Resultats de la cerca

Usualment presenta una estructura simple amb frases curtes sense anacrusi, i sovint amb repetició de seccions internes de dos compassos El nom aparegué a França al segle XVII, quan les danses cantades i cançons populars poloneses pròpies del final del XVI chodzony , pieszy , wolny , wielki i d’altres es difongueren -ja com a peces purament instrumentals- entre l’alta societat francesa tot esdevenint danses cortesanes En derivà així una peça instrumental que després d’un lent desenvolupament, majoritàriament fora de Polònia, donà lloc, al principi del segle XVIII, a una forma de dansa…

JS Bach Suite anglesa núm 3 en sol m , BWV 808, III Allemande © Fototecacat/ Jesús Alises És la primera de les quatre danses bàsiques que integren la forma clàssica de la suite barroca La seva forma sol ser binària i el caràcter, més aviat seriós També és característic el seu començament anacrústic Les primeres referències que se’n tenen daten del segle XVI, tot i que el seu origen podria ser medieval Segons Thoinot Arbeau Orchesographie , 1589, és "una dansa senzilla d’una certa gravetat, molt popular entre els alemanys" Thomas Morley 1597 la descrigué com "una dansa molt pesant, exponent…

Originàriament, el terme -sense fer cap referència al tempo - indicava només el moviment uniforme del baix que, amb notes d’un mateix valor, podia recordar o imitar el caminar d’algú El fet de no pertànyer clarament ni als tempi lents ni als ràpids fa que termes com più andante, andante molto , etc presentin ambigüitats que dificulten qualsevol generalització Amb tot, più andante sol indicar un tempo lleugerament més ràpid que andante

Fou un dels balls més importants entre l’aristocràcia europea des que aparegué a la cort de Lluís XIV, a mitjan segle XVII, fins al final del segle XVIII En l’aspecte musical, el minuet també assolí una gran rellevància durant aquest període de temps Així ho demostra el fet que s’integrà a les formes musicals més característiques del Barroc la suite i del Classicisme la sonata, la simfonia, el quartet de corda, etc No es coneix amb certesa l’etimologia de la paraula minuet Hi ha diverses opinions al respecte unes sostenen que prové de menu 'petit', fent referència al tipus de passos que fan…

De moviment moderat i en ritme ternari 6/8 o 12/8, evoca el balanceig de la barca Weber, Offenbach i Verdi n’inclogueren en les seves òperes Chopin, Mendelssohn i Fauré, entre altres, n’escriviren per a piano

Per a alguns autors italians del XIX, designà la primera de les àries que cantava un dels protagonistes d’una òpera Bellini, Donizetti, Verdi o bé una d’especialment virtuosística Rossini, Verdi A França i Alemanya, en canvi, continuà essent simplement una ària curta i senzilla, generalment de tempo moderat El terme cavatina s’usà també per a designar una peça instrumental amb una línia melòdica molt cantabile penúltim moviment del Quartet de corda , opus 130, de Beethoven

Pot anar sola o bé complementant el significat d’altres indicacions, com per exemple andante moderato , allegro moderato Probablement fou a França, a mitjan segle XVII i amb F Couperin, on es començà a usar el terme amb les formes modérément i modéré

Derivada del mambo , el seu ritme sincopat es caracteritza per la intercalació de tres corxeres, de les quals sorgeix el mot onomatopeic que li dona nom Els passos del ball són lleugers, com lliscant, amb un sacseig de maluc proper al de la rumba El ball es feu popular ben aviat als Estats Units i a Europa, i esdevingué fins i tot habitual en concursos i exhibicions de balls de saló

Tant Antonius de Arena Ad suos compagnos , 1519 com Th Arbeau Orchésographie , 1588 la caracteritzen com una dansa molt similar a la gallarda, però més lleugera i ràpida atès que els seus moviments són menys emfàtics i alçats Com la gallarda, també s’executa seguint el model coreogràfic dels cinque pas , però substituint el vigorós salt final per un moviment més moderat Els tourdions més antics que han sobreviscut són els que apareixen en els reculls del 1530 de P Attaignant Dixhuit basses danses i Neuf basse danses

Tot i que el seu origen no és clar, usualment s’inclou dins el grup de les country dances Originàriament devia ser una antiga dansa popular escocesa de caràcter seriós, tempo moderat i compàs ternari, ballada amb acompanyament de cornamusa o gaita Alguns autors, però, posen en dubte aquesta procedència Beethoven escriví nombroses écossaises per a piano, orquestra i banda entre el 1806 i el 1810 També n’escriviren F Schubert opus 18, 33 i 67, entre d’altres, F Chopin opus 72, núm 3-5 i CM von Weber, entre altres autors