. En un primer moment la formació musical quedava integrada dins el pla d’estudis de les escoles britàniques -els britànics colonitzaren Sud-àfrica al segle XIX-, però aviat es construïren acadèmies i escoles exclusivament de música. El 1893 es creà una escola de música a Johannesburg, i el 1910, el College of Music de Sud-àfrica, que el 1923 esdevingué el departament de música de la Universitat de Ciutat del Cap. El 1905 es fundà el Conservatori de Música de Sud-àfrica -incorporat a la Universitat de Stellenbosch el 1935- i el 1915 es creà l’Academy of Music de Pretòria. També nasqueren societats corals, orquestrals i operístiques en totes les ciutats importants del país. Bosman di Ravelli (1882-1967) fou l’únic autor que provà de compondre música a partir del folklore autòcton, menyspreat i ignorat per la minoria blanca. De fet, fins al final dels anys vuitanta del segle XX, el país es trobà sota l’anomenat règim de l'apartheid, un sistema, convertit en llei a partir del 1948, que separava la comunitat blanca dels nadius africans i que consistia en una sèrie de lleis discriminatòries per a la majoria no blanca.
Alguns compositors destacats de la primera meitat del segle XX foren William Henry Bell (1873-1946), Rainier Priaulx (1903-1986), Erik Crisholm (1904-1965), Johannes Jacobus Fagan (1898-1920), Blanche Gertsman (1910-1973), Stefans Grové (1922), John Pierre Herman Joubert (1927) i Hubert Lawrence du Plessis (1922). La primera orquestra sud-africana important fou l’Orquestra de Ràdio i Televisió de Sud-àfrica (Johannesburg), fundada el 1954. El famós compositor Arnold Van Wyk (1916-1983) col·laborà molt amb aquesta formació i es convertí en el primer compositor sud-africà de renom internacional. A partir de l’any 1947, amb la bonança econòmica, es fundaren moltes institucions noves, sobretot en l’àmbit universitari. Aquest procés culminà el 1966 amb la creació del primer departament de musicologia a la Universitat de Sud-àfrica (Pretòria). Els anys seixanta, tanmateix, començà també el progressiu isolament de Sud-àfrica de la resta del món per culpa de la seva política discriminatòria respecte a la població indígena. L’activitat coral sempre gaudí d’una gran tradició al país, i es popularitzà molt, tant en l’àmbit laic com en el religiós. Totes les universitats i escoles de música tenen cors. Entre els més notables es poden citar el Johannesburg Bach Choir, el Pietermaritzburg Philharmonic Choir o el Cape Town Philharmonic Choir. També són famosos els cors de la comunitat negra, particularment els religiosos, com el Soweto Teachers Choir o el Pretoria Serenaders. Les orquestres més notables del país són: l’Orquestra de Ràdio i Televisió de Sud-àfrica (Johannesburg), la de l’Art Council, la de l’Ajuntament de Ciutat del Cap, la Soweto Symphony Orchestra, l’Orquestra Simfònica Nacional de Sud-àfrica i l’Orquestra Filharmònica de Johannesburg. Pel que fa als compositors més destacats dins el panorama actual a Sud-àfrica, cal esmentar Peter James Leonard Klatzow (1945), Christopher L. James (1952), Jeanne Zaidel-Rudolph (1948), Dirk de Klerk (1959), Barry Jordan (1957) i Phillip Vietri (1955). A escala internacional també ha destacat la soprano Marita Napier (Johannesburg, 1939), especialitzada en personatges wagnerians. Entre els festivals musicals més importants celebrats a Sud-àfrica hi ha la Setmana Musical de Sud-àfrica (Ciutat del Cap), Arts Alive (Johannesburg), l’Standard Bank National Arts Festival (Grahamstown) i el Maskandi Music Festival (Johannesburg), dedicat a la música indígena.
Música popular
Vegeu Àfrica oriental